Grup del Montseny
No tots els ciutadans de Catalunya estaven d’acord amb els postulats del Front Popular. La repressió va acabar amb moltes persones, tant del denominat bàndol nacional com del republicà. Ara bé, no tothom va oferir una resistència passiva. Al Vallès Oriental, concretament al Montseny, va actuar el que es coneix com a Grup del Montseny, que va arribar a tenir 200 membres.
Josep Maria Fontana Tarrats, a Els catalans a la guerra d’Espanya, escriu: “els muntanyencs nobles van constituir una gran ajuda per als herois de l’aventura, el nombre dels quals va arribar a ascendir a més de dos-cents en les seves èpoques d’esplendor, tots rudimentàriament armats, però que es feien témer i respectar, quan així convenia a la seva tasca. Tenien campaments, disciplina i comandaments, realitzant guàrdies, missions i fins i tot cerimònies tan commovedores com hissar cada matí la bandera d’Espanya als seus dominis. Formaven en les files d’aquest Grup gent de tota mena i condició, però, això sí, avesades a la muntanya i endurides per una vida d’inconcebible sacrifici, en la qual eren més els treballs esgotadors que les escasses viandes. Figura cimera de la guerrilla va ser Agustí Batlle, un noi senzill, però valent com un senglar, i tirador excepcional. Més de vuitanta vegades va ser detinguda la companyia o secció d’Assalt que pujava pels racons de Tagamanent, Coll Formic o el Pla de la Calma, pel bronc tret d’una escopeta solitària, que, emboscada entre roques i matolls, destrossava indefectiblement el cap del que anava a l’avantguarda. La guerrilla del Montseny va arribar a ser una obsessió per als ‘rojos’, i contra ella es van dirigir, sense èxit, forces importants, que tornaven esgotades i amb alguna baixa, mentre els guerrillers es dirigien, triomfants, als pobles on fins i tot els Comitès rojos acabaven per convertir-se en còmplices seus, ja que un que es va atrevir a combatre’ls i denunciar-los, va rebre, després de múltiples advertiments, un càstig exemplar”.
Segueix escrivint Josep Maria Fontana Tarrats: “Els freds de l’hivern i les calors de l’estiu queien implacables sobre aquell grapat de patriotes; però ningú ni res podia abatre el vol de les grises columnes de fum finíssim que esquinçaven la quietud blanca de l’alba, clavant-se verticals sobre l’horitzontal pesant de les boires del Montseny, assenyalant la presència pública i vigilant de la Pàtria al mateix cor de la terra catalana presonera. I així durant setmanes i setmanes, mes rere mes, sense enllaços, sense saber gairebé el que passava, sols amb la tremenda decisió de sostenir la bandera i no sucumbir; fortalesa que únicament la traïció per debilitat va poder trencar-los. Un meteoròleg, escamot penedit, va ser fet presoner i martiritzat pels seus excompanys, i va vendre la guerrilla. Van caure molts, però no es va abaixar la bandera; i un dia de gener de 1939 un grup de lluitadors barbuts, esquinçats i esqueletitzats, va veure arribar al Matagalls el seguici de soldats de Franco amb la mateixa ensenya que ells havien mantingut, clavada i en alt, entre els draps vermellosos que l’envoltaven per tot arreu”.
La Columna del Vallès Oriental
La Generalitat de Catalunya, per decret del 10 de setembre de 1936, va donar instruccions per a la mobilització de tots aquells homes d’entre 18 i 40 anys. Es van enquadrar tots excepte aquells que patien algun tipus d’inutilitat física o els que eren necessaris per a la indústria de guerra. El motiu de la mobilització era que, en esclatar la guerra civil, l’exèrcit republicà era inexistent. D’una banda, una part d’aquest s’havia adherit a l’aixecament; de l’altra, segons decret del govern republicà central, l’altra part havia quedat dissolta l’estiu de 1936. Això suposava que tots els pobles de Catalunya havien de crear les seves pròpies milícies. La formació d’aquestes es va dur a terme fins al desembre de 1936, mes en què, per decret, es va crear l’Exèrcit Popular i totes les milícies van ser absorbides per aquest exèrcit regular.
L’organització d’aquestes milícies es va viure com una tasca urgent i prioritària per part de les Milícies Antifeixistes de Catalunya. El decret de la Generalitat també mobilitzava tots aquells ciutadans que, havent servit a l’exèrcit, haguessin assolit les categories de sergent, brigada o sotsoficial actiu o de complement, en qualsevol arma o cos, per tal de constituir els quadres d’instructors per als ciutadans que ho necessitessin. Els Caps d’Equip d’Instrucció havien de dur un control de l’assistència dels ciutadans que havien de rebre instrucció militar. A més, havien de fitxar l’horari d’instrucció i encarregar-se de justificar aquestes hores, perquè aquells que treballaven rebessin l’import corresponent a les hores d’instrucció per part de l’empresa.
A l’agost de 1936 es va preparar el que es coneix com a Columna del Vallès Oriental, amb oficina a l’Hotel Europa de Granollers. Es van enrolar gent procedent de diversos pobles de la comarca, tot i que, bàsicament, eren de Granollers els integrants de la Columna. En total es van enrolar prop de 600 voluntaris, que van sortir de Granollers el 15 de setembre de 1936, a les 4 de la tarda, en 30 autocars i diversos cotxes, cap al Quarter de Pedralbes a Barcelona. El diari La Vanguardia, el 30 de setembre de 1938, va publicar la següent nota: “La Banda de Milícies recorrerà demà diumenge, els carrers de la ciutat saludant Granollers i els seus milicians”.
L’endemà van sortir de l’Estació de França cap al front d’Aragó. Va assumir el comandament de la Columna l’exmilitar Trinidad Company. En un primer moment van ser destinats al front d’Almudévar. Després van passar al front de Castella, Llevant i Extremadura. Per decret, la Columna es va convertir en el 510è Batalló de la 126a Brigada de la 28a Divisió de l’Exèrcit Unificat de la República. Aquesta Divisió era la que tenia més prestigi segons el Cap de l’Estat Major Republicà, General Rojo, tant és així que el Cap de l’Exèrcit d’Extremadura, General Escobar, per a actuacions decisives confiava en els homes i els comandaments d’aquesta divisió militar.
