Tot ve a tomb d’un altre dels paranys enverinats que col·loca Junts en els seus pactes i que provoca que el PSOE de Sánchez allargui la mà (és a dir, accepti) amb prou destresa perquè els de Feijóo es llancin a la piscina sense flotador ni banyador. A la brava i en pilotes. I aquest parany es diu repartiment de menors no acompanyats (menas), un tema delicat que cal analitzar des d’una perspectiva elevada, àmplia i allunyada de populismes i eslògans senzills.
Surt Míriam Nogueras, des d’aquella estructura bucal que la fa tan especial, i diu que Catalunya es quedarà amb 20 menas en el pròxim repartiment i que Madrid “se’n menjarà” 700. I de seguida, el PP en bloc salta a mossegar coll, com si s'hagués d'acabar el món. De sobte, tot l’"aparell" pepero comença a dir allò de "Catalunya vol…", "els catalans pretenen marcar la nostra política nacional…", "Catalunya no és ningú per dir-me a mi, Madrid, quants menas he d’acollir", etc., etc., etc.
I enmig d’aquest enrenou de declaracions, ningú al PP s’ha aturat a pensar que el seu discurs encara confon un gol de Puigdemont i Junts (aplaudit pel PSOE de Sánchez) amb “una presa de pèl de Catalunya” sense adonar-se que a Catalunya som més de 8 milions de persones i que els de Puigdemont, sumant-hi Orriols i Vox (que són les formacions menys proclius a rebre menas), NO arriben ni al milió de vots!
Els "cachorros" de Feijóo, obsessionats amb els vots “de la resta d’Espanya”, encara malinterpreten els missatges i traduint erròniament la realitat. I la realitat és tossuda: els menas NO són un tema de Puigdemont. No és un tema independentista. De fet, no és un tema ideològic, sinó una realitat social i humanitària. 13.500 menors sense pares estan a Espanya, i cal donar-los acollida mentre es busquen solucions per a la seva repatriació o el que sigui, cas per cas, segons dictamini la Llei.
La segona part de la derivada també és tossuda contra el PP i el seu discurs de la por, la injustícia, etc. Canàries no pot acollir milers de refugiats menors d’edat, com tampoc ho poden fer ni Ceuta ni Melilla, les tres principals portes d’entrada a Espanya on les màfies abandonen aquests menors. Si mirem les dades, que també són tossudes: Canàries té 5.300 menas i vol enviar-los a la península, perquè no té recursos per acollir-los amb la dignitat necessària; Catalunya acull 2.369 menors. Madrid en té uns 1.200, Andalusia (740), el País Basc (723), la Comunitat Valenciana (481), les Illes Balears (309), Ceuta (300) i Melilla (280). Les comunitats que menys n’acullen són Navarra (100), Astúries (89) i Castella-la Manxa (84), curiosament totes elles presidides pel PSOE.
Per tant, el PP s’equivoca quan no es posa seriosament a parlar d’un repartiment proporcional i es limita a carregar contra Catalunya. Si volen, que diguin a Puigdemont que és un pirata de Waterloo, però que no confonguin velocitat amb cansalada. I s’equivoquen quan no parlen dels recursos que haurien de rebre les comunitats autònomes per fer front a aquestes despeses extraordinàries, que són conseqüència directa de la política migratòria de l’Estat espanyol. Les comunitats no poden actuar de cap altra manera, encara que ho digui Puigdemont des de Bèlgica.
Si el PP vol governar algun dia aquest país, hauria de deixar de barrejar “puigdemonts” amb Catalunya i catalans amb independentistes. I tampoc hauria d'oblidar que aquí es recullen tants menas com en la suma de les tres comunitats del PP amb més població: a Catalunya hi ha censats 2.360 menas, mentre que sumant Madrid, Andalusia i València s’hi acosten les tres juntes.
No és una mica exagerat i incoherent el seu discurs? Si alguna cosa han de fer, és mirar-se el melic i adonar-se que qui amaga els menas als seus ciutadans són les seves pròpies comunitats autònomes i, per sobre de tot, les del PSOE. Que hi clavin la dent allà i deixin d’una vegada la demagògia barata. I sobretot, que exigeixin a l’Estat (és a dir, al Govern) el finançament per pagar “la festa”.
I ho repeteixo per als il·lustrats estrategs peperos: Catalunya no és Puigdemont, ni Puigdemont és Catalunya. Deixin de caure en les seves trampes reiterades i respectin més els ciutadans catalans, que no som independentistes, encara que ens pengin aquesta etiqueta per quatre vots mal comptats allà… i cent perduts aquí. Perquè, si no guanyen més vots “aquí”, oblidant-se de governar “allà”.
