La necessitat d’un canvi de paradigma és evident. Catalunya necessita alliberar-se dels corsés ideològics que han limitat el seu potencial i retornar als principis de llibertat que, històricament, van permetre el seu floriment com a motor econòmic i cultural. El liberalisme, entès no només com a model econòmic sinó com a marc cultural i social, ofereix una alternativa viable per regenerar una societat cada cop més fracturada per l’intervencionisme i el control ideològic.
L’impacte del marc ideològic actual
El model que ha predominat en les últimes dècades ha deixat una empremta profunda en diversos àmbits. En l’econòmic, l’excessiu intervencionisme ha ofegat la iniciativa privada amb regulacions asfixiants, impostos elevats i una burocràcia que penalitza la creació de riquesa. Les estadístiques mostren una preocupant fugida d’empreses i talents cap a altres regions amb marcs més favorables a la innovació i l’emprenedoria.
En l’àmbit cultural, hem presenciat una progressiva uniformització del pensament, on certes narratives són promogudes des d’institucions oficials mentre d’altres són marginades. El sistema educatiu, per la seva banda, ha patit un procés d’adoctrinament sistemàtic que prioritza determinades visions polítiques sobre el rigor acadèmic i la pluralitat d’idees.
Quant al teixit social, la polarització és evident. Les polítiques identitàries han fragmentat una societat que històricament s’havia caracteritzat per la seva capacitat integradora. La constant creació de categories i col·lectius enfrontats ha substituït el concepte de ciutadania lliure i igual davant la llei, generant divisions artificials que erosionen la cohesió social.
Proposta liberal per a Catalunya
El liberalisme ofereix un marc alternatiu basat en principis fonamentals: respecte a les llibertats individuals, imperi de la llei, limitació del poder polític i defensa de la propietat privada. Aplicats al context català, aquests principis permetrien recuperar el dinamisme perdut i obrir nous horitzons de prosperitat.
És important, però, establir una clara distinció entre llibertat i llibertinatge. La llibertat que proposem no és absència de normes sinó l’existència d’un marc que permeti la coexistència pacífica de projectes personals diversos. No parlem d’egoisme desenfrenat sinó de responsabilitat individual com a contrapès necessari als drets. L’autèntica llibertat floreix en societats on els individus assumeixen les conseqüències de les seves decisions i respecten els drets aliens.
Àrees de transformació
Economia i empresa
Catalunya necessita recuperar la seva vocació emprenedora mitjançant una dràstica reducció de la intervenció estatal en l’economia. Això implica:
• Simplificació administrativa i eliminació de barreres burocràtiques que obstaculitzen la creació i creixement empresarial.
• Reforma fiscal orientada a la competitivitat, amb tipus impositius moderats que incentivin la inversió i el treball.
• Marc laboral flexible que permeti adaptar-se a les necessitats canviants d’una economia global.
• Aposta decidida per la innovació i la digitalització, facilitant la col·laboració entre universitats i empreses.
Aquestes mesures permetrien revertir la fugida d’empreses i atraure nou talent, posicionant novament Catalunya com a pol d’atracció per a inversors nacionals i internacionals.
Cultura i identitat
La cultura catalana ha d’alliberar-se de les traves de la instrumentalització política com, per exemple:
• Fi de les subvencions dirigides que premien l’adhesió ideològica per sobre de la qualitat artística.
• Promoció de la cultura catalana des de l’excel·lència i no des de la imposició.
• Sistema educatiu basat en el mèrit, la neutralitat política i la pluralitat d’enfocs.
• Llibertat lingüística real que respecti tant la riquesa del català com la realitat bilingüe de la societat.
Una cultura vibrant només pot desenvolupar-se en un entorn de llibertat on creadors i institucions competeixin en igualtat de condicions, sense dirigismes ideològics.
Relacions territorials
L’encaix de Catalunya a Espanya s’ha de replantejar des d’una perspectiva liberal, abandonant narratives victimistes o pretensions impositives:
• Defensa de l’autonomia dins del marc constitucional, entesa com a eina per a la gestió eficient i no com a fi en si mateixa.
• Cooperació lleial amb la resta d’Espanya en projectes comuns que beneficiïn els ciutadans.
• Competència sana entre territoris que estimuli les millors pràctiques i polítiques.
• Reconeixement de la pluralitat interna de Catalunya, evitant la imposició d’una única visió identitària.
Aquest enfocament permetria superar dècades de conflicte estèril i canalitzar energies cap a objectius constructius que millorin la qualitat de vida de tots els catalans.
Projecció internacional
En un món globalitzat, Catalunya ha de recuperar la seva tradicional vocació internacional:
• Posicionament com a regió oberta al món, defensora del lliure comerç i la cooperació.
• Participació activa en fòrums internacionals com a representant de valors liberals davant l’auge dels populismes i autoritarismes.
• Establiment d’aliances amb regions i països que comparteixin principis de llibertat econòmica i política.
• Promoció de Barcelona com a capital mediterrània de l’emprenedoria i la innovació.
Davant les tendències radicals que creixen a banda i banda de l’Atlàntic, Catalunya pot alçar-se com a model alternatiu que demostri la viabilitat de societats pròsperes basades en la llibertat i el respecte mutu.
Conclusió
La Catalunya que volem tots és una societat on individus lliures desenvolupen els seus projectes vitals sense interferències innecessàries del poder polític. Una comunitat on la diversitat d’idees és celebrada i no reprimida. Un territori on la iniciativa privada genera riquesa que beneficia el conjunt social. Un espai on la cultura floreix pel seu propi valor i no com a eina política.
El camí cap a aquesta visió requereix determinació i claredat d’idees. Implica desmantellar estructures de poder ideològic enquistades durant dècades. Exigeix valentia per desafiar consensos artificials imposats des de dalt. Necessita ciutadans compromesos amb la llibertat no només com a beneficiaris sinó com a guardians actius d’aquesta.
Catalunya pot i ha de convertir-se en un far de llibertat. No mitjançant proclames grandiloqüents sinó a través de l’exemple quotidià d’una societat que progressa gràcies a l’esforç d’individus lliures que cooperen voluntàriament. El liberalisme ofereix el marc teòric i pràctic per a aquesta transformació. Depèn de tots els catalans compromesos amb la llibertat fer-la realitat.
