Es parla molt de l’amnistia als qui van intentar separar Catalunya d’Espanya, dels indults per diversos delictes (entre ells algun de tipus econòmic) que va fer que alguns d’ells passessin per presó. De les fórmules perquè Laura Borràs no compleixi condemna quan no té res a veure amb la política sinó amb el mal ús d’aquesta. I, sobretot, del que cal fer per corregir aquella deficitària llei de l’amnistia perquè reculli els delictes comesos per Carles Puigdemont i pugui tornar a Espanya sense pas previ pels jutjats.
Però no es parla del que molts d’aquests individus, i tants altres que estaven en l’òrbita independentista, van ser capaços de fer durant el temps en què a Catalunya s’hi lligaven gossos amb llonganisses de quatre barres. Un d’aquests casos és el que li va passar a un dels membres més actius i compromesos de Societat Civil Catalana, el doctor Álex Ramos, que va ser perseguit, discriminat ideològicament i acomiadat, pels seus caps del Col·legi de Metges de Barcelona d’aleshores, Jaume Padrós i Marc Soler.
Després de dos anys d’assetjament, el COMB va acomiadar el doctor Álex Ramos l’any 2020 pel seu activisme contra l’independentisme des de Societat Civil Catalana. I ara, pel que sembla, la justícia admet a tràmit la seva denúncia per persecució política i delicte d’odi. És intolerable que un ciutadà hagi de pagar un cost professional o personal per defensar el marc constitucional. Ara serà la Justícia qui investigarà els fets.
