La necessitat d’un partit de centre a Catalunya
“Efectivament, dissabte 23 de novembre presentarem la creació del nostre partit a Catalunya. Cree és un partit d’àmbit nacional que es troba en fase d’expansió i dissabte presentarem la seva estructura a Catalunya. Tenim una implantació força desigual a diferents parts del territori nacional, com és normal quan neix un nou partit polític, tot i que es va nodrint a bon ritme. Tanmateix, possiblement hi hagi una necessitat més gran que a Catalunya hi existeixi un partit amb la nostra proposta i el nostre perfil.”
Continua explicant Edmundo Bal que “a Catalunya tenim una implantació més que satisfactòria i, sobretot, amb persones que estan fent una feina extraordinària i que tenen moltíssimes ganes de tirar endavant, de fer propostes polítiques i de fer política. Gent, a més, ja experimentada, que prové sobretot de l’àmbit local i que han pres aquesta iniciativa emprenedora de constituir l’estructura del nostre partit a Catalunya.” Davant de tot això manifesta sentir-se “molt satisfet i, en segon lloc, evidentment obligat a acompanyar els meus companys dissabte vinent a la plaça de Sant Jaume per donar el tret de sortida a aquest projecte polític, en què, evidentment, a tot Espanya i especialment a Catalunya, hi ha una gran il·lusió perquè surti endavant.”
www.catnoticias.es li pregunta, expressant que resulta curiós que la primera implantació sigui Catalunya, ja que és una de les “places” teòricament més difícils. A Catalunya, el centre, entre cometes, ja no existeix. Quan diem que no existeix, és perquè tots els partits diuen haver recorregut aquest camí cap al centre, des de Vox, el PP i, evidentment, el PSC, que s’ha quedat amb aquest votant de centre, fins a Junts, que vol reeditar la seva antiga CiU. És a dir, només queden els comunistes i Esquerra per viatjar cap al centre.
Els partits pretenen enganyar el votant dient que són de centre
Sobre això, Edmundo Bal, president de Cree, creu que “el món va cap al centre i, efectivament, succeeix el que dius. Jo crec que Catalunya és una Comunitat Autònoma en què existeix una especial necessitat del centre, una sensibilitat especial del votant cap al centre. Per què? Bé, potser sigui caure una mica en els tòpics, però es diferencien el caràcter i la idiosincràsia de cada part d’Espanya. Sens dubte, si podem atribuir una qualitat als catalans, és un sentit pragmàtic de la vida, almenys fins que va arribar el procés. Ara sembla que les coses es van reconduint una mica. Aquest sentit especial de tenir els peus a terra, de buscar solucions reals als problemes de la vida i no basar-se en ideologies radicals.”
Continua remarcant que “una immensa majoria de catalans, treballadors pragmàtics i amb un sentit comú indubtable a l’hora de prendre decisions, necessiten aquesta opció política, necessiten una opció política com Cree, que els representi i que sigui de centre. Per això els partits ja creats, que tenen una estructura i molts recursos per encarregar estudis demoscòpics contínuament, han detectat aquesta sensibilitat i inclinació del votant cap a postures més moderades.”
Prossegueix indicant sobre aquest espai de centre que tothom vol ocupar que “ho dic amb tot el respecte, però, en la meva opinió, aquests partits estan traïnt les seves ideologies, els seus programes i perfils ideològics de manera evident, perquè no són de centre. El Partit Popular és un partit conservador. Vox és un partit d’extrema dreta, al qual a Catalunya li ha sorgit un altre partit d’extrema dreta per la dreta, i a sobre de naturalesa nacionalista independentista. ¿Pretenen enganyar el votant dient que són de centre?”
El PSC és nacionalista light, però nacionalista, i no és de centre
Afegeix que “el Partit Socialista de Catalunya ha estat un partit que s’ha presentat a les eleccions, que ha guanyat amb un tipus com Salvador Illa, que dona una imatge moderada, també de centre. Però, en fi, que ningú es confongui: el Partit Socialista de Catalunya és un partit nacionalista català, nacionalista light, però nacionalista, al capdavall. Només cal fixar-se en la seva trajectòria històrica. I després, quan arriba el moment de convocar eleccions, quins són els programes polítics que plantegen? Sens dubte, no són de centre ni de bon tros.”
Tenir l’oportunitat d’entrevistar Edmundo Bal ens porta a preguntar-li sobre la situació política a Espanya: què ofereix el Govern de l’Estat i què hauria d’oferir? Creu que el Govern de l’Estat és incapaç d’oferir seguretat ara mateix i en el futur, després de la seva actuació davant les desgràcies produïdes per la DANA? Edmundo Bal considera que “l’exemple dramàtic de la DANA de València, de la riuada de València, crec que és molt demostratiu, efectivament, de les qualitats, condicions, propostes i allò que ha d’oferir el centre en relació amb altres que es diuen de centre o que volen aparentar moderació. I després, això: acorden l’amnistia d’uns delinqüents, modifiquen el Codi Penal a mida, colonitzen les institucions, acaben amb la independència tècnica dels funcionaris de l’administració, es rodegen de pilotes i aplaudidors. Únicament volen tenir al seu costat aquells que els diuen que ho estan fent molt bé, etcètera.”
