Dividim en dos la llarga entrevista que ens va permetre l’alcaldessa i política garriguenca. Avui toca parlar de política catalana i espanyola. Desprès, la part més llarga de l’entrevista, on només parlarem del seu poble, de la Garriga.
Comencem pel principi, perquè 3 associacions de municipis, dues d’elles a Catalunya? “Està al capdavant de l'associació Catalana de municipis em permet donar a conèixer la tasca tan important que fem des d'aquesta entitat envers tots els municipis de Catalunya, perquè la nostra entitat té associats tots els municipis de Catalunya, les quatre diputacions i tots els consells comarcals. Per tant, som la primera entitat municipalista del país i prestem serveis, per exemple, de compres centralitzades, de formació per electes i per tècnics municipals. Fem màsters i postgraus i treballem amb totes les universitats del país. Després tenim la part, diguem-ne, amb més incidència política per posar en valor la feina que es fa des del municipalisme per defensar el municipalisme com una estructura primordial de governança i per fer justícia amb tot el que en aquests moments, com a municipis, estem patint. Com un infrafinançament que no ens permet prestar uns serveis de primeríssima qualitat com ens agradaria. Ès a dir, per resoldre un problema que és crònic com és el finançament municipal i, per tant, des de l'entitat fem tota aquesta feina.”
Continua explicant-nos “La Federació de municipis de Catalunya també fa la seva feina i té el seu camí, un recorregut diferent que el nostre. I després tenim la Federación Española de Municipios y Provincias, que és qui diguem, hauria de vetllar perquè tots els municipis del país també estiguessin defensats i fent també aquest lobby en pro del municipalisme.”
“La projecció mediàtica no la perceps fins que la gent t’identifica pel carrer, i fins quan surts al “Polònia””
Parlem de una de les etapes més importants de la seva vida política. De quan vostè va assolir el càrrec de portaveu del Govern de la Generalitat amb un moment tan delicat com era, evidentment, l’etapa de la presidència de Joaquim Torra i degut a tot al que va passar anteriorment. Vostè era conscient del que estava fent o del que podia passar amb la seva imatge, del que li dirien?.
“Quan em van demanar, tant en Jordi Turull, com el president Puigdemont, com el president Torra, de fer aquest pas era conscient de que saltava a “divisió d'honor”. Això és com quan et diuen: mira, jugaràs amb el primer equip!. Doncs una mica és això. El vertigen que sents és aquest però, la veritat, és que el que em va impactar més va ser el ressò mediàtic de fer de portaveu del govern. Això és el que mediàticament et projecta molt més. Perquè clar, a part de que surts cada setmana en roda de premsa de govern, vam tenir l'afegit que ens vàrem trobar amb una pandèmia en la que a mi em va tocar sortir cada dia a fer una roda de premsa durant 60 i pico dies seguits. Vaig estar sortint cada dia. I clar, la projecció mediàtica no la perceps fins que te'n dones compte que la gent t’identifica quan vas pel carrer, i fins quan surts al “Polònia”, clar.” Òbviament no es pot dir que Meritxell Budó es va prendre malament les bromes del seu “alter ego” al programa satíric de TV3 “Polònia”, al contrari.
“Jo en cap cas accepto que se'ns vengui normalitat perquè no hi ha normalitat”
Periodista: Si no surts al “Polònia” no ets ningú a Catalunya però vostè es va convertir no només en la figura mediàtica del govern de la Generalitat, sinó fins i tot, en la “femme fatale”, o sigui en la dona que deia coses que no agradaven a la resta de partits polítics, els del 155 com diuen vostès. Amb la resta dels partits no us estimàveu gaire, qüestió que em confirma plenament “realment no m’estimaven gaire, no”. En qualsevol cas i una vegada que l'aigua a reposat, o sigui, que tot està més tranquil, us estimeu, ja.? Esteu menys en contra de la resta d’Espanya?
Meritxell Budó no triga ni mig segon en contestar “No, en absolut. Jo continuo pensant igual i crec que qui és independentista no ha deixat de ser-ho. Una altra cosa és que el país visqui el moment que viu. Es moment de tornar a endreçar, de tornar a reconduir, ho hem de reactivar i hem de fer el que volíem fer llavors. És a dir, jo no deixo de desitjar la indepèndencia de Catalunya. Aquest anhel de ser lliure continuo tenint-lo i continuo pensant-hi cada dia i treballant per que el dia de demà pugui ser possible. Crec que el meu partit polític també està en aquesta línia, absolutament, i crec que ben diferenciada d'altres formacions polítiques en aquest moment.”
