Alba Barnusell i Ortuño va néixer a Granollers el 26 de juliol de 1979. No es famosa per néixer a Granollers si no per ser l’alcaldessa més jove que ha tingut aquesta ciutat des de el restabliment de la democràcia. I a més a més, dona. La segona dona alcaldessa. La primera va ser Carme Esplugues al 1.998. Casada i amb un filla, es una de les joves promeses de la política municipalista catalana. Periodista de professió, especialitzada en comunicació audiovisual, es regidora de Granollers des de el 2003.
La primer pregunta té com a referencia a la família: es compatible una dedicació a la política de 24 hores al dia amb la família?. “És intens i òbviament és complicat, però com moltes altres professions i moltes altres dones, homes i famílies, al conciliar la vida laboral amb una professió o amb un càrrec d'alcaldessa, però si és possible.”
És regidora des del 2003, 21 anys ni més ni menys. Porta pràcticament tota la vida adulta al servei de la ciutat, al servei de Granollers. Es periodista per la Pompeu Fabra de comunicació audiovisual. Sap que ara mateix està molt de moda parlar de la meritocràcia. Què ha fet Alba Barnusell fora de la política? “Doncs, d'entrada vaig estudiar comunicació audiovisual. Vaig estar uns quants anys en mitjans locals d'aquí de la ciutat, l'antiga Granollers Televisió o algun diari encara en paper d'aquí, també del Vallès Oriental i en diferents projectes comunicatius a la província de Barcelona. Després també en l'àmbit de la gestió cultural uns quants anys, compaginant-ho amb la responsabilitat política, però laboralment dedicada a la gestió d'una companyia de dansa i teatre com és la companyia Marta Carrasco, vinculada amb en Pep Bou, també un gran artista d'aquí de la comarca.”
Confessa un d’aquells titulars que tot periodista cerquem, quan parlem que ella ha vingut des del carrer a la política, que no ha viscut d’això tota la seva vida com passa amb molts polítics, siguin del partit que siguin. “Ja que parlem d’això et confessaré que als 18 anys vaig dir que no em dedicaria mai a la política.” Doncs sort que no ha complert aquest dit de joventut. Sort per els seus companys de partit i mala sort per la competència, es clar...
“Em van proposar treballar per la meva ciutat i vaig dir que sí”
Quan l’hi pregunto què l’hi va fer canviar d’opinió, Alba Barnusell en diu “perquè a mi em van proposar treballar per la ciutat, la meva ciutat, on vaig néixer, on he viscut, on tinc la meva gent, els meus amics, la meva família. Per la ciutat que m'agrada i, per tant, és una manera de poder contribuir a transformar la ciutat i allò que sempre havia dit que es podia millorar. Poder tenir l'oportunitat de fer-ho i de fer-ho conjuntament amb la gent, amb els treballadors i treballadores de l'ajuntament, amb l'equip polític i, òbviament, amb la ciutadania. Per això vaig dir que sí. I al llarg dels anys me n'he adonat, la política són persones i, per tant, la política la fan persones i transforma la vida de les persones.”
19 anys com a regidora donen per molt bon currículum. Quines han estat les seves responsabilitats polítiques? “Vaig començar amb Joventut i Comunicació per la meva professió. Òbviament, tot l'àmbit audiovisual que és d'on jo venia i també el que em va engrescar inicialment i va marcar el meu camí amb la política. Treballar en l'àmbit audiovisual de Roca Umbert liderant políticament aquest àmbit, va ser molt engrescador, i comptar amb un gran director, com en Josep Maria Codina, que també va marcar els meus passos i em van ensenyar, encara més. Després la regidoria de Cultura. La regidoria de l'àmbit de planificació estratègica. I una part interna de contractació, serveis interns i coordinació de govern l'últim mandat.”
