Ara només queda saber amb quants punts passarà cadascun dels dos primers classificats del Grup B (Granollers i Montpellier) a la Main Round, ja que arrosseguen els punts aconseguits entre ells a la fase posterior. De moment, els francesos tenen 2 punts. Recordem que van vèncer el Granollers en el primer partit disputat al Palau d’Esports per 24-28 en un autèntic partidàs d’handbol ofert per ambdós equips.
Per tant, els dos punts que es disputaran el pròxim dimarts 26 a terres franceses seran determinants per conèixer les possibilitats de cadascun d’ells d’aconseguir els primers llocs d’aquesta nova lligueta, que els donaria accés a la Fase Final de la European League a Alemanya. En qualsevol cas, l’equip d’Antonio Rama hi anirà amb molta confiança i amb la mentalitat d’haver fet i aconseguit el que estava a l’abast amb els mitjans disponibles. Si treuen algun punt a Montpellier serà cosa de titans i, si no, també. Ja han fet més del que es preveia a priori, ateses les dificultats del grup on estan enquadrats.
El Górnik Zabrze es desfà com un terròs de sucre en mans dels “nens” del Granollers
Cal parlar del partit contra el conjunt polonès. Però, més enllà d’indicar que el BM Granollers va dominar de principi a fi el més destacable, al meu entendre, va ser l’actitud dels jugadors, de la banqueta i del quasi miler d’espectadors reunits al Pavelló Olímpic, que vam gaudir enormement.
Aquests nois semblen tocats per una vareta màgica que els imprimeix caràcter i força quan semblaria que no en tenen. Van dominar, amb totes les lletres, de principi a fi. Probablement no té Antonio Rama els millors jugadors del panorama de l’handbol espanyol, però no se li pot negar al tècnic gallec que sap gestionar-los com ningú i treure’n una qualitat i un joc difícilment imaginables a priori.
Víctor Romero i Oriol Rey
El que fa Víctor Romero és, senzillament, superlatiu. Va marcar ni més ni menys que 10 gols. I recordeu: és pivot! Ni extrem ni llançador, “només” un pivot amb una efectivitat brutal (10 gols de 12 intents), que va aconseguir la majoria en contraatac, com si fos un extrem pur, encara que no ocupa posicions d’atac. Defensivament, està actuant al centre de la defensa formant una autèntica muralla amb Oriol Rey, un altre mestre digne d’aplaudir. Rey s’ha convertit en un especialista defensiu i està trucant a la porta del seleccionador.
Però és que el de Mataró ja ha debutat amb la selecció espanyola absoluta i té camí per convertir-se en un històric de l’handbol espanyol. Avui en dia ja es pot dir d’ell, sense que ningú ens titlli d’exagerats, que és el millor pivot que té Espanya. Amb només 20 anys! Quina barbaritat.
Antonio García, Jordi Deumal i Andrés Moyano
No obstant això, no només destacarem aquests dos grans jugadors aquesta tarda-nit. A la llista cal afegir la destresa d’un supervalent quarentí que encara aguanta el ritme de la competició d’alt nivell, com Antonio García, que va acabar el partit amb 5 gols (5 de 9 intents). Els mateixos gols que Jordi Deumal, que sembla que ha trobat el seu lloc a Granollers (i prop de la seva ciutat natal, Sant Pere de Vilamajor) després de molts anys a l’estranger. Deumal està demostrant una classe i una experiència molt útils per a l’equip. Un altre que va acabar amb 5 gols va ser l’argentí Andrés Moyano, que es va destapar a la segona part i va llançar amb confiança. Només falta que repeteixi això en partits més travats, on se li exigeix més, per convertir-se en el lateral dret que l’equip necessita.
Pablo Urdangarín
Capítol a part mereix Pablo Urdangarín, un jove amb “màgia” per a l’handbol. Durant la primera part va passar gairebé desapercebut (1 gol), però a la segona ens va delectar amb golassos d’artista i una defensa d’anticipació que va provocar molts contraatacs i gols per al seu equip. Quan Pablo s’adoni que és, senzillament, Pablo, i deixi de banda el pes que carrega per ser qui és, podrem gaudir d’un jugador nascut per deleitar-nos.
Roberto Rodríguez i Sergi Franco
Hi ha moltes mencions especials, però dues són destacables. La primera és la “recuperació” del porter sevillà Roberto Rodríguez. Senzillament genial. Va parar quan havia de fer-ho, ajudant el seu equip a, primer, agafar distància en el marcador i, segon, mantenir i ampliar l’avantatge. Va aconseguir un espectacular 35% d’efectivitat (12 de 34), semblant recuperar-se després d’uns partits on l’havíem vist “baix de piles”. Afortunadament el Granollers té dos grans porters i quan un falla surt Panitti i ho broda.
No podem acabar aquesta crònica sense parlar del retorn de Sergi Franco després de la seva dura lesió. Ja va debutar el cap de setmana passat, de manera gairebé testimonial, a la pista de l’Osca. Però avui ho ha fet a casa, davant un equip polonès que exigia molt, i ha firmat una gran actuació que hauria de donar-li tota la confiança del món per formar, amb Pablo Urdangarín, una de les parelles d’extrems drets més potents i fiables d’Espanya.
Quan un grup es converteix en equip
No és que vulgui quedar bé, però la resta de jugadors, encara que no hagin marcat molts gols, van participar de forma directa i van ser fonamentals en aquesta gran victòria davant el Górnik Zabrze per 41-30 (20-13 al descans). El BM Granollers d’Antonio Rama s’està convertint en un equip coral que es recolza mútuament i, quan algú falla o s’esgota, és suplert per un altre que rendeix igual o millor.
Ara, toca preparar-se per la Lliga Asobal. Dissabte, Granollers rep un històric de l’handbol, el Bidasoa Irún, que es troba a només una victòria de diferència dels vallesans. Serà al Palau a les 19 h. Sense deixar de mirar de reüll el pròxim dimarts (20:45 h), amb aquell partit d’or a la pista del Montpellier francès. Per què no pot saltar la sorpresa?
