“El periodisme no sap cap a on anar”
Per començar va ratificar que el periodisme si que existeix però esta com els boxejadors groggys “i no saben ben bé cap a on han d’anar. El periodisme ha sofert una disrupció tan grossa per l’aparició de les xarxes socials que no té clar quin camí prendre. Si el camí de rebre i cercar el màxim de likes possibles o el camí de buscar informació objectiva i veraç per que la gent confiï en el periodisme com una eina d’informació sòlida”.
Va continuar dient que el problema radica en que “el periodisme i els periodistes abans tenien el monopoli de la informació i les xarxes socials han convertit la informació en una eina de tothom malgrat que no fos professional, ni tingués el discurs d’un professional o l’ètica d’un professional, el que ha portat a que existeixin persones molt seguides pels seus comentaris o per la forma de donar les noticies, siguin falses o no”. Assevera sobre el periodisme que “qui ha perdut el monopoli creu que el pot recuperar i tornar a dominar però el monopoli no tornarà mai més”.
Continuant sobre la propietat de la informació, Tatxo Benet considera que “el que ha succeït de veritat es que s’ha democratitzat la informació per que ja no existeix només una elit que sigui capaç de transmetre informació. Davant això ningú pot estar en contra. El que passa i el que afecta de veritat són els efectes colaterals; i es que no tothom dona bon ús de la informació”.
“No veig la forma de frenar les fake news”
Sobre les “fake news” Taxto Benet opina que “sempre han existit, però donades la quantitat d’eines, de mitjans i de persones que estan emeten informació contínuament tot s’expandeix tan ràpidament que les conseqüències negatives també s’expandeixen a la mateixa velocitat”. Preguntat sobre si hi ha solució per frenar aquesta proliferació de “fake news” Benet diu “jo no veig la forma de frenar-les” i creu que “la societat actual tendeix al bé i no l’hi agrada que l’enganyin perquè ens agrada la veritat. Crec que les properes generacions aniran a buscar la veritat allà on considerin es trobi, directament.
Al capítol de Llibertat d’expressió Benet va dir que “el dret a la llibertat d’expressió es un dret fonamental. Si no tenim dret a expressar el que pensem per què et serveix el pensament: de res. Tothom que diu un pensament està exposat a que algun el pugui censurar i per aixó tenim la llibertat d’expressió ”. Va seguir explicant que “tenim sort de viure a Europa dins una societat lliberal. Som una selecta minoria de gent els que vivim a un estat lliberal, que no es majoria precisament al mon, on el drets fonamentals, en teoria, estan respectats. Nosaltres com a societat lliberal em d’aspirar a tenir una llibertat d’expressió absoluta i, per tant, ens hem de rebel·lar contra qualsevol intent de rebaixar-la”.
L'Art censurat
Un dels moments inèdits i curiosos de l’entrevista d’avui ha estat quan Taxto Benet ha explicat com va començar a comprar obres censurades. De fet, la primera va ser de “casualitat” donat que ell no podia assistir a la Fira ARCO de Madrid aquell any per que havia d’estar a Paris a aquelles dades, l’hi va dir a un galerista amic seu que comprès una obra que l’hi havia agradat al veure el catàleg d’en Santiago Sierra, que consistia en unes fotografies, com a pixelades, d’una sèrie de presos polítics titulada “presos políticos en la España contemporània” entre els que sortien dos dels presos del procés.
Al poc l’amic l’hi diu que ja està comprada l’obra pèro la sorpresa be quan rep un missatge dient “s’han endut l’obre al que vaig contestar-li al meu amic que no feia falta que ja la vindré a buscar quan acabi la Fira que la poden seguir exposant. La resposta va ser que se l’havien emportat per que estava censurada”. Aquest fet el va fer pensar en un parell d’obres censurades abans al Macba per l’Ajuntament de Barcelona de Trias, una i de Colau, l’altre, “i vaig comprar-les i començar a indagar en el mon de les obres censurades i em vaig adonar que m’agradaven aquest tipus d’obres”. Ara mateix ja en té al voltant de 300 obres prohibides o censurades, raó per la que ha obert un Museu a Barcelona amb 42 obres censurades, només fa un any.
“Ser empresari està mal vist”
Sobre la visió que es té a aquest país sobre les empreses i els empresaris, Benet explica “s’està intentat criminalitzar als empresaris i aquells que diuen que els empresaris van pel mon intentant robar als altres, intentant estafar a no se qui, es una visió molt dolenta per que l’empresari es un dels eixos fonamentals, igual que ho son els treballadors, de la creació de riquesa d’un país”. Remarca que “arremangar-se, començar a treballar, buscar clients, crear una entitat industrial está molt mal vist”.
“Si Vox ens demana un treball no l’hi farem”
L’entrevistador va arribar un moment en el que l’hi va preguntar si serien capaços de rebutjar projectes per motius ètics al que va contestar Tatxo Benet “que segur que hem rebutjat molts projectes per molts motius però no jo directament si no el nostre equip que es qui valora acceptar-los o no. Nosaltres tenim una empresa de més de 7.000 persones i uns equips dins d’ella dedicat a la creació de continguts. Però es obvi que hi han determinades que no farem, es clar que si, com tothom. Tothom te uns marges sobre els que es mou. Segurament si em be algú de Vox per que l’hi féssim un treball segurament no l’hi farem. Tampoc en tenim el monopoli. Però tot i així hem treballat per a molts partits i molt diferents”.
Tatxo Benet va aclarir que "un pot tenir, personalment, la seva ideologia política i jo, per exemple, no me la callo pas perquè crec que tinc dret a dir-ho i ho dic. Però les empreses no tenen ideologia. Les empreses no són del president ni del conseller delegat, si no de tothom. Son dels seus treballadors, dels seus clientes i, per tant, les empreses s’han de moure d’acord a uns principis ètics que es tenen però no al dictat d’una única persona”.
“Estem vivim l’època daurada dels continguts”
Per últim, l’hi pregunten sobre el futur del periodisme i dels continguts i Tatxo Benet reconeix que “sobre el periodisme no ho sé. Abans he estat molt optimista i he explicat que la gent tendirà a buscar la veritat. Si això succeeix la gent buscarà els mitjans de comunicació que diguin la veritat i estiguin personificats pels periodistes. Ara les noticies gairebé son cròniques i les cròniques s’han tornat “opinatives”. A mi em van ensenyar que l’opinió es una cosa i la informació es un altre. I ara no estan separades. Per mi aquest es el gran error del periodisme actual”.
Sobre els continguts afirma Tatxo Benet que “estem vivim l’època daurada dels continguts per que mai a la vida havíem tingut tants continguts a l’avast de la gent. A mes a més, al contrari del que passa en el periodisme, els continguts de qualitat s’han multiplicat i tenim més plataformes on veure’ls”.