“L'alcalde Mayoral ha sigut el meu mestre”
L'1 d’abril del 2022 va substituir al incombustible Josep Mayoral davant de l'alcaldia de Granollers. Com va ser posar-se aquí, davant aquesta taula, a dirigir una ciutat després de 18 anys de tenir un alcalde com en “Mayo” que controlava i coneixia absolutament tot? “L'alcalde Mayoral ha sigut el meu mestre. He treballat molts anys al seu costat, entomant aquest projecte que ve de lluny, donant-t’hi una nova mirada i seguint endavant, òbviament amb un nou equip també.” Però la ciutat canvia i sembla que vostè va aconseguir identificar-se amb aquesta necessitat de canvi: “Efectivament, som d'una generació diferent i per tant, igual que la ciutat canvia en 20 anys, doncs les persones també. Generacions diferents tenen mirades diferents."
Malgrat tot el que es presumia que desprès de tants anys de majoria absoluta i desprès de que l’alcalde Mayoral no es presentés, es podia pensar en una pèrdua de vots però, vet aquí, que vostè guanya i per majoria absoluta: “Vaig rebre amb orgull i molta responsabilitat el mandat de la ciutat desprès de les noves eleccions municipals i, per tant, l’obligació d’afrontar els nous reptes de ciutat i de futur.”
L'alba Barnusell, desprès de les darreres eleccions de de maig del 23, és una de les alcaldesses més joves i amb més futur de de l'arc metropolità. I això que no l’agraden les entrevistes ni el protagonisme. "Es cert però, en definitiva, estic aquí per la meva ciutat i pel que m'agrada treballar. Per intentar fer millor i més feliç la vida de la gent. I des de l'àmbit de l'alcaldia i amb un projecte de ciutat clar conegut i reconegut, puc contribuir-hi escoltant a moltíssima gent i contribuir a fer millor aquesta Ciutat.”
“M'agrada molt el contacte directe amb la gent, el dia a dia, escoltar”
Malgrat que no ho sembla reconeix “M'agrada molt el contacte directe amb la gent, el dia a dia, escoltar el parlar, també el treball amb els equips i els companys i lo de les xarxes socials més aviat m’agrada poc, però encara m’agrada menys que em feu preguntes a les entrevistes” Això si, l’última resposta la fa mentre riu i mira fixament a aquest pobre entrevistador...
Deixem de banda la persona i comencem a parlar de política amb la política i alcaldessa de Granollers. Com es possible que sense cap necessitat d'ajuda de cap partit polític, heu pactat amb ERC i Junts certes parts de les ordenances municipals o cert punts de del pressupost d'aquest any que ve 2025? “Primer perquè hem coincidit amb diferents aspectes, en aquest cas de les ordenances o de pressupost, també amb diferents temes de ciutat. Tots els que estem aquí volem el millor per a la nostra ciutat. Des de diferents projectes polítics o diferents projectes per la ciutat. Per tant, la suma de mirades per mi fa avançar millor, en definitiva, la ciutat i, per tant, tot el que sigui per enriquir, per sumar endavant amb els grups polítics i amb la gent.” Malgrat sigui donar “peixet” a la competència? “Jo no ho entenc així. Per mi no es donar peixet, ho entenc com sumar per la ciutat.” No l’hi agraden les entrevistes però es rapida i “política” contestant, no es pot negar...
“Transformar la ciutat que és adaptar-la als nous temps”
Des del primer moment que veu plantejar-vos ser alcaldessa i presentar-se a les eleccions municipals de maig del 2023, veu parlar de transformar la ciutat, la pregunta és: tan malament està la ciutat de Granollers o és un rentat de cara, una “puesta a punto” el que necessita Granollers? “Tenim una gran ciutat. Parlava de transformar la ciutat perquè la ciutat i la societat canvia i evoluciona i, per tant, la ciutat no té res a veure avui amb la de 20 anys enrere o que en fa 30 teníem. Per què? Perquè la gent és diferent. Neix gent nova amb uns altres interessos. Nova generacions, gent vinguda també d'arreu. La ciutat és molt més diversa i molt més plural, ha crescut en tots els seus aspectes. Per tant, la ciutat també s'ha d'adaptar i l'organització també, i per això parlava de transformar la ciutat que és adaptar-la als nous temps.”
