El Balonmano Benidorm té la sort, o no, de no haver participat ni en la Copa d’Espanya ni en la European League, dues competicions que han requerit el 100% de la concentració i esforç del jove equip vallesà, encara que sí que van disputar un partit de Lliga que van perdre a Guadalajara per 37-31. Els sona el resultat? Més endavant ho expliquem…
Per tant, la gran incògnita que tindrem divendres a la tarda al Palau d’Esports l’Illa de Benidorm és saber quin Granollers veurem: el de la Copa o el d’Europa. O cap dels dos, i ens ofereix la cara d’un equip aclaparador que s’imposa còmodament a domicili contra el tercer classificat per la cua i en perillosíssima zona de descens.
En qualsevol cas, no pensem en la tercera possibilitat perquè els homes de Sergio Carballeira, entrenador de l’equip alacantí, de ben segur oposaran tota la resistència possible i una mica més, atesa la necessitat de puntuar que tenen i de marcar distàncies amb els llocs de descens directe o indirecte. Dels 16 partits disputats, el Benidorm n’ha guanyat només 3, n’ha empatat 4 i n’ha perdut 9 en el que portem de Lliga. Té una mitjana d’aproximadament 30 gols en atac, però en rep 32, també de mitjana.
Tal com vam veure en el partit disputat a la primera volta de la Lliga a Granollers, el Benidorm basa la seva eficàcia en una bona parella de porters (Roberto Domenech i Krystian Witkowski), en uns bons extrems (Tommaso de Angelis i Ramiro Martínez), en els llançaments de Pablo Vainstein i l’exvallesà i exbarcelonista David Roca (màxim golejador del seu equip amb 85 gols), i en la batuta del seu jove central Juan Carlos Sempere. Recordem que a Granollers, els alacantins van oposar resistència pràcticament fins a mitjans de la segona part, que va ser quan els d’Antonio Rama van prendre avantatge aconseguint una meritòria victòria per 37 a 31.
Ara, com deia al principi, només cal conèixer quin Granollers veurem: el mancat de ritme amb “pèrdues de control” i cansat de la Copa, el superefectiu en atac i gens resolutiu en defensa de l’European League, o una nova versió que uneixi totes dues qualitats i deixi de banda els defectes o les costures que es veuen en un equip molt jove i amb una plantilla molt justa per afrontar tant de partit seguit.
Recordem que, passi el que passi a Alacant, dimarts es juguen la classificació a Europa davant el Kriens suís. Si perden, pràcticament podrem dir adeu a la possibilitat de classificació per a la següent ronda d’Octaus de final, tret de miracle. Però no ho oblideu, això és el bonic de ser humils: cal lluitar per tot. Els rics no ho sabran apreciar mai, només els modestos que deixen d’anar a la feina per jugar a l’handbol sense parar. A per ells!
