L’última la tenim quan fa pocs minuts la direcció de Junts ha fet públic un comunicat en què manifesta: “No és viable substituir un govern en minoria per un altre govern en minoria perquè hi ha el risc que la ciutadania cregui que es tracta d’un simple canvi de cadires". Per això han necessitat diverses setmanes d’anàlisis profunds. Resumint, que el promotor de tot l’embolic de la moció contra Sílvia Orriols recula, en una demostració sense precedents de “seny” i “justícia democràtica”.
¿Acàs Junts i Puigdemont han fet un càlcul de contingències (o danys possibles) que podria patir la seva formació si posen Ripoll en mans dels “botiflers” d’ERC i dels “ñordos” del 155 PSC-PSOE? És més que probable que aquesta hagi estat la conseqüència de la marxa enrere, d’aquest “coitus interruptus” a la ripollesa.
Us imagineu Sílvia Orriols, amb molt de temps lliure, donant la vara a Ripoll, a tota la província de Girona i a tot Catalunya, explicant que aquells que es fan passar per indepes del llaç groc castigats per l’Espanya ñorda són uns autèntics assassins polítics d’independentistes de pedigrí com ho és ella i la seva Aliança Catalana?
Carles Puigdemont s’ho deu haver pensat tres vegades més i ha deixat anar allò de “on dic dic, dic Diego”, deixant amb el cul a l’aire els seus companys necessaris i enemics acèrrims: ERC i PSC, que s’havien afanyat a donar-li suport i, al final, no els ha quedat més remei que acceptar aquesta petita extorsió (una més a la llista d’extorsions waterloonianes) en nom d’una felicitat eterna i la salvació del pobre poble de Ripoll oprimit per l’alcaldessa Orriols.
Per cert, el paperot del PSC d’Illa donant l’OK a la seva participació en la moció de censura i en el nou govern de Ripoll perquè, un dia després, Puigdemont el faci rectificar és digne de grans estrategs de mastegot assegurat. Sánchez juga amb tothom i Puigdemont, també.
Qui amb nens se’n va al llit… pixat es lleva.