Ara entrem de ple en els grans projectes de la ciutat que, realment, són un munt i intentarem desglossar un a un al llarg de l’entrevista. El primer projecte es la renaturalització dels espais al voltant del Riu Congost. Quin és l'objectiu? “Renaturalitzar, vol dir introduir la natura a la ciutat i, per tant, que la gent pugui viure molt més aquest passeig al voltant del Riu Congost i gaudir al costat d’una zona peatonal per passejar, per caminar, per fer esport, per anar amb bicicleta, per a gent de totes les edats que puguin gaudir-la. Que serveixi per introduir més arbres, per plantar més arbres. Per que la terra dreni molt més de forma natural.”
Que la transformació del riu Congost pugui rebaixar la temperatura sem fa difícil entendre, però Alba Barnusell està convençuda que “renaturalitzar el Congost servirà per rebaixar també temperatures de la ciutat. Les temperatures a l'estiu estan pujant i per tant, també la sequera, doncs està afectant a tots els pobles i ciutats del territori. Aquest va ser un dels projectes que vam iniciar el mandat passat, grans projectes de transformació de la ciutat que han tingut un magnífic reconeixement i això vol dir també reconeixement econòmic dels fons europeus. Aquests famosos fons de transformació i resiliència, els fons “Next Generation”. Vam aconseguir quatre milions d'euros i aquests quatre milions d'euros son per adaptar la ciutat al canvi climàtic i renaturalitzar la ciutat.”
“No es treuen els murs del riu, sinó que es canvien els murs per talussos”
Sobre el riu Congost tenim una certa controvèrsia, fonamentada en els 240 metres lineals de murs, dels antics murs o dels actuals murs, que té la la llera del riu Congost. Al projecte de l’ajuntament es diu que es trauran i es canviaran per talussos naturals. La gran pregunta que ens fem i després del que va passar a València, hem vist al nostre mitjà (www.catnoticias.es), que és una de les notícies que més s'ha llegit. Perquè el canvi i, després, segur que son mes segurs els talussos que el ciment? “No es treuen els murs, sinó que es canvien els murs per talussos. M'ha agradat aquesta consideració perquè el projecte de renaturalització el que fa és retornar al Riu al seu curs més habitual. Els rius fan meandres i els rius no baixen rectes. L’aigua també es redistribueix en moments de riuades com els episodis que hem viscut. Per tant, es redistribueixen al llarg de l'amplada del riu amb aquests meandres i, a més a més, amb terres que no són asfàltics com l'asfalt que s'està aixecant al costat del riu, canviant-se per terres molt més permeables i, per tant, que recullin molt més l'aigua en cas de riuades o inundacions. “
Llavors no hi perill de que una riuada s’emporti aquest talussos? “Tècnicament el projecte és per adaptar-se encara més a les condicions climàtiques que poden venir els propers anys llavors els granollerins i granollerines poden estar tranquils. Tenim grans professionals tècnics que han validat tot el projecte. El riu farà el curs que hagi de fer i per tant, tot està previst per evitar episodis d'inundacions. Que la gent estigui tranquil.la, malgrat que es bo recordar que la natura també ens està ensenyant que mai podem controlar-la totalment i que no hi ha portes que l’aturin en certs moments”
“Les piscines municipals acabaran les obres aquest any 2025”
Un altre de les gran obres es aquella que denominen amb una mica de “catxondeo” (o molt) “la Sagrada Família” de Granollers: les piscines municipals. Deixarà algun dia de ser la piscina la Sagrada Família i serà piscina municipal de veritat? “I tant, les piscines municipals acabaran a les obres aquest any 2025 i es posaran a disposició de tots els ciutadans i ciutadanes i dels esportistes del Club.” Què ha passat perquè sigui tan llarga l’agonia i l’espera?. “Han passat moltes coses. D'entrada, una deixada de l'empresa constructora de l'obra, en el seu moment. Desprès la pandèmia. Més tard l'increment de costos de tots els materials i la dificultat de que els materials de construcció arribessin no només aquí a Granollers, sinó amb les diferents obres. Certament han passat moltes coses però, afortunadament, tots, juntament amb el club, empresa, equip municipal i també els diferents grups municipals, estem treballant en la mateixa direcció perquè les piscines siguin una realitat abans de final d'any 2025.” Si això es així i es compleixen els seus vaticinis estic segur que el Club amb més socis de la ciutat, uns 4.500 ara mateix, estarà més que content.