L’alcaldessa de la Garriga continua dient-nos “Jo en cap cas accepto que se'ns vengui aquesta normalitat, que ja està tot tranquil i que ja està tot normal perquè no hi ha normalitat. En aquests moments, per exemple, ni el president Puigdemont ni el conseller Puig ni el conseller Comin poden tornar a Catalunya. Per tant, normalitat no n'hi ha. Estem veient cada dia les notícies de com s'està destapant tot allò que des de l'estat s'ha fet envers els polítics catalans i, per exemple, la brutalitat de sentència que se li està aplicant a Laura Borràs ho és pel fet de ser una política independentista i per tant, jo crec que aquesta normalitat, que se'ns vol fer creure que hi és, no i és. Una altra cosa és que, en aquests moments, tant el govern de la Generalitat com el govern de l'Estat ens vulguin fer veure que tot està normal i que tot està tranquil, però tots sabem que això no és així.”
Evidentment no, sobretot per Pedro Sánchez, que necessita els seus 7 vots, els vots de Junts, perquè sinó no existiria Pedro Sánchez a aquest moment....
Meritxell Budó contesta amb una altra pregunta: “Però el dèficit fiscal s'ha resolt o continua sent-hi d’aquests 22.000 milions d'euros?. No, el dèficit fiscal continuarà perpetuant-se fins que es resolgui la realitat Nacional de Catalunya i, per tant, jo acceptaria una solidaritat envers d'altres territoris, òbviament, però no el que s'està produint ara mateix. Això és normal? No, no és normal. Passen altres Estats del món?. No, no passa a cap estat més del món. Ni en els lands alemanys s'està generant aquest dèficit fiscal d'un territori envers els altres. I per tant, mentre això no es resolgui, la normalitat no existeix.”
“Alguns tribunals de l'Estat espanyol s'estan saltant l'aplicació d'una llei que es va aprovar a les Corts de l'estat i, per tant, s'estan saltant la democràcia”
Ha parlat vostè del president Puigdemont, dels consellers Comín i Puig, de que no han pogut tornar, però vostès van pactar una llei d'amnistia on recollia que teòricament aquests senyors tornaven lliures. Perquè es va pactar així si la llei tenia forats? Budó ens contesta “no hi havia cap forat a aquesta llei” i el periodista pregunta de nou, perquè no hi son aquí, doncs? La exportàveu del Govern de la Generalitat ens contesta que “no hi són perquè els jutges no estan aplicant la llei i, per tant, el sistema judicial espanyol i alguns tribunals de l'Estat espanyol, alguns perquè no es pot generalitzar, alguns tribunals de l'Estat espanyol s'estan saltant l'aplicació d'una llei que es va aprovar a les Corts de l'estat i, per tant, s'estan saltant la democràcia. Això és normal? No. Està passant a l'Estat espanyol? Sí. Que s'ha de resoldre? Immediatament.”
Sobre la llei d’immigració “defugim dels discursos d'odi o de discursos que fomentin la xenofòbia”
Aquesta mateixa setmana es va registrar una proposta de llei al Congrés dels Diputats, signada pel partit socialista i signada, evidentment, per Junts, on es parla de les possibles competències (i dic possibles perquè no està tan clar) però en qualsevol cas parla de el dret de la Generalitat a regular la immigració. Aquest decret no és un decret anti-Orriols? Pràcticament és un decret de llei que diu “nosaltres també sabem fer això”, referint-me a Junts.
La ex-consellera de presidència recull la pregunta amb habilitat i ens contesta “És que jo crec que la immigració la pots abordar des de l'odi i l'estigmatització de certs col lectius de persones, o de manera endreçada com fan els Estats normals. I a Catalunya ho volem fer de manera endreçada com fan els Estats normals, però defugint dels discursos d'odi o de discursos que fomentin la xenofòbia. Perquè nosaltres no creiem que aquest hagi de ser el discurs i no creiem que aquest sigui el discurs de la ciutadania del nostre país. La ciutadania del nostre país ens ha demanat, als partits de tradició, que abordem i parlem d'aquests temes perquè és veritat que en els últims anys havíem deixat de parlar d'aquests temes. I si aquests són els temes que preocupen a la gent, com a partits polítics de tradició, hem de poder abordar i parlar amb normalitat d'aquests temes sense titllar-nos, els uns als altres, de xenòfobs o racistes o de no sé què.”
Continua explicant-se Meritxell Budó sobre la llei d’inmigració presentada al Congrés aquest setmana “Perquè si tu no fas això com a partits de tradició, i aquí no parlo només del meu partit, sinó parlo d'esquerra republicana, parlo del PSC, parlo fins i tot dels Comuns, és a dir, o comencem a abordar aquests temes amb normalitat i poder-ne parlar tranquil lament tots asseguts o els partits d'extrema dreta ho aborden i llavors generen una polarització de la societat que no és bona ni és sana i, per tant, hem de poder parlar d'immigració. Hem de poder parlar de drets i deures. Hem de poder parlar que per viure a Catalunya, treballar a Catalunya has de conèixer el català; perquè si tu ets un metge, per exemple, que vens a treballar a Catalunya, el teu pacient té dret a poder parlar amb la seva llengua. Hem de poder regular tot això, hem de poder fer que això passi. Per tant, aquest pacte d'aquesta llei per regular la immigració entre Junts i el PSC-PSOE crec que ens permetrà, com a Catalunya, dotar-nos de les eines necessàries perquè això passi.”
