La nova malaltia contagiosa que atemoreix als espanyols

Què és la verola del mico, com es contagia en humans i quins són els seus símptomes

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat de nou l'emergència sanitària internacional per la verola del mico (coneguda també com mpox) davant l'explosió de casos a Àfrica. Aquesta alarma es deu especialment a l'augment de casos "sense precedents" en aquest continent, especialment a la República Democràtica del Congo (RDC), amb un nou cep "més greu" que l'anterior, segons han assegurat des de l'OMS. S'han detectat unes 500 morts, malgrat que la letalitat de la malaltia es considera baixa. L'anterior alerta va ser en 2022, davant una extensió similar de casos, però en 2023 va aparèixer la nova variant del virus en l'RDC que s'ha propagat amb rapidesa, principalment a través de transmissió sexual.

viruela del mono
photo_camera viruela del mono

La verola del mico, verola símica, monkey pox o mpox, és una malaltia zoonòtica, cosa que significa que pot transmetre's entre animals i éssers humans. El virus pertany al gènere orthopoxvirus, igual que el de la verola. Malgrat el seu nom, els micos no són el seu reservori principal, encara que es va identificar per primera vegada en 1958 en una població de primats. Es desconeix quin és el seu origen, però es creu que es transmet a través de petits rosegadors i esquirols de les selves tropicals.

A Àfrica central i occidental la malaltia és endèmica i es produeixen milers de casos tots els anys. Fora del continent africà s'han documentat casos als Estats Units, Europa, Israel i Singapur, entre altres. S'han caracteritzat dos llinatges filogenètics distints del virus: el d'Àfrica central, més greu i amb més complicacions; i el d'Àfrica Occidental, que és menys patogènic.

Com es transmet? 

El virus de la verola del mico no es propaga fàcilment entre les persones i el risc per a la població és baix. Es pot transmetre per via respiratòria, però per les característiques de la major part dels casos tot apunta a un contacte amb fluids. La seva transmissió té lloc a través d'un contacte amb ferides, fluids corporals, gotícules i material contaminat, com a roba de llit, i el seu període d'incubació sol ser de sis a tretze dies, encara que pot anar fins als 21 dies.

La major part dels seus casos es donen en homes que han mantingut relacions homosexuals, per la qual cosa recomanen a aquestes persones que estiguin atentes davant qualsevol erupció o lesió inusual en qualsevol part del cos, especialment en els genitals. En tot cas, no es tracta d'una malaltia de transmissió sexual, ni tampoc que afecti exclusivament un determinat col·lectiu. 

Encara que l'aïllament domiciliari no és necessari (només ho és quan hi ha un elevat nombre de lesions) els casos deuran, segons recorda el Ministeri de Sanitat, minimitzar les interaccions amb altres persones i evitar el contacte físic i les relacions sexuals fins que les lesions hagin cicatritzat per complet, hagin caigut les crostes i s'hagi format una nova capa de pell. 

L'OMS recomana de manera especial l'ús de preservatiu en les relacions sexuals durant les primeres 12 setmanes després de finalitzar l'aïllament. També és aconsellable usar màscara, especialment en els pacients que presentin símptomes respiratoris, i que la persona malalta usi utensilis per a la llar propis.

És una malaltia freqüent?

La verola del mico és molt poc freqüent, pesi a l'augment de casos a Àfrica. Una de les principals explicacions de la seva propagació és que es va deixar de vacunar contra la verola tradicional a causa de l'erradicació del virus, i aquesta vacuna oferia una protecció creuada contra la verola símica molt alta. A més, la desforestació i una major mobilitat de les persones també han provocat que hagi augmentat el contacte entre éssers humans i els animals que porten el virus.

Quins són els seus símptomes?  

La verola del simi causa símptomes molt semblants als de la verola, fins i tot més lleus, encara que també pot ocasionar la defunció del pacient. La malaltia comença amb mal de cap, febre, calfreds, dolors musculars, fatiga extrema i, a diferència de la verola, ganglis limfàtics inflamats. Entre un i tres dies després l'aparició de la febre es produeix una erupció, que sol començar en la cara i després s'estén a altres parts del cos, incloent-hi els palmells de les mans i les plantes dels peus. 

Com ocorre en la verola, l'erupció comença en forma de taques vermelles, que acaben convertint-se en pústules. Al cap de diversos dies, aquestes pústules formen crosta, que acaba caient-se. La verola del mico sol durar de dos a quatre setmanes.   

Quin tractament té? 

El tractament de la verola del mico se centra principalment en l'alleujament dels símptomes, ja que no existeix medicació per a fer front a la infecció. No obstant això, la vacuna contra la verola tradicional, que porta dècades sense administrar-se a causa de l'erradicació del virus, presenta uns nivells d'eficàcia molt alts. 

L'OMS explica que existeixen tres vacunes contra la verola (MVA-*BN, LC16 i OrthopoxVac) que han estat també aprovades per a la prevenció de la verola del mico. El Ministeri de Sanitat espanyol recorda la importància de completar les dues dosis de la vacuna. L'Autoritat de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (HERA) de la Comissió Europea ha anunciat aquest dimecres l'enviament a Àfrica de més de 215.000 dosi. 

Hi ha casos a Espanya? 

El Ministeri de Sanitat ha informat que Espanya ha registrat un total de 8.104 casos confirmats d'infecció per mpox des de l'inici del brot en 2022, la qual cosa li situa com el país europeu amb més persones afectades, seguit per França (4.272) i el Regne Unit (3.866). En 2024, fins al dia 8 d'agost, s'han notificat a la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAU) un total de 264 casos de mpox, la majoria en homes amb una mitjana d'edat de 37 anys i nascuts a Espanya. 

A més, en l'últim mes, es van notificar casos en nou comunitats autònomes: Comunitat de Madrid (116 casos), Andalusia (67), Catalunya (22), Balears (10), Comunitat Valenciana (11), Galícia (6), Castella-la Manxa (6), País Basc (5), Castella i Lleó (3), Canàries (3), Extremadura (1) i Múrcia (1).

Més a Ciència