“Espero i desitjo tenir bones notícies a principi d'any 2025 sobre el cobriment de la via del tren”
I ja que parlem de “sagrades Familias” , alcaldessa Barnusell, els meus nets algun dia veuran tapada la via del tren des de l'estació fins on sigui , per exemple Agustí Vinyamata com van explicar vostès fa poc?. Ja no parlo d'arribar Bellavista, eh, i cobrir-la sencera . Parlo només d’arribar a Agustí Vinyamata. “Espero i desitjo que sí i espero poder tenir bones notícies a principi d'any 2025 i que aquests acords signats i aquest conveni signat amb Adif i amb Renfe i amb el ministeri ja començi a veure el llum” Evidentment prenc nota per “donar-l’hi la pallissa” durant els primers mesos del proper any en espera d’aquestes bones noticies.
Aprofito que el Pisuerga passa per Valladolid (mai millor dit, ja ho veuran) i, en aquest precís moment en el que Alba Barnusell parla de bones sensacions amb les administracions, l’hi dic que sembla que n’hi ha “bon rotllo” amb el ministre Oscar Puente, i em contesta “Tenim bones relacions i bones aliances amb les diferents administracions.” Molt bona resposta i molt política, sens dubte, mentre que ens recorda que estaven (aquí ve l’anecdota) tant ella com l’alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, reunides amb el Secretari d’Estat de Transports a Madrid i que, en aquell moment, va aparèixer el ministre Oscar Puente i van departir una estona de forma distesa i amistosa. La suficient per recordar-l’hi allò tan important de ¿qué hay de lo mio?. Es a dir, el transport alternatiu a l’R3 previst quan s’iniciï el tall des de Granollers a La Garriga. La cobertura del trajecte del tren per Granollers-Centre, la donació del terreny per edificar a la zona de l’estació, o Bóvila. Com ella mateix diu “La clau de tot plegat són les relacions humanes i institucionals, independentment dels colors polítics. La lleialtat institucional i les relacions humanes i el portar projectes reals i demanar tema reals, òbviament.”
Altra tema que preocupa a bona part dels granollerins i granollerines son la mancança de residències per a la Gent Gran. Durant temps hem escoltat que el govern de la Generalitat no volia apostar per les residències de la gent gran, quan el govern de la Generalitat era d'esquerra i de Junts, primer, i després només d'ERC. Però és que ara manen els seus. Ara mana el nostre veí, el seu amic, en Salvador Illa. Tindrem diners a Granollers, a partir d’ara, per fer la residència que tan necessària és? “Esperem que si i així ho desitjo. Hem demanat hora de nou amb la conselleria de drets socials per posar el mateix repte que tenim sobre la taula. Un terreny municipal, la disposició de recursos per compartir la inversió i la construcció d'aquesta nova residència i, sobretot, la necessitat real. Tenim a tot el territori falta de places de residència públiques. Ho necessitem i, per tant, ho necessita el país. Ho necessita Catalunya i ho necessitem a Granollers.”
L’alcaldessa de Granollers trasllueix la seva preocupació en aquest tema i manifesta amb rotunditat “Seguirem lluitant per fer-ho possible i espero que també quan plantegin (el Govern de la Generalitat) el nou pla de mandat repensin tot el model residencial i assistencial que a Catalunya necessitem. Cada vegada hi ha més persones grans que necessiten viure a casa seva, però també viure en pisos compartits i assistits. I alguns a residències.”
