Funcas és un centre d'anàlisi -un think tank- dedicat a la recerca econòmica i social i a la seva divulgació que forma part de l'Obra Social de CECA (Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi). Funcas és, des de fa molts anys, un referent en l'àmbit de les previsions econòmiques i en l'anàlisi de les polítiques públiques espanyoles i de la UE.
Funcas suggereix que, en general, l'avanç del PIB regional durant el període 2023-2024 depèn de quatre factors principals. En primer lloc, l'elevat pes del turisme explica que Illes Balears i Canàries liderin el creixement, i que unes altres, com Andalusia, s'acostin a la mitjana pesi al relativament feble comportament dels sectors no turístics.
Un altre factor diferencial és la presència d'un sector de serveis de mercat competitiu –particularment en el segment de serveis a empreses– capaç d'aprofitar l'auge de les exportacions d'aquests productes, així com la demanda procedent dels fons europeus. Aquest és el cas de Madrid, Catalunya, Navarra i País Basc.
La presència d'una indústria potent de béns de consum, i del sector automotriu en particular, és també un avantatge tenint en compte les pautes esperades del creixement. Algunes de les comunitats abans esmentades, així com Aragó, Castella i Lleó, Galícia i, després de l'actual període d'ajust, Comunitat Valenciana podrien ser les més beneficiades referent a això.
Al revés, la dependència del consum públic, de productes energètics com els derivats del petroli, o d'activitats agrícoles afectades per la climatologia poden frenar el creixement en alguns casos. Malgrat això, s'estima que totes les comunitats autònomes hauran recuperat enguany el nivell de PIB prepandèmia el que és una bona notícia.
Ocupació creix al ritme de la força laboral estrangera
Tal com subratlla l'informe Funcas, la recuperació s'ha acompanyat d'un important creixement de l'ocupació. Des d'inicis de 2021 fins a juny d'enguany, l'afiliació s'ha incrementat en total un 13,6%, i el número d'ocupats en termes de EPA un 10,4% (comparant, en aquest últim cas, els primers trimestres de 2024 i 2021). Destaca l'aportació de la força laboral estrangera, particularment en els dos últims anys, amb un impacte notable en la població activa. Juntament amb l'eixamplament del mercat laboral, la taxa d'atur ha descendit, si bé es manté en cotes molt elevades, duplicant la mitjana europea.
En 2023, la taxa d'atur havia descendit del doble dígit en vuit comunitats, i la previsió per a 2024 és que ho faci en deu: Aragó, País Basc, Cantàbria, La Rioja, Illes Balears, Catalunya, Galícia, Castella i Lleó, Madrid i Navarra. D'altra banda, l'atur ha tendit a reduir-se de manera més acusada en les comunitats amb més desocupació, com Andalusia, Canàries, Castella-la Manxa i Extremadura, apuntant a un procés de convergència territorial. A més, la convergència sembla obeir a la intensa creació d'ocupació en les zones deprimides, i no a la pèrdua de població activa. Amb tot, la desocupació estructural continua sent un dels principals desequilibris en la majoria dels territoris.
Inflació, Dèficit públic i Convergència
La inflació (intensificada després de la crisi energètica i la guerra a Ucraïna) es va moderar en el passat exercici, però la desescalada va anar perdent manxa, de manera que l'IPC creix encara a un ritme anual superior al 3%, pressionat pels serveis. Des de l'inici de l'episodi inflacionari al gener de 2021 fins a juny d'enguany, l'IPC s'ha incrementat un 19,1%. No obstant això, aquest increment del nivell general de preus s'ha produït de manera desigual a través dels territoris. A Castella-La-Taca, Galícia i Castella i Lleó, la pujada de l'IPC supera el 20% mentre que a Madrid i Catalunya no arriba al 18,5%.
L'elevació del cost del transport ha pogut incidir amb més intensitat en la cistella de la compra de les comunitats amb més dispersió de població, que en els territoris caracteritzats per una alta concentració urbana. En aquests últims, a més, les condicions de competència han pogut esmorteir el trasllat del xoc de costos als preus finals.
Aquests últims anys la política fiscal ha exercit una acció expansiva, d'acord amb l'evolució de la despesa pública. La reducció del dèficit de les administracions només s'ha produït per l'efecte de factors conjunturals: la inflació, unida a l'elevat creixement, ha aportat un plus de recaptació, alleujant transitòriament els desequilibris. Malgrat això, es preveu que els comptes públics llancin un dèficit en totes les CCAA excepte dues (País Basc i Navarra).
En suma, tenint en compte la totalitat del període que ha transcorregut després de la pandèmia, es percep una certa convergència entre comunitats autònomes, encara que aquest procés no és generalitzat. Algunes de les comunitats amb un PIB per càpita inferior a la mitjana es troben entre les que més han progressat, cas d'Andalusia, Astúries, Castella i Lleó i Galícia. Unes altres, no obstant això, com Canàries, Comunitat Valenciana i Murcia, a penes s'han acostat a la mitjana nacional en PIB per capita, sens dubte pel cop del turisme durant la pandèmia en aquestes comunitats.
En tot cas, la convergència es produeix, en general, a conseqüència d'incorporar més força laboral (elevant la taxa d'ocupació), i no per un augment de la productivitat a les regions més ressagades.
