11 DE SETEMBRE
L'11 de setembre celebrem el dia "nacional" de Catalunya i commemorem una derrota en una guerra civil en què la ciutat de Barcelona i gran part de la nostra regió van prendre partit per l'arxiduc Carles (encara que això després de canviar de bàndol) enfront de Felip V. Els separatistes homenatgen en aquesta data qui, en la seva proclama, afirmava lluitar per "la Pàtria i per la llibertat de tota Espanya", a Rafael de Casanova, a qui es consagra com a heroi malgrat que en rebre una ferida lleu es va apartar del combat i va acabar morint a casa seva molts anys després sense ser molestat pels vencedors. I, en canvi, s'oculta que el principal defensor de la ciutat va ser Villarroel, que va romandre a primera línia fins al final malgrat haver rebut ferides importants. Però, és clar, Villarroel era castellà, i això trencaria el mite. El món al revés.
GENERALITAT
Posem en els carrers de gairebé totes les ciutats el nom del clergue (Pau Claris) que va negociar amb el cardenal Richelieu l'ocupació francesa del Principat, on van canviar fins i tot el nom de la "Diputació del General" per la veu francesa "Generalité" (us sona?). Aquella traïció va facilitar que Perpinyà passés a mans del rei de França, malgrat la heroica resistència dels seus habitants. I en contrast, al comte de Barcelona (anomenat Ferran) que havia recuperat aquests territoris uns segles abans se’l demonitza i se’l retira de totes les mencions positives. El món al revés.
CULTURA?
Ens costa molt presumir de grans homes de la cultura catalana com Dalí o Pla, i en canvi, elevem als altars simples còmics que mai van dir una paraula en català i la contribució dels quals es limita a haver repetit frases insultants per a la resta d’espanyols (Rubianes). El món al revés.
GESTES HISTÒRIQUES
Renunciem a proclamar que Barcelona va ser la primera ciutat europea que va conèixer el resultat del gran descobriment de Colom, que al cap i a la fi va ser el moment més important de la història de la humanitat, i en canvi, alabem les gestes de la Companyia Catalana a l’est del Mediterrani dels bèsties almogàvers Roger de Flor, Entença i Rocafort. El món al revés.
USOS I ABUSOS
Elogiem el Príncep de Viana, que ens va portar a una estúpida guerra civil, i en canvi, ofenem la memòria del rei Ferran, que va acabar amb els darrers vestigis dels mals usos i abusos de la noblesa catalana. El món al revés.
DEMOCRÀCIA?
Presumim de ser la quinta essència de la democràcia, i santifiquem l’home que va perpetrar un cop d’estat contra la Segona República, i sota el govern del qual es va autoritzar els comitès locals a assassinar a qui els convingués, i que fins i tot va participar en l’assassinat de membres del seu propi partit polític. I, en canvi, no som capaços de reconèixer els sacerdots que van ser víctimes de la persecució religiosa del segle XX. El món al revés.
GENOCIDI?
Ens desmarquem del Descobriment d’Amèrica perquè ens creiem la llegenda negra que allò va ser un genocidi (per saber que això no és cert, només cal reconèixer el rostre de molts sud-americans que poblen les nostres ciutats i veure en les pel·lícules nord-americanes aquells que anomenen hispans) i, en canvi, ens congratulem que a l'Alguer es parli català sense explicar que, després de passar a ganivet tots els habitants originaris d’aquella població, va ser repoblada per colons catalans. El món al revés.
UNITATS TERRITORIALS
Em diuen que la unió de Castella i Aragó no va ser democràtica. És clar, en aquella època parlar de democràcia seria un deliri. Però va ser pacífica. La incorporació de Mallorca per Jaume I, en canvi, va ser terriblement sagnant. Però d’això últim n’estem orgullosos. El món al revés.
INVASIÓ
Donem carta de respectabilitat a un exmilitar espanyol que va intentar la invasió de Catalunya, afortunadament fracassant en el seu intent de guerra civil i, en canvi, ocultem els grans defensors de Catalunya davant l’exèrcit napoleònic, com Álvarez de Castro, Agustina Domènech o Campmany. El món al revés.
No faré una relació exhaustiva. Valgui com a botó de mostra el que s'ha exposat. El somni de Goytisolo i Ibáñez es converteix en realitat...
Nota de l’autor: Valgui per davant que les gestes dels almogàvers i de Jaume I també em semblen memorables i històricament positives. A l’article apareixen com a contrast de com ho interpreten polítics i “historietadors” (sic).