“Tinc esperança en aquest nou govern del president illa"
Seguim parlant de residencies però ara per a la gent jove, o no tant jove, de Granollers. Parlem d’habitatge. Alba Barnusell sembla la “Reina Maga”. Primer el terreny per a la residencia de la Gent Gran. Ara ofereix 8.000 m2 a l’INCASOL per que la consellera Paneque edifiqui 150 pisos de lloguer social. Tenim el sol pendent del voltant l’estació de Renfe del Centre. Sembla que Granollers te de tot menys el diners suficients per edificar per si mateix. Canviarà tot plegat algun dia i veurem aquest projectes fets realitats? “Tinc l'esperança i no només jo com a alcaldessa de Granollers, sinó molts alcaldes i alcaldesses d'arreu de Catalunya de que així sigui. Al final els municipis tenim un problema de finançament i necessitem les administracions que tenen les competències. Parlàvem abans de residències, parlem ara d'habitatge. Podem parlar d'educació per exemple. Els diners els té l’administració principal i construeixen i inverteixen en els temes dels que en són competents. Els municipis no tenim aquestes competències, pero si d’altres competències i tenim els ciutadans que pateixen els problemes i les dificultats dels nostres territoris. Des dels ajuntaments, i en aquest cas des de Granollers, farem el màxim, posarem el màxim de sol a disposició de la Generalitat i invertirem i construirem com ara estem fent. Però necessitem l'administració que en té la competència.”
En aquest sentit assegura “Tinc l'esperança en aquest nou govern del president illa per que ha obert aquesta línia de col·laboració amb els municipis i ha entès que hi ha reptes com l'habitatge, com el repte d'envelliment o els temes de Sanitat i Educació, que són temes de país i que ells, des del govern de la Generalitat, han de posar solució. Malgrat que, evidentment, no tot es solucionarà en un any”
“Estic molt contenta de tenir un president i un govern que ha assegut a la taula als ajuntaments i el món municipal.”
Existeix la sensació de que durant uns anys a Catalunya no s'ha fet el que es tenia que fer i ara, de sobte, cau en mans del govern de Salvador illa amb la responsabilitat de fer-ho tot corrents. Alba Barnusell considera que “Al govern li podem demanar la responsabilitat de liderar i de posar projectes clau clars sobre la taula i de prioritzar. És el que ha fet ara amb habitatge claríssimament. I de fer estratègies conjuntament amb els municipis perquè hem d'anar alineats per afrontar reptes o problemàtiques comunes com l'habitatge, que no és una problemàtica només de Granollers, si no que és de tota Catalunya. Ara bé, és cert que en el govern no li pot podem demanar que tot ho faci amb un temps rècord de mesos o d'un any.”
Barnusell considera que per arribar a aquest punt “Primer el govern de Catalunya ha d'aprovar uns pressupostos i aquests pressupostos s’han de planificar amb els 4, 5, 6, 7 anys futurs, que és el mateix que estem fent els governs municipals o que estic fent aquí, a Granollers. El tema de l'habitatge, no el resoldrem en un any ni a Granollers ni a Catalunya. Ara bé, amb 5 anys tots alineats, municipis, Generalitat, Ministeri, podem fer molta feina i podem posar les bases perquè els joves d’avui, la gent de 18 anys o més que es vulgui quedar a viure en els nostres pobles i ciutats de Catalunya, d'aquí a 10 anys, s'hi pugui quedar a viure.”
L’hi faig palesa la meva sensació de que si el govern actual no hagués canviat i no fos socialista, estaríem en la mateixa situació que els últims 8 o 12 anys i em contesta el següent: “Jo el que estic molt contenta és de tenir un president i un govern que ha assegut a la taula als ajuntaments i el món municipal.” Com diu el refranyer popular, “a bon entenedor poques paraules”.
