Francesc Campaña va començar molt jove al cos de la Policia Local de Granollers, abans anomenada Policía Municipal, després del servei militar, l’any 1966. Tenia un “problema” perquè el seu cap era ni més ni menys que el seu propi pare. Les diferències d’enfocament, com és obvi en tots els canvis generacionals, eren importants, però superables, sobretot pels seus valors i respecte, dues de les seves grans virtuts al llarg de la seva vida.
El 1979, amb el primer ajuntament democràtic constituït després de les primeres eleccions municipals postfranquistes del mes d’abril, el nou alcalde, Rafael Ballús Molina, el va nomenar responsable de la policia de Granollers. Va ocupar aquest càrrec durant 21 anys, fins que el 2000 va ser rellevat per un nou responsable procedent dels Mossos d’Esquadra. 40 anys després del seu ingrés i amb 65 anys, es va jubilar el 2006.
El “jefe” Campaña, com molts el deiem afectuosament (tot i que ell sempre deia que de jefe, res), va ser un innovador en la manera d’actuar de la policia municipal. Va ensenyar a moltes generacions de guàrdies que el ciutadà, la humilitat i el respecte eren sempre més importants que la imposició per la força. Va ser tan innovador que va ensenyar diverses generacions de granollerins “seguretat viària” a les escoles municipals primer, i a totes les altres anys més tard. Un model que van copiar totes les policies locals del país.
Però, a banda de la seva família i la seva feina, Francesc tenia un gran amor: Granollers. Sempre que algú li demanava ajuda, allà estava ell per col·laborar. Mentre va estar en actiu i, sobretot, quan es va jubilar, va estar col·laborant amb tot tipus d’associacions de qualsevol àmbit que tinguessin Granollers com a fonament. Una d’elles, on ens vam retrobar, va ser la Mitja Marató de Granollers, amb la qual va col·laborar fins a la seva última edició.
Ens ha deixat un model, una gran persona, d’aquelles que gairebé no queden, d’aquelles que mai diuen que no. Ens ha deixat un referent i amic. Ens ha deixat un granollerí il·lustre. Des d’avui, al cel compten amb “el jefe Campaña”, amb les seves milers d’anècdotes, el seu somriure etern, el seu bon humor i la seva bonhomia. Les meves més sinceres condolences a la família. Descansa en pau, Francesc.
