Doncs, probablement, el que havia de passar: que l’Ajuntament i els treballadors municipals estan negociant, sense soroll mediàtic pel mig, aquest anhelat conveni per al 2025 i anys posteriors. D’amagat. Amb la boca tancada i barallant-se per cada punt i coma, però amb “bon rotllo” i de manera constructiva. Com ha de ser, perquè en aquesta vida ni es pot voler-ho tot ni no donar res a canvi.
En qualsevol cas, segons hem intentat esbrinar i després del mareig i negatives de resposta habituals per part dels qui haurien de contestar però no volen que se sàpiga res, podem afirmar que l’acord és molt pròxim, jo diria que a punt de tancar-se. Només falten alguns serrells i, sobretot, l’aprovació del col·lectiu de treballadors municipals, que són, ni més ni menys, 800 persones amb diverses ocupacions, funcions i responsabilitats que cal unificar.
És obvi que els professors de l’Escola del Treball o del Salvador Llobet o de les escoles bressol tenen poc a veure en les seves particularitats amb els informàtics, el personal administratiu o la mateixa Guàrdia Urbana, tot i que tots ells siguin funcionaris o treballadors municipals.
Recordem que les diferències entre els treballadors i el seu patró (l’Ajuntament de Granollers) estaven centrades en la productivitat, primes per reduir l’absentisme laboral i altres qüestions que millorin la qualitat de vida dels treballadors i treballadores.
En definitiva, esperem despertar-nos en pocs dies amb la notícia del pacte entre Ajuntament i treballadors signat per a quatre anys i que ofereixi, de veritat, una millora en la qualitat del servei, solució de problemes i atenció als ciutadans de Granollers, al marge de l’estabilitat laboral que requereix tot treballador.
