En tot cas, afegeix el jutge que, malgrat el que afirmen els Mossos, s’hauria pogut procedir a la seva detenció el dia de la investidura d’Illa com a president de la Generalitat. “Tot i que l’informe autonòmic expressa la dificultat d’abordar la detenció del processat en el si de l’aglomeració de persones a la qual es va incorporar i tot i indicar la possible participació de tres individus en la fugida, els informes no reflecteixen impediments perquè el dispositiu policial pogués abordar la detecció del processat rebel en el seu trànsit fins al lloc on es va unir a aquesta aglomeració de persones que l’esperaven, ni la impossibilitat d’abordar amb efectivitat el seu posterior seguiment i abast, fins al punt que es va materialitzar la seva fugida del territori nacional”, recalca en la resolució.
Per la seva banda, el Ministeri Públic ha remès tres escrits al TSJC en què rebutja l’admissió a tràmit de les querelles presentades per les entitats Hazte Oír i Vox contra l’expresident, Pere Aragonès, l’exconseller Joan Ignasi Elena, l’exdirector de la policia, Pere Ferrer i l’excomissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. Tampoc contra el president del Parlament, Josep Rull.
En el seu escrit, el Ministeri Públic assenyala que en l’informe remès pels Mossos es justifica degudament, “per raons d’oportunitat i proporcionalitat”, el motiu pel qual no es va procedir a la immediata detenció de l’expresident. “En aquell moment s’havia concentrat al lloc un elevat nombre de persones (unes 4.500 segons s’indica), circumstància que desaconsellava una intervenció a les proximitats de l’escenari”. I subratlla que “la imprevisió d’altres possibles escenaris i la planificació —una mica rígida— per part dels responsables policials, de la concreta ubicació en la qual s’hauria de practicar la detenció” va impedir l’arrest.
