Aquest resultat omple d'incògnites i moltes incerteses l'equip català. A data d'avui el Granollers és quart a la taula i amb dos punts d'avantatge sobre el cinquè (Porriño), però amb un problema afegit: les gallegues tenen un partit menys i podrien apuntar-se aquests dos punts i empatar. Després de l'empat d'aquesta nit, les mateixes canàries estan a dos punts de distància, com el Porriño i, per adobar-ho, l'Elx a 3 punts i el Valladolid a 6.
Per no allargar-los gaire la intriga, els he d'avisar que queden només 4 jornades de la Lliga regular i que el KH7 Granollers disputa tres partits fora: Beti-Onak, Rioja i Valladolid i un a casa davant les potentíssimes campiones de Copa, Bera-Bera. És a dir, que o guanya 4 punts com a mínim o poden veure's abocades a sorpreses dels equips que venen per baix (el mateix subcampió de copa Beti-Onak).
De tal manera que ja no parlem de la tercera o quarta posició a la taula classificatòria que donaria avantatge en el factor camp en la primera eliminatòria. Estem parlant de la possibilitat de quedar-se fora si els passa el mateix que avui davant equips que s'ho juguen i necessiten els punts i les victòries.
Fer una crònica del partit d'avui és difícil ja que només es pot remarcar que cap dels dos equips va jugar un bon handbol. L'únic que va mantenir en suspens els molt aficionats i fidels espectadors de l'handbol femení, va ser el resultat. En una primera part amb alternatives dels dos equips i amb avantatges de 3 gols en ambdós casos (3-6 i 10-7), es va arribar al descans amb la mínima de 14-13 per a les catalanes.
En la represa, el que s'ha dit. Els equips tenien por de fallar. Les porteres aturaven el que havien d'aturar, però poc perquè poc els llançaven. I el Granollers va fer tant ús de la rotació de pilota en primera línia que, si hagués jugat només amb la primera línia d'atac ningú hauria notat les absències dels extrems, ja que no els arribaven pilotes amb aquesta súper repetida mitja rotació fins al centre de pista per tornar a la seva posició inicial, rotació que les rivals i tothom que ho vèiem al pavelló i a la tele vam aprendre de memòria i que ni ensurt donava.
Marcar 8 gols les locals i 9 les visitants, en tota una segona part, demostra moltes coses, però cap d'elles favorable a les estratègies ofensives de les canàries i les catalanes. En qualsevol cas, sí que cal destacar el magnífic partit de la veteraníssima portera alacantina defensant la porteria del Rocasa i de la selecció espanyola, Silvia Navarro, que va amargar a Martina Capdevila i Ester Somaza, en particular, esperant els seus llançaments a l'esquerra, una vegada sí i una altra també. I aturant-los, és clar. Com va fer Marta Mera faltant 1,15 minuts amb una aturada espectacular a llançament de vaselina de la pivot rival, per mantenir l'empat a 22, que serà recordat durant temps com una de les grans aturades de la Lliga.
En qualsevol cas, com comentàvem amb algun aficionat en sortir del Palau: "pitjor que avui en atac no podem estar". Cert, només hauríem de millorar en els quatre vitals encontres que tenim per davant, començant aquest mateix dissabte a Navarra amb els nostres botxins a les semis de la Copa de la Reina: Replasa Beti-Onak, si no volem passar-ho malament aquest proper mes.
