En qualsevol cas, com més cap a l’est ens anem, Menorca per exemple, menys d’acord estarem amb aquesta afirmació i menys encara amb el canvi horari. Sobretot, perquè aquell quart d’hora a vint minuts en què es nota abans l’albada que a Catalunya, o més d’una hora que a Galícia o Cadis i Huelva, fa que els capvespres siguin anteriors i que la jornada acabi abans que a la península. En definitiva, que mai plou a gust de tothom ni clareja igual per a tots.
Passi el que passi, avui ha quedat inaugurada la temporada primaveral-estiuenca de terrasses plenes de gent espremint els últims minuts assolellats del dia i, els que tenen la sort de gaudir del mar, assaborint aquells estupends capvespres que la extensa costa espanyola ens regala.
Espanya sencera canvia de ritme cardíac, de ritme de vida i de paràmetres mentals a partir d’avui. Els espanyols ens regalem l’ocupació dels carrers i de les seves terrasses, tant a les capitals com als pobles, amb la finalitat de gaudir d’aquesta meravella. I, és clar, també tornaran les cues interminables a última hora de la tarda des de les platges o les muntanyes perquè com que hi ha més llum tots gaudirem d’una estona més de diversió, de pau… i de caravanes.
Benvinguts a la primavera, benvinguts al sol.
