L’acte va ser presentat pel genial periodista Miquel Giménez, que va recordar que “els dentistes guanyen una fortuna gràcies a Alejandro Fernández i el bruxisme que provoca als de Junts i d’Esquerra”. En un dels pocs moments que es va posar realment seriós, Giménez va remarcar, respecte als independentistes, que “els nostres valors són diferents: els nostres valors són treball, esforç, família, llibertat i Espanya. Una Espanya com a terra d’iguals i en què un es pot manifestar com vulgui, amb total llibertat.”
Va continuar explicant que “tots aquests “patriotes”, quan venen mal dades, marxen en un maleter o posen la seva residència fiscal a Andorra. O van a Madrid a demanar que els condonin el deute o que se’ls amnistiï, precisament perquè no tenen res a veure amb el patriotisme. El patriotisme és un acte d’amor mentre que el nacionalisme és un acte d’odi. El nacionalisme, per existir, necessita tenir algú a qui odiar.” Miquel Giménez va acabar la seva presentació del llibre i intervenció recordant les paraules de Josep Pla: “El català és un perfecte espanyol al qual s’han passat tota la vida intentant convèncer-lo que és una altra cosa.”
Per la seva banda, el president del PP català, el politòleg Alejandro Fernández, en una intervenció d’uns 40 minuts en què va desvetllar bastants episodis, tot i que va intentar evitar el “spoiler” contínuament, es va mostrar feliçment agraït a les més de 400 persones que van omplir la sala, fet que va obligar molts a estar drets. Després d’una llista de salutacions a càrrecs, companys, membres d’associacions i entitats, va saludar amb molt d’entusiasme la presència sorpresa de la tarda: Macarena Olona. L’exdiputada de Vox va seure a primera fila i va ser una de les grans protagonistes de la tarda, al costat del polític i escriptor, a qui va elogiar.
Per no incidir en el gruix del llibre i caure en l’spoiler fàcil, el signant, i atès que ja l’havia llegit, només pot dir que val la pena comprar-lo i empapar-se’n si es vol conèixer la realitat de la política catalana vista des de l’òptica d’un constitucionalista convençut i amb el vaticini de certs fets futurs que preveu Alejandro Fernández.
Tot i així, sí que és important remarcar aquí algunes de les visions i idees més disruptives, sorprenents o fora de catàleg del PP, que el president popular d’aquest partit a Catalunya proposa perquè l’independentisme no trenqui el país. En concret, Alejandro Fernández va apostar per “blindar el model” i proposa “clarificar competències i millorar el sistema autonòmic”. Incideix que “si aquí es fan malament les coses no han de pagar els plats trencats altres comunitats que sí funcionen bé, per exemple, amb els models educatius com Castella i Lleó o Madrid. El que cal procurar és que a Catalunya no es facin malament les coses.” Fernández veu la solució en la clarificació de competències: “quines competències són de l’Estat, quines de les Comunitats Autònomes i, en el cas de les competències concurrents, quins mecanismes de cooperació existeixen i, sobretot, quin preu ha de pagar qui ho incompleix.”
Una de les idees que va provocar més “run run” a la sala va ser quan Alejandro Fernández va indicar “proposo limitar la partitocràcia”, que va explicar com un nou pas a fer després del desenvolupament inicial de la Constitució del 78 que ha fet que els partits tinguin el 100% del poder en la política. L’efecte d’aquesta mesura ha portat al descontentament de la ciutadania actualment “davant l’evidència que la classe política d’avui és tremendament molt pitjor que la de la transició, cosa que és indiscutible.”
La recepta d’Alejandro Fernández és la de “introduir mesures de llistes obertes i regeneració democràtica perquè el populisme antipolítica no es combat només ajustant una mica els comptes públics sinó donant exemple. I si això suposa que vinguin uns altres i ens facin fora, doncs haurem d’aguantar. Però hem de ser capaços de recuperar a la política una cosa que només vam tenir a la transició i que ara fuig: el talent.”
Finalment, el polític i escriptor va ressaltar la importància de “l’apoderament polític” referint-se al fet que “s’ha de revertir que ser nacionalista o independentista a Catalunya sigui un xollo i ser un constitucionalista, una ruïna.” Per això, considera que “s’ha de reforçar l’Estat a Catalunya, en lloc de desmantellar-lo, com estan fent ara. I donar suport des de les institucions d’Espanya a les entitats cíviques i culturals que defensen la Constitució, la unitat d’Espanya i, en definitiva, la democràcia, independentment de la ideologia que tingui cadascú.”
Va acabar recordant que “hem de desoir els cants de sirena nacionalistes que sempre arriben des de tots els àmbits” per afeblir-nos i es va acomiadar recordant que “no em penso callar ni sota l’aixeta i continuaré explicant les meves opinions lliurement perquè, entre altres coses, els principis només tenen valor quan estàs disposat a pagar un preu per defensar-los.”
