Diuen que tant va el càntir a la font que, al final, es trenca. A Jan Laporta se li ha acabat trencant el càntir i li ha caigut el castell figurat que emmagatzemava totes aquestes gerres, i moltes més, a sobre. L’única realitat és que el F.C. Barcelona no pot inscriure els seus dos jugadors que han participat en la primera volta de la competició local fins a les vacances nadalenques perquè no té ni un “duru”.
Ara, desesperat, intenta estirar una altra vegada el reglament de la RFEF intentant enfrontar-lo a “La Lliga”, la seva patronal, però ho té complicat quan la Federació Espanyola i La Lliga han fet les paus, després de la nova composició de la Junta Directiva de la Federació Espanyola, i no sembla que Javier Tebas faci res diferent del que la patronal i la mateixa Federació tenen clar: no concedir cap excepcionalitat al Barcelona.
El segon mandat de Jan Laporta com a president d’aquest Club està sent summament controvertit. Ja va començar enfrontant-se i carregant-se l’ídol mundial Messi per estalviar-se diners. El que no sabem és si, de tant estalviar, el que ha fet és incrementar la despesa en molts milions, segons opinen alguns. I més quan no se li ha acudit res més que invertir en la reconstrucció d’un nou Camp Nou que deixarà hipotecada l’entitat blaugrana per a dues generacions més, com a mínim. Tot això mentre els ingressos baixen, els títols s’escapen, el Club es devalua i han d’ocupar un nou camp (Montjuïc), amb menys de la meitat d’aforament i amb l’afició d’esquena i enfadada pel seu passat perico.
Però la qüestió va més enllà. Actualment, algunes veus de socis força descontents amb les decisions de Laporta indiquen la possibilitat d’estalviar-se uns diners importants si deixen d’invertir tant en les seccions del Club. Recordem que en aquest Club es consideren seccions el futbol femení (els únics que han guanyat títols europeus els darrers anys) i el futbol sala, dues modalitats futbolístiques. Alhora, dins d’aquest capítol de seccions compten amb el Bàsquet, l’Handbol i l’Hoquei sobre patins.
Les seccions costen uns 60 milions a les arques blaugrana: 32 pel bàsquet, 8,3 per a l’handbol, 2,9 per a l’hoquei sobre patins, a més dels 11 del Barça femení i els 5,5 del futbol sala. És obvi que la directiva reconeix que les seccions són deficitàries, però (ojo al dato!, com diria García) insisteixen que amb un Palau Blaugrana de 15.000 persones d’aforament tot s’arreglaria i es “finançaria sol”. Una altra barbaritat d’inversió a la vista.
Aquests socis discrepants amb la política i l’estratègia repetidament fallida de Jan Laporta arriben a comentar que necessiten gastar-se aquests diners importants per reforçar el primer equip de futbol masculí que, al cap i a la fi, és l’únic que genera ingressos i és la causa de l'existència del Club. Per tant, seguint aquesta tesi, és possible que perillin per a les properes temporades els equips de les altres disciplines (bàsquet, handbol o hoquei). I si no perillen completament, almenys veuran reduïts els seus objectius i pressupostos de manera més que substancial.
