Això m’ha fet reflexionar, i molt, sobre com és possible que les idees que abans eren inacceptables, ara es considerin desitjables.
L’única raó que m’ho permetia entendre era l’inqüestionable pas del temps i els canvis que porta amb si (no sempre bons). Fins que vaig llegir en un article sobre la "Finestra d’Overton".
Resulta que el politòleg nord-americà Joseph P. Overton va elaborar una eina política que descriu el grau d’acceptabilitat d’una idea. Aquest mecanisme es desenvolupa en diversos nivells, que van des del que és impensable o inacceptable fins al que és àmpliament acceptat o desitjable.
Aquesta eina, utilitzada en la pràctica per grups de poder (per exemple, partits polítics, governs o lobbies), amb els seus mitjans de comunicació i altaveus mediàtics, pot aconseguir imposar una idea o corrent d’opinió que avui sembla inacceptable i convertir-la en acceptada i popular, actuant de la següent manera:
En primer lloc, s’utilitzen arguments pseudocientífics o acadèmics per rebaixar la gravetat de la idea i convertir-la en opinable "sense prejudicis". Es tracta de passar d’una idea impensable a una de radical.

Un cop introduït el tema, es dulcifiquen els termes per poder parlar contínuament de la idea. És a dir, es passa del que és radical al que és acceptable.
En una tercera fase es passa del que és acceptable al que és sensat, buscant justificacions a la idea (reals o no) per fer-la consistent.
Un cop l’opinió pública ja veu amb bons ulls discutir el tema, només cal convertir-lo en popular. Per això, s’introdueix el relat o la corrent d’opinió en sèries, televisió, pel·lícules, literatura... Així es genera empatia entre la població.
Només queda el pas dels polítics, que, "escoltant" les demandes populars sobre el tema, promouen els canvis legislatius i polítics per aplicar la idea, venent-la com "un dret innegociable".
Un cop he conegut aquesta eina, comprenc molt millor els canvis que estem patint (sí, sí, dic patint) en la nostra societat, les derives polítiques i les maniobres que, al meu entendre, ens estan portant a la decadència moral de la qual parlava en altres escrits.
Seria desitjable que tant la gent gran com els joves entenguéssim el funcionament d’aquesta arma política i, amb esperit crític, poguéssim evitar deixar-nos arrossegar per les conseqüències del seu ús.