L’energia com a fonament de les civilitzacions modernes
Durant segles, el domini sobre els recursos alimentaris, com els cereals, va determinar el poder entre civilitzacions. Més tard, amb la revolució industrial, aquesta dinàmica va canviar cap a la dependència dels combustibles fòssils. El petroli, en particular, va marcar una era en què la humanitat va avançar a grans passos, des dels carruatges de cavalls fins als viatges espacials. Tanmateix, aquest progrés no es va deure només a l’accés a noves formes d’energia, sinó a la seva capacitat de ser utilitzada de manera eficient i econòmica.
És aquí on sorgeix una qüestió clau: el cost de l’energia. El seu impacte no es limita a l’àmbit industrial, sinó que travessa la vida quotidiana, definint des dels preus dels productes fins a la qualitat de vida de les persones. Com més baix sigui el cost energètic, més gran serà la capacitat dels ciutadans i les empreses per invertir, innovar i prosperar. En canvi, els alts costos energètics ofeguen la societat, limiten la seva llibertat econòmica i redueixen les oportunitats de desenvolupament.
El cost energètic i el seu impacte en l’economia i la llibertat
Una energia accessible no només abarateix la vida diària, sinó que també genera un efecte multiplicador en l’economia. Les famílies amb més recursos disponibles poden consumir i invertir segons les seves necessitats i aspiracions, mentre que les empreses poden destinar més fons a la innovació i a la generació d’ocupació. D’aquesta manera, es construeix un cercle virtuós en què la societat progressa cap a horitzons més alts, amb menys desigualtats i més oportunitats.
Per contra, en societats on el cost de l’energia és elevat, es produeix una erosió gradual de les llibertats individuals. Sense que els ciutadans en siguin conscients, la seva capacitat de decidir es redueix enfront de preus inassolibles, cosa que els porta a dependre més de les estructures estatals o a resignar-se a condicions de vida més precàries. Els casos de països com Veneçuela, Corea del Nord o Cuba són exemples clars de com la manca de llibertat energètica es tradueix en la pèrdua d’altres drets fonamentals.
El paper dels governs en la seguretat energètica
És responsabilitat dels governs garantir la seguretat energètica de les seves nacions, entesa no només com l’accés físic a les fonts d’energia, sinó també com la capacitat dels seus ciutadans per pagar-la. Això implica adoptar polítiques que liberalitzin el sector energètic, fomentin la competència i redueixin les regulacions innecessàries que incrementen els costos. Només així es pot aconseguir una economia més dinàmica, on els recursos es destinin a sectors productius en lloc de ser absorbits per despeses bàsiques.
Així mateix, és fonamental considerar els costos de manteniment de les infraestructures energètiques. Moltes inversions fracassen no per manca de recursos inicials, sinó per la incapacitat de sostenir-les al llarg del temps. Un enfocament estratègic i sostenible en la gestió energètica permetrà no només garantir el subministrament, sinó també mantenir-lo accessible per a tothom.
Conclusió: energia barata, societat lliure
Reduir el cost de l’energia no és simplement una mesura econòmica; és un acte d’alliberament. Una societat on l’energia és barata i accessible és una societat més lliure, més innovadora i amb més potencial de creixement. Invertir en polítiques que promoguin aquesta accessibilitat no només beneficia els consumidors, sinó que construeix les bases d’un futur pròsper per a tothom.
Per això, els governs que busquen realment el benestar dels seus ciutadans han de prioritzar la seguretat energètica com un objectiu estratègic. Perquè, en última instància, garantir energia barata és garantir llibertat i oportunitats, pilars essencials de qualsevol societat democràtica i progressista.
En qualsevol cas, sembla que el govern d’Espanya dels socialistes i els seus aliats d’esquerres no estan d’acord amb aquesta teoria. Fa uns dies, Junts i el PNB, amb el suport del PP i Vox, van aconseguir eliminar l’impost especial postpandèmia a les companyies elèctriques. Però aquesta derrota al Congrés no li va importar a Sánchez: l’1 de gener, l’IVA del rebut de la llum dels nostres domicilis particulars, empreses, etc., passarà del 10% al 21%.
Més ingressos per al govern socialista: més ingressos per pagar nòmines de col·locats. I més despeses per als espanyolets de peu que, com sempre, paguem els plats trencats del desgavell i la inutilitat dels gestors que té el nostre país.
