Smoke on the Water, una de les grans cançons de l’època, es va inspirar en l’incendi del Casino de Montreux

Un incendi va inspirar la millor cançó de heavy de la història

El 4 de desembre de 1971 es va organitzar un concert al Casino de Montreux (Ginebra). Es tractava del de Frank Zappa & The Mothers of Invention. Estaven interpretant la cançó King Kong quan es va produir un incendi. Algunes versions apunten que un home va disparar una bengala, que va impactar al sostre. Una altra versió assegura que algú, al fals sostre del Casino, estava veient el concert i va encendre una cigarreta amb un llumí que no es va apagar bé, provocant l’incendi.

Smoke on the water de Deep Purple
photo_camera Smoke on the water de Deep Purple

El Casino es va haver de desallotjar ràpidament, ja que el foc es va estendre del sostre fins al terra. No hi va haver cap víctima mortal. No gaire lluny del Casino s’allotjaven, en un hotel, Ian Gillan, Ritchie Blackmore, Jon Lord, Ian Paice i Roger Glover, tots ells membres de Deep Purple.

Deep Purple era una banda britànica de hard rock formada el 1968 a Hertford, Regne Unit. Està considerada com una de les pioneres del hard rock i del heavy metal juntament amb Led Zeppelin i Black Sabbath. La seva música ha incorporat elements del rock progressiu, rock simfònic, rock psicodèlic, blues rock, funk rock, britpop i música clàssica. Deep Purple ha venut més de 150 milions de discos a tot el món. El grup va ser considerat “la banda més sorollosa del planeta” pel llibre Guinness dels rècords en l’edició de 1974, a causa del concert que van realitzar al Rainbow Theatre de Londres el 30 de juny de 1972, en el qual es van mesurar 117 decibels. El 2013, una enquesta realitzada per l’emissora de ràdio britànica Planet Rock va situar Deep Purple en el 5è lloc de les bandes més influents de la història.

Eren a Montreux perquè l’endemà del concert de Frank Zappa havien de començar a gravar, al Casino, el seu àlbum Machine Head. Des de l’hotel van veure l’incendi i com el fum sobrevolava l’aigua del llac Léman.

Aquesta imatge va inspirar Smoke on the Water. La idea del títol va ser del baixista Roger Glover. Van dubtar molt sobre aquest nom, perquè pensaven que la gent el relacionaria amb el consum de drogues. Finalment, Smoke on the Water va ser la primera cançó de la cara B del disc i es va convertir en un himne en ser inclosa en el disc en directe Made in Japan de 1972.

La lletra i la música són de Ritchie Blackmore. Les quatre notes de la introducció, el riff icònic de la cançó, són encara avui dia emblemàtiques. Un dels secrets d’aquest riff és que Blackmore no utilitzava la pua per tocar aquestes quatre notes, sinó que feia servir el dit índex i el polze per estirar dues cordes alhora.

Incendio Casino de Montreux
Incendi Casino de Montreux

Tots vam anar a Montreux a la costa del llac Léman per gravar discos amb un móvil no teníem gaire temps Frank Zappa and the Mothers estaven en el millor lloc però algun estúpid amb una pistola de bengales va cremar el lloc fins als fonaments Fum sobre l’aigua, foc en el cel foc sobre l’aigua.

Possiblement, la lletra no és la millor de la història del rock. De fet, Deep Purple al principi no la considerava una de les seves millors peces. Va ser l’última que van gravar per al disc Machine Head. En directe, era l’última que tocaven. En el disc que va catapultar la cançó, Made in Japan, és la primera de la cara B. Va ser enregistrada a Osaka el 15 d’agost de 1972.

Es van equivocar. El riff de Ritchie Blackmore està considerat, com a melodia reconeguda pel gran públic, equivalent al Per a Elisa o l’inici de la Cinquena Simfonia, ambdues de Beethoven. La revista Rolling Stone va catalogar Smoke on the Water com la cançó número 434 de les 500 millors cançons de tots els temps, sent la primera Like a Rolling Stone de Bob Dylan i la segona I Can’t Get No Satisfaction de The Rolling Stones.

A més, la mateixa revista la va situar en el lloc número 1 en el llistat de les 50 millors cançons heavy de la història, amb Stairway to Heaven de Led Zeppelin en segon lloc i Highway to Hell d’AC/DC en tercer lloc.

Més a Las historias de la Historia