Conntinuen les guerres
Sense esmentar les nombroses guerres oblidades (més de cinquanta a tot el món) que s’enduen diàriament milers de vides humanes -homes, dones i nens-, el món contempla atònit les mediàtiques guerres que enfronten Ucraïna i Rússia d’una banda i israelians i la meitat d’Orient Mitjà de l’altra. La maquinària de la indústria bèl·lica fa el seu agost mentre uns i altres argumenten les seves raons. I mentrestant, mor gent, persones innocents. Les que sobreviuen a les matances es troben amb un país desolat i sense esperança de futur.
Augmenten les catàstrofes mediambientals
El 2024 ha estat ple d’episodis mediambientals nefastos arreu del món. Començant per les greus inundacions al nostre llevant espanyol, seguint amb huracans, ciclons, tifons, danas, incendis, terratrèmols, volcans... Poden ser cicles naturals o, com diu la gran majoria de la comunitat científica, conseqüència del canvi climàtic provocat per la mà de l’home. Sigui com sigui, malgrat que tots en som conscients, no es prenen les decisions dràstiques necessàries per reduir la temperatura mitjana de la Terra, que continua augmentant i amenaça la continuïtat dels gels perpetus dels pols.
Milers d’espècies d’animals i plantes estan en perill crític d’extinció perquè hem destruït el seu ecosistema. El pulmó del planeta, l’Amazones, està sent saquejat...
I mentrestant, els nostres dirigents discuteixen i no són capaços de posar-se d’acord en un programa consensuat d’accions preventives o curatives per al planeta, que és la nostra casa comuna... i única!
Continua la guerra per apoderar-se del relat
Ja no es tracta de dir la veritat. Malauradament, al món, i especialment en la classe política, s’estén l’obsessió de controlar el relat. Qui expliqui la història a la seva manera, disfressant o amagant gairebé sempre la veritat, guanya. No es tracta d’opinions, sinó de mentides i mitges veritats que confonen les persones i les porten cap a qui millor construeixi el relat.
Continua el "bonisme" i el políticament correcte
Les aparences buides i les frases ensucrades s’han apoderat de la societat. S’ha enterrat allò de: “Al pa, pa, i al vi, vi”. Tot es dilueix, tot es caramel·litza perquè ningú se senti ofès o traumatitzat. I així ens va! Les noves generacions ja no saben què és esforçar-se. Desconeixen els valors occidentals i cristians (i no em refereixo només a la religió) que han permès el naixement i han estat els pilars de la societat en què vivim.
Ara tot és volàtil, líquid. Res no és segur, res no és per sempre. Tot són drets, cap deure.
L’estat del benestar pels terres
I què dir dels pilars de l’estat del benestar: educació i sanitat... Cap govern està realment compromès amb ells. No es financen suficientment i naufraguem en un "vull i no puc" sostingut pels professionals (la majoria vocacionals) que veuen impotents, sense recursos i amb normatives imposades per il·luminats de despatx, com el vaixell va a la deriva.
Mirant al futur, penso que no vull seguir amb aquestes mentides
Prefereixo omplir el meu cor d’esperança. Intentar veure brots verds on n’hi hagi. Confiar que l’esperit humà pot, gràcies a la seva ànima (desprestigiada i ignorada actualment), revertir la situació.
Vull confiar en els joves. M’entusiasma veure’ls fent de voluntaris, acostant-se a les esglésies, posant-hi l’espatlla, qüestionant-se-ho tot, especialment les xarxes socials i els discursos buits, buscant la veritat i no el relat que els venen. Més que preocupar-se, ocupant-se...
Encara hi ha temps, tot i que la tasca és gran. Recuperem valors. Comencem, per què no, aquest any. Ningú va dir que fos fàcil, però entenem d’esforços, no ens espanten. Qualsevol gran viatge comença amb el primer pas. I si és conjunt, millor!
