Les noies de Robert Cuesta van tenir un inici de lliga entre titubejant i preocupant. Empats contra l'Elx i l'Elda i derrotes davant equips importants com el BM Atlético Guardés, el Costa del Sol Màlaga o el BM Porriño. Els dos primers són equips dels més forts i amb més pressupost de la Lliga Guerreras, i derrotes, a priori, assumibles. No va passar el mateix en el partit disputat a terres gallegues contra el Porriño. Allà van deixar-se vèncer per 25-22 contra un equip que no va demostrar ser millor que el vallesà.
No obstant això, les jugadores dirigides per Robert Cuesta van aconseguir capgirar les seves sensacions quan es van enfrontar a equips de “la seva lliga” i, des d’aleshores, han comptabilitzat cada partit amb victòria. Aquests 5 partits han fet recuperar la confiança a les jugadores vallesanes i adonar-se que poden aspirar a més que acabar l’any a mitja taula.
Sobretot per un detall: les victòries es van aconseguir tant abans de l’aturada per la selecció espanyola com després. De fet, sembla que el temps ha anat a favor de les de Granollers, ja que el joc ofert contra el Beti-Onak i La Rioja ha demostrat que poden fer grans coses i són capaces de remuntar situacions molt adverses.
D’ara endavant, hauran de disputar el dia 8, el pròxim dimecres, un partit més que important, ja que s’enfrontaran a un altre dels “cocos” de la Lliga: el Super Amara Bera-Bera, a Sant Sebastià. Allà pot passar de tot, però l’únic important és que el KH7 Granollers recuperi la seva millor versió perquè, tot seguit, el dia 15 disputaran el seu partit contra el Valladolid i el dia 18, a Sagunt, el partit ajornat a causa de la DANA que va assotar València, contra el Morvedre.
L’objectiu mínim del Granollers és aconseguir 2 victòries en els 3 partits a disputar, cosa que li garantiria acabar la primera volta entre les 5 primeres formacions de la Lliga Guerreras, que és on realment hauria d’estar. I després, a la segona volta, tretze partits més per somiar. Per què no?
