A priori, podríem pensar que els francesos, ara dirigits per Erick Mathé, tindrien un passeig gairebé militar aquest dimarts a la tarda al Palau d’Esports de Granollers, atès que disposen d’una plantilla més de Champions que d’Europe League. Un equip fet per guanyar aquesta competició. Però no va ser així, més aviat al contrari.
Els nois d’Antonio Rama van fer sentir orgullosa la seva afició, ho van donar tot i, en moltes fases del partit, van parlar de tu a tu amb els francesos. Probablement el que el Montpellier es gasta en desplaçaments i dietes sigui, gairebé, el pressupost del Fraikin Granollers. Però, què més dóna quan parlem d’handbol? Què més dóna quan parlem de les ganes i la desimboltura del nostre jove equip? Què més dóna quan parlem de jugar al Palau davant els teus?
Aquest dimarts al vespre, el Balonmano Granollers va plantar cara i, a més, va jugar un gran handbol. Va fer el seu millor partit en defensa en el que portem de temporada, encaixant només 28 gols davant el millor atac de la Europe League. Contra aquell equip francès que la setmana passada va vèncer el Silkeborg danès per ni més ni menys que 40-26.
Els gals van començar el partit dominant-lo fins a aconseguir la màxima renda (minut 12), amb quatre gols d’avantatge i un 4-8 al marcador. Va ser aleshores quan el Granollers es va despertar de la letargia, es va oblidar dels complexos de jugar davant un històric i va començar a pressionar en defensa, a obligar a perdre pilotes al rival i a recolzar-se en un porteràs de luxe com el sevillà Roberto Rodríguez que, en aquesta primera meitat, va parar 10 dels 24 llançaments que va rebre. Un percentatge d’efectivitat del 42% que és totalment impressionant.
Però, a més, els nois d’Antonio Rama, l’entrenador local, van començar a trobar millors posicions de llançament i van arribar a posar-se a només un gol (11-12) als 25 minuts. Una exclusió de Freitas, a falta de 4 minuts per al descans, va donar via lliure perquè els francesos ho cobressin en gols, i el resultat a la mitja part va ser d'11-14.
Tres gols de desavantatge, després del vist en la primera part, no eren una tasca impossible de remuntar per al Granollers. I així va ser. En una segona part per emmarcar, pel coratge i la capacitat mental de superació, el Balonmano Granollers va demostrar que sap defensar fort, que sap tallar línies de passada i sap contraatacar. En vuit minuts va aconseguir empatar a 16 i, a partir de llavors, el partit va entrar en una fase que semblava favorable al bàndol local, però que, gràcies a l’experiència i la qualitat dels gals basada en els gols de Simonet i Hesham (6 gols cadascun), va caure del costat dels francesos, que van lluitar ferotgement per mantenir diferències i aconseguir emportar-se aquests dos punts després del 24-28 final.
Si hi ha alguna cosa que cal destacar en un resum periodístic és que el Balonmano Granollers necessitava un partit així per creure en les seves possibilitats, per creure en la qualitat dels seus jugadors, per joves que siguin. Que s’han perdut pilotes de manera absurda, passades al buit, que s’han precipitat en diversos moments, és obvi. Però, malgrat tot, han aconseguit mirar de cara un conjunt confeccionat per guanyar aquesta competició. Avui el BM Granollers és més madur, avui els nois de Rama són més jugadors i tenen més futur. I oportunitats seguiran tenint per demostrar les seves qualitats. Partits, bons partits d’handbol, no els faltaran.