La DANA ha generat desafecció cap als polítics per no saber resoldre problemes
Segons la seva opinió, “la DANA generarà un ambient d’enorme desafecció i una falta de confiança raonable de la ciutadania amb els polítics. Quan els polítics no resolen els problemes terribles i dramàtics de la gent, provoquen desafecció. Els polítics, tant d’un signe com de l’altre, no han estat a l’altura requerida per resoldre aquests problemes.”
Pel que fa a l’actitud del president del Govern, Pedro Sánchez, considera que “en la meva opinió, és absolutament inadmissible que el president del Govern no respongui a les preguntes, no sigui transparent, no atengui els periodistes i rebutgi qualsevol opinió contrària a la seva. La gent de centre som exactament el contrari. Sempre responem a les preguntes dels periodistes i de la ciutadania, i fem una cosa que no fa ningú en política: defensem la llibertat d’aquells que pensen diferent de nosaltres.”
Afegeix que “molta gent que es diu liberal creu que ser liberal és defensar la seva pròpia llibertat. No, nosaltres defensem la llibertat dels altres, d’aquells que pensen diferent de nosaltres. Ens agrada asseure’ns a parlar amb persones que ens critiquen. Ens agrada aprendre de les persones que entenen l’organització política, la societat, els problemes i les solucions de manera diferent a nosaltres, perquè en la col·laboració dels diversos és on es troben les solucions reals.”
Carlos Mazón s’ha envoltat de pilotes i aplaudidors
Sobre el president valencià Carlos Mazón, opina que “s’ha envoltat de pilotes i aplaudidors i ha col·locat dins de l’aparell d’emergències, dins de l’aparell de Protecció Civil, per exemple, polítics mediocres, alguns dels quals van ser trànsfugues a Alacant, València o Castelló en el seu moment. Van passar-se al PP i Mazón ha hagut de premiar-los, malgrat que no tenen la més mínima capacitat ni aptitud per afrontar un problema d’aquesta magnitud, ni per salvar la vida de les persones, perquè són ineptes, absolutament ineptes.”
Continua incidint que “quan arriba una situació catastròfica com aquesta, en què cal tenir el cap fred i saber com abordar aquests problemes, et veus envoltat (Mazón) de gent inútil, i així acaba tot. Això és el que el centre també ha d’aportar a la política espanyola i a la política de proximitat, a la resolució de problemes. La clau és envoltar-se de persones capacitades. Nosaltres, la gent de centre, el que sí que tenim clar és que posaríem els millors, no els pilotes. Posaríem persones amb mèrits demostrats.”
L’exemple és clar: “Després d’una catàstrofe d’aquesta naturalesa, el senyor Mazón ha vist la llum i ha contractat experts militars per reconstruir València i no polítics o pilotes.” Afegeix en aquest punt: “Sr. Mazón, benvingut a la llum, benvingut a recórrer a experts i no a polítics, perquè necessitem experts a les administracions per gestionar el dia a dia dels espanyols, dels catalans, dels valencians, fins i tot dels teus conciutadans al teu poble, la teva ciutat on dorms, al teu ajuntament.”
Han prostituït la política fins al punt de crear un sistema de guerracivilisme
En aquest moment de l’entrevista, reflexionem plegats sobre la qualitat de l’Estat i dels polítics. Pregunto què ofereix Cree, el partit polític que presideix, de diferent. Quina fórmula tenen per establir un sistema nou, tal com està Espanya ara mateix. Sense embuts i amb idees clares, Edmundo Bal explica: “Crec que ens hem acostumat ja a aquesta forma de fer política, a aquesta vella política, a aquesta manera on els polítics el primer que busquen és el seu propi benefici personal. És una situació en què només saben guanyar-se la vida així. No tenen on tornar, i la sortida de la política és, per a aquestes persones, pràcticament impossible. Jo he tornat a l’advocacia de l’Estat i n’estic encantat. Ara em dedico a la jurisdicció social a la sala quarta del Tribunal Suprem, fent escrits importants per a l’Estat.”
Continúa indicant que “aquestes persones no tenen on tornar, han degenerat, han prostituït la política fins al punt de crear un sistema de guerracivilisme, de trinxeres, de bons i de dolents, per perpetuar-se en el poder. A més, necessiten també colonitzar les estructures dels seus propis partits, de manera que al final els partits s’han convertit, com deia abans, en sectes, en pessebres. S’han envoltat dels més inútils, dels més ineptes, de manera que, en el moment que dins d’un partit apareix una persona amb una certa brillantor, immediatament li tallen el cap i l’envien a fregir espàrrecs. I això ha de canviar.”
Considera que la causa és que “el clima està tan enverinat que cridem a la polarització, la crispació, etcètera. Els mitjans de comunicació tampoc ajuden gaire a evitar aquesta crispació, perquè al final es posicionen en un dels dos bàndols i el que fan és encoratjar els bons i els dolents. Estem en un moment en què ja no es tracta d’escoltar la gent per fer el que la gent vol. Quan cada dia veiem a la tele aquesta claveguera, aquesta ponzoña, aquesta crispació, quina és la solució? Hem d’anar porta per porta, convencent la gent que la solució és la moderació, el pragmatisme; que la solució és, precisament, intentar integrar les persones que pensen diferent, perquè és entre tots que ho aconseguirem.”
És un plaer parlar amb una enciclopèdia política com Edmundo Bal. Ens emplacem al dissabte, a les 12.00 h del migdia, a la plaça de Sant Jaume. Parlarem molt de centre, parlarem molt de política i, sobretot, parlarem de Cree i de Cree a Catalunya.