Noto que no anomenat el PP. Potser el PP no està en aquesta labor de parlar amb vostès? “Si, és cert. El Partit Popular també seria un partit de tradició i, per tant, doncs podria formar part d'aquests partits de tradició democràtica en la que es puguin abordar aquests temes sense els extremismes més extrems, tot i que de vegades, sobretot algun Partit Popular, sembla que s'acosti més a l'extremisme de Vox que no el que havia estat potser en un temps anterior.”
“S'ha governat des de un wokisme exagerat que no ha donat resposta a les necessitats ni als problemes reals de la ciutadania”
Però la realitat ens portarà a terreny desconegut, encara no s’ha començat a negociar i han sortit les primeres veus en contra de part del govern de l’estat. Estem parlant de només de 24 hores i ja sentim les primeres veus discordants de Podemos, de parts de Sumar com Mas Madrid o Izquierda Unida. Sembla que és una llei que va en contra dels ideals de l'esquerra. No parlen de nacionalismes, ja no parlen d’independència. Potser tenen vostès un problema quan toqueu terra i parleu de temes del dia a dia davant l’esquerra i el seu discurs woke?.
Budó està convençuda del contrari: “Jo crec que això es tramitarà i tirarà endavant i no he dit jo la paraula woke, però jo crec que sí. Precisament aquest país està fent un viratge cap a uns extrems perillosos. És precisament perquè s'ha governat des de un wokisme exagerat que no ha donat resposta a les necessitats reals de la ciutadania i no ha abordat els problemes reals de la ciutadania.”
“Sempre hem set clars i hem dit que aquest suport (al PSOE) no era incondicional. És un suport òbviament condicionat”
Avui, abans de d'entrar en el seu despatx, he llegit unes declaracions de Junts on deien els seus companys, quelcom semblant a, “vale, vale, està molt bé. Ja tenim aquesta llei, però que no s'oblidi Pedro Sánchez que no aprovarem el pressupost sense l'amnistia, sense parlar del finançament, sense parlar de tot el que falta. Això vol dir que les seves sol licituds, les de Junts i de Puigdemont, no pararan mai? Perquè això sembla que no s’aturarà mai, tot un “sense viure”...
L’alcaldessa ens recorda que “Nosaltres hem dit sempre que negociarem carpeta a carpeta. Jo crec que tant el president Puigdemont, com el secretari general JordiTurull, com la Portaveu Míriam Nogueras han dit sempre que nosaltres negociem carpeta carpeta i que per poder seguir donant suport el pacte d'investidura hi havia tota una colla de supòsits que estan escrits que s'havien de complir i, per tant, els pressupostos es negociaran carpeta a carpeta.” Concreta que “Aquestes altres coses que formaven part del pacte d'investidura s'han d'anar resolent. Si no, no podem avançar. Es a dir, si jo pacto amb tu 10 coses i no me les compleixes, no em demanis 12. Resolem primer les primeres 10 i, després, ja anirem una altra vegada carpeta a carpeta, sumant més coses que podem anar pactant si ho negociem i arribem a un acord. Però nosaltres sempre hem set clars amb aquesta manera de negociar i amb aquest suport que no era incondicional, és un suport òbviament condicionat.”
No es pot dir que Junts mai s'ha amagat, indica el periodista, al que contesta rotundament Meritxell Budó “Nosaltres sempre hem dit les coses clares.”
I ja arribem a l’última pregunta que no es una altra si “contra” Pedro Sánchez es viu millor que si fos contra el PP?. Moment que surt la política que porta a dins Meritxell Budó i neda sense mullar-se gaire “Jo crec que nosaltres busquem el millor per Catalunya i ,en aquest moment, doncs estem negociant amb el govern de Pedro Sánchez i la resta de partits, perquè no està sol. Però quan tu vols negociar ho has de fer amb qui tinguis el capdavant i per tant “contra” qui sigui si és per sumar per Catalunya”
Aquesta es la part política de l’entrevista amb Meritxell Budó, l’alcaldessa de la Garriga i una de les figures polítiques més rellevants de la comarca del Vallès Oriental i de la política catalana en general. La propera setmana podrem llegir i escoltar l’entrevista només parlant de temes garriguencs i vallesans.
