Més enllà del divertit que pugui resultar veure una alta mandatària política europea actuar com "Mary Poppins" traient objectes del seu bolso, la veritat és que l'escena és com a mínim impactant i inusual.
No és un fet menor que la Comissió Europea es prengui la molèstia (i el risc de fer el ridícul) de demanar als països membres de la UE que preparin la seva població per sobreviure a futures crisis fruit del context de creixents tensions geopolítiques a Europa i al món. És cert que la tensió a Europa va en augment. Però també a la resta del món: Gaza és un polvorí. I Trump no deixa d'amenaçar a tot aquell que li planta cara, inclosa Dinamarca per la seva pretensió d'annexió de Groenlàndia. Si això s'acabés produint, Europa hauria de reaccionar (¿li plantaria cara?) i Putin veuria justificada la seva annexió de territori ucraïnès i el que li semblés oportú.
El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, el mateix que va riure les gràcies a Trump al despatx oval, va afirmar ahir mateix que tenint en compte l'última tecnologia d'armament rus, "la diferència entre un atac a Varsòvia o un atac a Madrid són 10 minuts", dissipant dubtes sobre la importància de millorar la seguretat i la defensa dels països europeus.
Però no tot queda en possibles conflictes bèl·lics. La UE ha advertit que els europeus han de preparar-se també per a crisis sanitàries, catàstrofes naturals i atacs cibernètics.
Per començar, la Comissió exigeix als països membres que "eduquin" la seva població i la instin a preparar un kit d'emergència que els permeti ser autosuficients durant un mínim de 72 hores.
Programa ReArm
La Comissió Europea ha traçat un gran Pla integral de crisi (ReArm) del qual el kit d'emergències és el primer pas ja que opinen que “el període inicial en una catàstrofe és el més crític”. La Comissió considera que aquest marge de 72 hores pot marcar la diferència entre el caos absolut i una resposta ordenada de la població.
El programa ReArm per Ursula von der Leyen busca augmentar la defensa europea davant amenaces com la russa.
El pla que ha elaborat Brussel·les també inclou simulacres periòdics a les escoles europees i ha demanat que s'instauri un Dia de la Preparació de la UE perquè els nens aprenguin com afrontar emergències, una iniciativa que també volen introduir en sectors clau com l'atenció sanitària, transport i telecomunicacions.
Què han d'incloure els kits d'emergència?
La Comissió no ha especificat què ha de contenir aquest kit, però diversos països europeus com el francès, per exemple, demanen incloure:
La Comissió subratlla que no n'hi ha prou amb tenir aquests elements, sinó que és necessari mantenir-los actualitzats i en bon estat, revisant-los de forma periòdica.
El Govern espanyol crida a la calma
I el nostre Govern... ¿Què diu davant tot això?
Sánchez no es pronuncia al respecte com a resultat de les lluites internes entre els partits del Govern (Sumar amb el seu discurs pacifista i el PSOE pressionat per Europa) i les lluites i desqualificacions que ha rebut dels seus socis d'investidura quan al Congrés ha defensat la necessària despesa en "seguretat" (que no en defensa no sigui que el titllin de bel·licista).
María Jesús Montero, va dir aquesta setmana: "Estem pendents, estem alerta i estem treballant per la pau" (sic) encara que fora de micros afirma que és "lògic preparar-se per al pitjor dels casos". Ahir mateix, el secretari general de l'OTAN va revelar que Espanya s'havia compromès a arribar al 2% en despesa militar aquest estiu, però el Govern ha saltat ràpidament a desmentir-ho i afirmar que el seu compromís és arribar al 2% en els pròxims quatre anys (?!)
Després de la cimera de París (a la qual va assistir Sánchez) on França i Anglaterra van acordar liderar la força armada europea i van animar altres països a unir-s'hi, la ministra de Defensa, Margarita Robles va manifestar que: "cal esperar”. (sic).
Països europeus que es plantegen recuperar el servei militar obligatori
A Espanya "la mili" va deixar de ser obligatòria l'any 2001. No obstant això, alguns països europeus es replantegen tornar-hi davant l'amenaça de possibles conflictes bèl·lics com el que enfronta Ucraïna i Rússia.
El 75% dels espanyols veu necessari el rearmament europeu i dos de cada tres està a favor d'un exèrcit comú, d'acord amb el baròmetre de març elaborat pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).
Actualment a Europa només els següents països tenen "mili": Noruega, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Estònia, Letònia, Suïssa, Àustria, Croàcia, Grècia, Xipre i Turquia.
Dinamarca, en línia amb la carrera per fer d'aquesta societat un lloc més igualitari i divers, ha estat el tercer país europeu a fer un pas endavant, incorporant les dones al servei militar obligatori (Noruega ja recluta dones de forma obligatòria des del 2009 i Suècia ho fa des del 2017).
Alemanya és un d'aquests països que s'està plantejant recuperar el servei militar obligatori - abolit el 2011-. A Romania el responsable de Defensa va afirmar que la fi del servei militar obligatori al seu país (2006) és la causa que l'exèrcit estigui ara menys preparat. Fa dos anys el ministre de Defensa de Bulgària —sense “mili” des del 2007— va anunciar que s’estaven plantejant un entrenament militar per a la població. També als Països Baixos s’ho plantegen davant la manca de voluntaris per a l’exèrcit.
¿Veurem a Espanya plantejaments semblants? ¿S’imposaran els criteris “pacifistes” de les esquerres? ¿Veurem a Espanya com el moviment feminista es mobilitza per demanar la igualtat en la participació dels dos sexes en cas que la ciutadania hagi d’assumir de nou tasques de defensa, sigui amb el model de servei militar obligatori o qualsevol altre?