"El mercat del dijous de Granollers es segur"
Seguint amb els temes municipals i desprès de la controvèrsia viscuda per l'inicial tancament i desprès canvi d’ubicació del mercat de Canovelles, una decisió valenta del alcalde Emilio Cordero basada en la seguretat i frenar com fos als top mantes il·legals. Si parlem de Granollers, tenim models diferents de mercat perquè aquí no tenim el problema del top manta, però sí que podem tenir l’altre problema. I és que el mercat està al centre. La seguretat és tan preocupant com la que podia tenir Canovelles? Quina pot ser la solució? Sense pensar-ho ni un segon Alba Barnusell ens contesta taxativament “El mercat de Granollers té un pla d'emergències i de protecció específic i, per tant, s'està constantment treballant des de Protecció Civil i des de la Policia Local per estar a sobre de qualsevol incident que hi pugui haver. De moment, és un mercat que s'ha treballat bé amb marxants i amb tècnics i per tant, es sostenible.” I vostè està segura que una ambulància hagués de creuar el carrer Sant Roc de baix a dalt i tornar seria capaç de creuar? “El pla de protecció està fet i està validat per tots els caps d'emergència corresponents i per tant, sí, el mercat del dijous de Granollers es segur" ens contesta.
Llavors vol dir que el traçat del mercat es mantindrà així per tota la vida? “Res és inamovible ni per tota la vida. Abans parlava de que la ciutat canvia en 20 anys canvien les polítiques, canvien les mirades i canvia l'organització i òbviament s'ha d'estar en constant alerta i en constant revisió. Per tant, actualment amb les dimensions de visitants i de parades és sostenible però, òbviament, sempre s’està en constant revisió quan els carrers es peatonalitzen, quan canvien ubicacions, etcètera. sempre hi son tots els tècnics municipals a sobre i al cas.”
“La festa major és de la ciutat, és de Granollers"
Anem cap a la festa major, no vagi a pensar que ens hem oblidat. Parlar de festa major és parlar de de Blaucops, ens agradi o no ens agradi. Mai abans la festa major de Granollers havia estat tan mediàtica ni l'havia conegut tanta gent com després de l'acte organitzat per la colla dels blaus. Vostè pensa que és normal que un una colla faci un acte d'aquest tipus i que l'ajuntament no se'n assabenti fins al moment que surt a la premsa i es munta un sidral nacional.? “Ho vaig dir en el seu moment. Per mi va ser un acte desafortunat, un acte entre 250. Lamentablement se'n va parlar molt mediàticament i fora, segurament amb algunes implicacions polítiques, però la festa major és un model d'èxit molt singular, que també s'ha d'entendre aquí, en el territori, organitzat per l’Ajuntament i dues colles de persones diverses i plurals. Tal com és la ciutat. Les colles tenen autonomia per organitzar i planificar la programació de cada una de les pròpies colles i es fa conjuntament amb l’ajuntament una part de la programació molt més ciutadana vinculada a tota la ciutat. La programació també la complementen les entitats de Cultura popular i tradicional.”
Continua Alba Barnusell explicant que “Cadascuna organitza i treballa durant 365 dies l'any amb subcolles i dintre de les colles més subcolles. Per tant, és multitud de gent diversa i plural, organitzant i treballant diversos actes per a tots els públics de Granollers. Aquest és el marc de la festa major de Granollers i així s'ha d'entendre.”
Està molt bé què el marc de la festa major sigui participatiu al 100% i fins i tot organitzativament participi tothom al 100%. Però quina lliçó a après l'ajuntament de Granollers sobre el que ha passat aquesta festa major? Barnusell ens explica que l’ajuntament de Granollers farà “el que ja estava fent fins ara. Es a dir, analitzar cadascuna de les festes majors, tant la passada com la futura en el marc de la comissió de festa major, on es treballa tota la programació, els horaris, els serveis complementaris i posar sobre la taula diferents reflexions de futur.” I afegeix “Parlem de seguretat, de temes de convivència, de temes de diversitat, de pluralitat i, com a Ajuntament de Granollers, el nostre paper en la comissió de festa major és també compartir tots aquests elements amb les dues colles.”
