Partint d’aquests principis, l’Escola Austríaca d’Economia sempre ha defensat que la intervenció estatal al mercat pot distorsionar l’economia, inhibir la competència i, en última instància, perjudicar aquells a qui es pretén ajudar. Per als economistes d’aquesta escola, la veritable prosperitat no prové de projectes imposats des de dalt, sinó d’un entorn de mercat lliure en el qual individus i empreses actuen segons els seus interessos i necessitats reals.
L’Escola Austríaca, amb el seu enfocament en el valor del mercat lliure i la iniciativa privada, sosté que els preus i la producció s’ajusten de manera òptima quan s’afavoreix la interacció entre l’oferta i la demanda sense traves. És un principi especialment rellevant en ciutats en constant creixement i canvi com Barcelona.
En lloc de grans projectes planificats per l’Estat, que sovint requereixen anys per completar-se i poden desviar-se de les necessitats reals de la població, els austríacs creuen en l’agilitat i l’adaptabilitat del mercat per respondre de manera més eficaç i oportuna. Això no és només teoria econòmica: es basa en lliçons pràctiques observades en diverses economies al llarg del temps, on l’excés de regulació ha generat escassetat, sobrecostos i problemes d’accés a béns i serveis.
A la llum d’aquests principis, l’anunci recent de la construcció del barri de les Tres Xemeneies a Sant Adrià de Besòs exemplifica algunes de les preocupacions que els economistes liberals, especialment els de l’Escola Austríaca, tenen sobre la intervenció estatal al mercat de l’habitatge. Aquest projecte, que inclou la construcció de gairebé 1.800 habitatges, dels quals un 40% seran de protecció pública, arriba amb una barreja de bones intencions i possibles riscos. I no em refereixo només al risc potencial pel fet d’estar situat en una zona susceptible d’inundacions a la desembocadura del riu Besòs.
Des de la perspectiva austríaca, aquest tipus d’intervenció no ataca l’arrel del problema: l’oferta d’habitatges a Barcelona i voltants ha estat incapaç de respondre a la creixent demanda, una situació que només podria solucionar-se amb una liberalització del mercat i una obertura a la inversió privada. Aquest tipus de projecte estatal pot oferir una solució temporal, però podria crear distorsions al mercat a llarg termini, impedint que es desenvolupi una oferta flexible i accessible per a tothom.
Barcelona necessita urgentment un pla de xoc per augmentar la seva oferta habitacional. La pressió sobre els preus de l’habitatge ha assolit nivells alarmants, desplaçant els barcelonins de tota la vida i obligant moltes famílies a abandonar la ciutat. En aquest context, les mesures de protecció d’habitatge i les iniciatives públiques poden ajudar a curt termini, però no resolen el problema subjacent. La resposta, segons l’Escola Austríaca, rau en crear les condicions perquè el mercat s’ajusti naturalment: facilitant la inversió en nous habitatges, flexibilitzant les normatives urbanístiques i simplificant els tràmits per a la construcció de nous desenvolupaments residencials.
Aquest enfocament permetria augmentar l’oferta d’habitatges, equilibrar els preus i, el més important, garantir que els barcelonins de tota la vida puguin seguir vivint a la seva ciutat. En lloc de veure com els preus de l’habitatge es disparen i els seus barris tradicionals es converteixen en zones habitades majoritàriament per estrangers desconnectats de la cultura catalana i espanyola, els ciutadans locals podrien beneficiar-se d’un mercat on el comerç lliure i la competència mantinguin els preus accessibles i l’oferta diversificada.
En definitiva, des de la perspectiva liberal de l’Escola Austríaca, la solució per a Barcelona no passa per projectes aïllats de gran envergadura que arriben tard i responen només parcialment a les necessitats dels ciutadans. El que la ciutat necessita és un mercat immobiliari lliure i flexible, capaç d’ajustar-se a la demanda real, i que ofereixi un entorn econòmic on els barcelonins puguin viure i prosperar sense el temor de ser desplaçats.
La veritable solució, des d’aquest punt de vista, és alliberar el mercat de l’habitatge, permetent que la competència i la inversió privada ofereixin opcions assequibles i sostenibles, que mantinguin Barcelona com un lloc accessible i autèntic per als seus propis habitants, i recuperin l’exemple de ciutat viva, autèntica i diversa que no fa tant va ser.
