Un altre pensament que ve al cap és que avui era el primer partit després de la lesió de Ferran Castillo, que el tindrà fora de les pistes fins a finals d’any o principis del que ve. I no oblidem una altra baixa per lesió també molt important: Iván Montoya, fet que obliga Víctor Romero a jugar tant en defensa com en atac. Això podria afectar l’ànim dels seus companys i amics. Segur que sí. Però el que ningú podia preveure és que el Cuenca es passejaria durant els primers 9 minuts i es posaria amb un +6: 3-9.
Un desesperat Antonio Rama busca solucions i comença a reforçar la defensa i a buscar transicions ràpides després de recuperar la pilota i aprofitant els llançaments fallats dels manxecs. Poc a poc, 12 minuts i mig després, els jugadors vallesans aconsegueixen empatar a 14 gols i el partit torna a començar. I, encara que sembli mentida, la primera part acaba amb empat a 16 després de dues aturades espectaculars del porter del Conca, el portuguès Pedro Tonicher. No es pot negar la capacitat de reacció dels jugadors vallesans, perquè remuntar 6 gols no és poca cosa.
La segona part comença amb un intercanvi de cops i gols, amb Antonio García (quina llàstima que els anys pesin!) totalment endollat mentre el cos li aguanta als seus 40 anys. Amb els seus gols, fa patir els manxecs. Per primera vegada, el Granollers pren un avantatge de 3 gols (22-19) als 7 minuts, tota una gesta tenint en compte com havia començat el partit. Això obliga l’entrenador visitant a demanar un temps mort per frenar un parcial de 3-0 en només dos minuts i mig.
A 12:40 minuts d’aquesta segona part, els de Rama aconsegueixen un 26-20, que torna la dignitat als locals amb un +6 i posa les coses al seu lloc. Aquí cal fer un apunt molt especial per Pau Panitti, el jovencíssim porter local, que està fent una segona part senzillament espectacular. Fins al minut 13, el noi ha fet 6 aturades de 11 llançaments dels manxecs. Un 55% d’efectivitat. Una barbaritat!
Un gol després (27-20), amb la màxima diferència, el Fraikin Granollers comença a relaxar-se i permet que els de Conca s’acostin una mica, però sense perill real. I quan els manxecs afluixen una mica, el Granollers torna a recuperar diferències i acaba guanyant de 7 gols (34-27).
Per cert, Panitti va acabar “baixant el seu rendiment”... al 48%!: 10 aturades de 21 llançaments i un gol en porteria contrària. Per a mi, l’home del partit, juntament amb un increïble Antonio García (7 gols) i un trio d’asos format per Pablo Urdangarín, Leonardo Abrahão i Sergi Franco, amb 5 gols cadascun, mentre Víctor Romero, omnipresent en totes les guerres, va aconseguir-ne 4.
Ara toca descansar una mica i preparar el viatge i el partit a Puente Genil (Còrdova) el pròxim dissabte a les 18:30. Sens dubte, una pista que se li sol entravessar al Granollers i un Ángel Ximénez que vendrà molt cara la seva pell, malgrat només sumar 6 victòries, 2 empats i 12 derrotes en aquesta temporada.