Hi ha qui diu que la festa major ja no és de Granollers, si no dels blancs i dels blaus. Llavors sembla ser que com si l'ajuntament estigués de pas, que hagi perdut el control. Potser aquest un bon moment també per repensar la festa? Recordem que va existir un fort enfrontament per tancar una hora avans certs barres de begudes. L’alcaldessa respon amb la contundència habitual a aquesta entrevista dient-nos que “La festa major és de la ciutat, és de Granollers. Està feta, no només però sí principalment, per dues colles formades per gent, com deia abans de la ciutat, molt diverses i plurals, des de infants de 3, 4, 5 anys fins a gent de 70 o 75 anys dins de les pròpies colles. Per tant, és gent de la ciutat que fa la festa.”
En un moment determinat en parlem si la festa major integra a tothom. En aquest sentit assenyala Alba Barnusell “La festa major òbviament després de 40 anys, i això també n'hem parlat i ho hem explicat des de l'ajuntament i des de la comissió de festa major, te un model de festa vàlid, d'èxit però cada vegada ha de ser més diversa i més plural per tota la ciutat i per tots els públics. Amb això hi estem d’acord tant l'ajuntament com les dues colles.”
"El full de ruta inicial marcat a en Martí Pujadas a principi de mandat retorna al seu origen.”
Canviem de terç però sense deixar de parlar dels efectes “colaterals” dels blaucops. En aquest sentit aquest periodista diu a l’alcaldessa Barnusell que en té sort, molta sort, perquè és que li surt tot pràcticament de cara. Desprès de la crisi del blaucops el partit socialista, que havia guanyat les eleccions catalanes amb el vallesà Salvador Illa al davant, s’endú a en Jordi Terrades cap a Barcelona per ser el secretari general d'infraestructures, probablement al àrea més forta de tota la Generalitat. I, és clar, deixa buida una cadira i l’hi obre a vostè un munt de possibilitats per tancar una crisi amb el regidor de cultura, en Martí Pujadas. La resposta de Alba Barnusell no pot ser més hàbil: “Tenim una sort com a Granollers de tenir un secretari general en el departament més important de tota la Generalitat.” Però no “pica” òbviament...
Es obvi senyora alcaldessa que aquesta és una gran sort però al marge d'això vostè té encara més bona sort, que és que li queda una porta oberta per tal cobrir aquesta plaça. I molt astutament cobreix la plaça posant com a regidor i tinent d'alcalde d'hisenda, en Martí Pujadas, i a ell el substitueix a Cultura (on va tenir els problemes amb les colles) amb la nova regidora recentment incorporada, Vanesa Jiménez. Tot això sense fer sang i donant més responsabilitat al que, fins llavors, era el numero dos d’hisenda. Es a dir soluciona una crisi sense fer crisi. Com ho fa? “Ho té molt ben estudiat vostè”, em respon mentre riu, però no em dona la raó precisament i continua explicant que “La Vanesa Jiménez té un gran perfil de l'àmbit cultural. Era la número 14, es va quedar fora, òbviament, perquè vam treure 13 regidors. Per tant, era la següent en entrar en aquest equip de govern. En Martí Pujadas des de l'inici de mandat tenia una regidoria adjunta delegada a Hisenda amb l'objectiu de lligar la planificació estratègica i la planificació del programa d'actuació municipal i tots els programes estratègics de la ciutat i de l'organització amb el pressupost. El camí estava marcat quan el Martí Pujades va agafar la regidoria de Cultura per canvis personals dins de l'equip de govern el mes de gener. Per tant, amb aquest canvi provocat per les noves responsabilitats d’en Jordi Terrades, el full de ruta inicial marcat a en Martí Pujadas a principi de mandat retorna al seu origen.”
Es obvi que Alba Barnusell sap jugar amb el temps. Sap fer ho. Aconsegueix negociar pressupostos i ordenances amb forces polítiques que no són necessàries per sumar i tapar una crisi abans de crear-se. Em talla i sentencia “Granollers ha guanyat un gran regidor d'hisenda i una gran regidora de Cultura. Sumem.” Chapeau, davant això no em queda més que canviar, novament, de terç.
