Francisco, que encara es troba convalescent de la seva infecció respiratòria, va rebre el prefecte del Dicasteri per a la Causa dels Sants, Marcello Semeraro, i va signar alguns decrets, entre ells el de l’arquitecte català nascut el 25 de juny de 1852 i mort el 10 de juny de 1926 a Barcelona.
El camí cap a la santedat té diverses etapes: la primera és ser declarat “Venerable servent de Déu”, títol que es dona a una persona difunta a qui es reconeix “haver viscut les virtuts de manera heroica”; la segona, beat i la tercera, sant.
Perquè un venerable sigui beatificat cal que s’hagi produït un miracle a causa de la seva intercessió, i perquè sigui canonitzat o declarat sant cal un segon miracle obrat per intercessió, després d’haver estat proclamat beat.
El procés de beatificació de l’arquitecte es va impulsar fa 30 anys per l’Associació per a la probeatificació d’Antoni Gaudí, fundada el 1992 i presidida per José Manuel Almuzara, mentre que posteriorment el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va constituir l’Associació Canònica que va prendre el relleu de la de caràcter civil.
La nova associació va accelerar el procés enviant el 2023 la ‘positio’ o argumentari fonamental sobre la causa de beatificació de Gaudí al dicasteri de les Causes dels Sants.
Segons l’Associació Canònica, Gaudí va ser “testimoni de fe, home de fe, gran observador de la natura i arquitecte genial, i s’ha convertit en una figura universal de l’arquitectura moderna. La seva aportació a aquesta disciplina va trencar amb els esquemes establerts. El testimoni de fe que va oferir en vida ha quedat plasmat en la seva obra més important, la Sagrada Família de Barcelona.”
Al març de l’any 2000, la Santa Seu havia autoritzat l’obertura formal del procés diocesà de beatificació que va portar a constituir el corresponent tribunal per investigar la fama de santedat.
En el viatge a Espanya l’any 2010, el papa Benet XVI, quan va consagrar la Sagrada Família, el va definir com un “arquitecte genial i cristià conseqüent” que “va superar l’esquinçament actual entre la consciència humana i la consciència cristiana, entre l’existència en aquest món temporal i l’obertura a una vida eterna, entre la bellesa de les coses i Déu com la Bellesa.”
