Tot i estar allunyat el front de la ciutat de Figueres, això no va significar que la repressió a la rereguarda deixés d'existir. Al contrari. Es tenen comptabilitzades 27 persones assassinades només a la ciutat. La majoria d'elles al castell de Sant Ferran. D'aquelles persones represaliades volem destacar Sara Jordà i Dolores Berti.
Sara Jordà Guanter, nascuda a Figueres el 13 de febrer de 1895, es va dedicar a una admirable activitat caritativa dins del Socors Blanc. El seu pare, Tomàs Jordà de Genover, va ser alcalde de Figueres entre els anys 1904 i 1905. Estava casada amb Josep Tutau Estruch, que era nét del ministre d'Hisenda de la I República, Joan Tutau Vergés. Des dels centres oficials de Girona, on Sara Jordà es va infiltrar, va ajudar a obtenir permisos, passaports, impresos oficials, segells de goma, signatures i diners que van evitar que moltes persones fossin perseguides. Va organitzar expedicions per passar clandestinament gent a França.
Va ser descoberta, detinguda i afusellada al castell de Montjuïc l'11 d'agost de 1938 juntament amb altres 6 dones. La va condemnar el Tribunal d'Alta Traïció amb el vistiplau del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. La seva filla va demanar que fos indultada. Companys, davant aquesta petició, va exclamar que "per als traïdors, no hi ha pietat". Aquell mateix dia, als fossars de Santa Elena de Montjuïc es van afusellar 64 persones, 7 dones i 57 homes. De 1939 a 1979, la Rambla de Figueres portava el seu nom. A partir d'aquesta data va tornar a anomenar-se La Rambla, oblidant-se del seu nom.
Dolores Berti era una noia de família humil, catòlica, i natural de Figueres. La seva família, durant la guerra civil, va protegir a casa seva mossèn Lluís de Macià Llavanera. No sabem si per una delació o per pura casualitat una patrulla de control anarquista va anar a casa dels Berti. Dolores Berti, amb coratge i valentia, va tancar la porta als patrullers per impedir que poguessin detenir el sacerdot que hi estava amagat.
Aquella reacció de la jove va fer sospitar els patrullers que alguna cosa passava en aquella casa. La caça d’aquell dia donaria els seus fruits. Van amenaçar amb enderrocar la porta si no els deixaven entrar. La família Berti va accedir a obrir la porta davant les amenaces.
Ja amb la porta oberta, Dolores Berti va ser llançada escales avall pels membres de la patrulla de control. Va quedar malferida i gairebé no es podia moure. Això no els va importar. Seria una altra víctima més de les moltes que ja havien assassinat. La van detenir i se la van emportar d'allí. La van pujar a un cotxe "fantasma" i, quan van arribar a Vilafreser —partit jurisdiccional de Vilademuls (Pla de l'Estany)—, la van fer baixar del cotxe i la van assassinar al mig del camí. No sense abans insultar-la i vexar-la. Desconeixem la data de la seva mort, però sí la de mossèn Lluís de Macià Llavanera, assassinat al castell de Sant Ferran de Figueres el 27 d'agost de 1936.
Dolores Berti és una de les víctimes oblidades de la guerra civil espanyola. El seu nom no apareix en cap llistat. Mai va existir la seva mort i no va quedar reflectida en cap registre. Ningú la va reclamar. Hem de suposar que va morir a finals d'agost de 1936, però és només una suposició. Tampoc no sabem res dels seus pares. Si la van detenir a ella, també és lògic que a ells els passés el mateix. El cas de la família Berti, per desgràcia, no és únic. Moltes persones, i no només de la rereguarda catalana, mai van ser reclamades o inscrites. Potser per por o per haver desaparegut tots els seus familiars directes.