"Ara toca negociar un nou conveni de quatre anys"
Un dels temes més recents, més d’actualitat, es la negociació amb el Comitè Unitari de Treballadors de l’Ajuntament que representa el total dels 800 treballadors de l’Ajuntament. Han hagut, fins el moment, varies reunions amb els negociadors de l’Ajuntament i sembla ser que el Comitè no està molt d’acord amb la postura de la patronal, es a dir, de l’Ajuntament. Sobre això Alba Barnusell ens diu de forma contundent “Hi ha una taula de negociació que té l’obligació de negociar qualsevol conveni laboral en aquest Ajuntament, com en qualsevol empresa, i, per tant, és en el marc d’aquesta taula on es discuteixen els desacords i s’arriben a consensos. Ara toca negociar un nou conveni de quatre anys. De fet, el dimarts del ple, al matí, vam tenir una nova reunió. I així seguirem, negociant fins a acostar posicions i assolir l’acord més just per a la ciutat de Granollers.” Per tant, sembla que hi ha interès negociador malgrat que també sembla que encara les postures no son massa a prop.
"Estic absolutament concentrada en Granollers"
Parlem ja de futur. Vostè és una de les grans esperances que té el socialisme català. Alcaldessa jove d'una ciutat mitjana - gran important com es Granollers, on hi ha un percentatge sociològic d'habitants que ratlla la mitjana de Catalunya. Vol dir que té el perfil per assolir noves fites. On posa vostè el seu futur, políticament parlant.? “El que estic és absolutament concentrada en Granollers, amb un nou equip de govern des de fa just un any i mig. Hem començat la nostra trajectòria com a equip de govern amb uns canvis que hi han hagut, just ara farà un mes, de delegacions i d'incorporació d'una nova regidora i estic absolutament concentrada en dissenyar el full de ruta dels propers quatre i 8 anys la ciutat de Granollers.” Però vostè es veu 18 anys, com Josep Mayoral, com a alcaldessa de Granollers? “Ara em veig aquí. Hi ha molta feina a fer, molts reptes.” afirma.
Al menys una cosa trec en clar i es que Alba Barnusell te projectes per 8 anys com a mínim. Això vol dir que pensa guanyar les properes eleccions, les del 27, però encara queda molt per ploure (moderadament si us plau).. En qualsevol cas quina ciutat deixarà el govern d’Alba Barnusell? “Jo veig la ciutat del present. Veig la ciutat en el seu dia a dia. Parlàvem de pressupostos abans. Hi han grans projectes de transformació que ens situaran en aquesta ciutat d'aquí 10 anys. Cada vegada més verda, més sostenible, més saludable.” Pensa en una ciutat “Més per passejar, més diversa i més inclusiva. Estic molt en el dia a dia de la ciutat, escoltant molts veïns, molta gent que viu a diferents zones i de diferents barris de la ciutat i aquest 2025 ja hi ha una partida molt gran per invertir en manteniment de ciutat, manteniment de voreres, asfalt, jardins, parcs, places.”
Segueix explicant-nos que pensa “En equipaments esportius que necessiten una posada al dia i, per tant, ara mateix estic amb aquest dia a dia i aquest dibuix de la ciutat que va molt lligat amb el programa d'actuació municipal (PAM), però també amb un marc global que vam marcar com a ciutat, que és aquest pla estratègic amb unes fites d'aquí 10 anys. Com deia, una ciutat més verda, més sostenible, més inclusiva, més diversa, més plural i per que tothom que vulgui desenvolupar-hi el seu projecte de vida ho pugui fer i sigui més feliç. Parlem d'habitatge, parlem d'habitatge per joves, parlem de pisos dotacionals per persones grans, parlem de residències, parlem de més places de formació professional. Parlem de més diversitat, per tant, estem parlant de tot això i molt més. Estem parlant de Granollers.”
He comés una errada, ho sé, l’hi he preguntat a Alba Barnusell per la ciutat que veu en el seu futur i pot omplir-me aquest diari digital sense cap problema. Es l’única vegada que s’embala en tota l’entrevista i que es nota relaxada i gaudint. I es que respira Granollers, això es innegable. Siguis dels seus o no l’hagis votat, es igual, Alba Barnusell pensa les 24 hores del dia en Granollers.
