Carrer dels Petons
En aquest carrer hi ha dues versions sobre l'origen del seu nom. D'una banda, diuen que prové de Joan Pontons, un personatge que va viure en la zona en el segle XVII i que va derivar, amb els anys, en “Petons”. No obstant això, diu la llegenda que és el lloc on els condemnats a mort de la Ciutadella (es troba pròxima al Parc de la Ciutadella) s'acomiadaven dels seus familiars donant-los l'últim petó abans de dirigir-se al cadafal. De totes maneres, moltes persones acudeixen a la via i es prenen una foto besant-se amb les seves parelles en el que creuen que és un racó romàntic de la ciutat. Qualsevol opció és vàlida.
Carrer de “Ja hi som”
Aquest carrer es troba en la drecera per a pujar a peu fins a Vallvidrera. Poc abans d'arribar a la plaça de Vallvidrera i després de molta pujada trobem aquest carrer on la gent exclamava “ja hi som!”, és a dir, "ja hem arribat!". És obvi que no ha estat un carrer senzill per als habitants de Barcelona al llarg dels anys.
Carrer de la Pantomima
El carrer de la Pantomima està situada en el Barri de Montbau, als peus de la serra de Collserola. Tal nom fa referència a la seva definició en la RAE "Representació teatral a base de gestos i moviments, sense paraules". Aquesta via, que es troba envoltada d'altres artèries que respiren art com a Lírica, Mímica i Ritme, ens recorda la importància d'aquest gènere dramàtic.
Carrer del Esquirol Volador
En el cor de Nou Barris es troba el carrer Esquirol Volador. El seu nom, que podria evocar imatges fantàstiques d'esquirols solcant els cels, en realitat guarda una història més prosaica. Originalment anomenat carrer de l'Esquirol, el seu sobrenom "Volador" es va afegir en 1984 per a evitar confusions amb una altra via en el districte de Ciutat Vella que en res té a veure amb un animal.
Plaça del Dubte
El nom d'aquesta plaça, per la seva traducció "del dubte", prové de la disputa que van tenir tres pagesos sobre l'origen d'un doll d'aigua que hi havia al carrer, del qual els tres reclamaven la seva propietat. Al no posar-se d'acord i no poder establir la seva procedència, van batejar la font amb el nom del dubte. Anys després, la petita font natural acabaria sent una plaça. L'escriptora Berta Pardina ha publicat aquest mateix any un llibre que té com a títol el nom d'aquesta singular plaça (Editorial La vocal de Lis; Primera edició - 2 abril 2024) situada en el popular barri del Raval.
Carrer del “Malcuinat”
Una petita i estret carrer connecta el Fossar de les Moreres amb el Pla de Palau, a la Barceloneta. Se'l coneix per l'estrany nom de Malcuinat, que recorda que en aquest lloc es cuinava un pudent potatge realitzat amb sobres, vísceres i ossos que es venia per molt pocs diners i que consumien les classes més desfavorides. Era una espècie d'avantpassat de l'avui popular plat de la cuina catalana del cap i pota.
Carrer del Perill
El carrer del Perill està situada en el barri de Gràcia. Comença a Torrent de l’Olla i finalitza en Milà i Fontanals. En el segle XIX va ser zona obrera i de diverses fàbriques. Originàriament, el nom era “carrer del Peregrí”, pel fabricant tèxtil Pelegrí Viladiu, però el seu nom va passar a ser Perill, gràcies a l'absència d'il·luminació, presència de sots i altres amenaces. Curiosament el carrer paral·lel a Perill és Llibertat (Llibertat). Prop d'aquest carrer va néixer El Pescailla, pare de la Rumba Catalana i marit de la Lola Flores.
Carrer de Les Mosques
Aquest carrer, que és el més estret de la ciutat, era on s'acumulaven els productes que no es venien en el mercat, per la qual cosa hi havia una gran concentració d'aquests insectes. Situat en el barri del Born i, amb només un metre d'ample, el carrer del les mosques s'alça com un d'aquests raconets curiosos que sorprendran el transeünt. I és que no tothom cap pel carreró, no apta tampoc per a aquells que sofreixen de claustrofòbia per lleugera que sigui.
Carrer de l’Oblit
Podríem pensar que aquest carrer té tal nom en homenatge a la cançó de Joaquin Sabina “on habita l'oblit”, però no és així, ni des de lluny. El seu nom és tal perquè quan es van fer els plans per a urbanitzar el Mas Guinardó a algú se li va oblidar posar nom a un carrer que quedava al marge del perímetre, i es va decidir que aquest carrer portaria el nom de l'oblit. Per si no recorden part de la la cançó de Sabina: “...I la vida va seguir com segueixen les coses que no tenen molt sentit. Una vegada em va comptar un amic comú, que la va veure on habita l'oblit...”
Carrer de Tantarantana
En l'històric barri de la Ribera de Barcelona i molt pròxim a l'antic mercat del Born es troba el carrer Tantarantana, que neix en la Plaça Sant Agustí Vell i al llarg d'una trentena de números arriba fins al famós carrer Princesa.
Segons el nomenclátor històric de l'ajuntament de Barcelona, el carrer Tantarantana ja es deia d'aquesta manera fa tres segles (documentació oficial ho data l'any 1716) i allí era on vivia el pregoner de la ciutat que anunciava amb un redoblament de tambor o un toc de trompeta les notícies oficials. Això va fer que la resta de ciutadans coneguessin a aquest personatge pel malnom del ‘Tantarantana’ o ‘Tantarantán’, per la seqüència de sons que feia amb els seus avisos/toquis: «….tant, tarant, tant , tarant….».
Carrer de “Les tres Senyores”
Aquest carrer situat en el barri de Gràcia estava dedicada a Mercè Frígola i Poch, Teresa Rabassa i Puig i Teresa Batet, que eren les esposes dels tres homes que el 29 d'abril de 1861 van comprar aquests terrenys i van urbanitzar bona part d'aquest popular barri. Els tres homes (Torrent, Masens i Rabassa ) van acordar dedicar un carrer a les seves esposes. Tot un gest d'afecte cap a les que van ser les seves companyes de vida.
Calle Degollada
D'entrada, el nom del carrer Degollada resulta sinistre, però el seu origen és molt més benigne. El carrer de la Degollada deu el seu nom per Rafael Degollada i Guitart (Puigcerdà, Cerdanya 1799 - Barcelona 1876). Advocat i polític liberal, va impulsar, amb Francesc Castanys, el desenvolupament del Poblenou. President de la Junta Central -o Junta Suprema- de Barcelona el 1843, es va enfrontar amb el govern del general Esparter. Derrotat, va haver d'exiliar-se. Aquest carrer es troba en el barri de Poble Nou.
