Els que li coneixem sabem que el nou president és home que li agrada el cuinat de les coses a foc lent, probablement a causa del seu esperit maratonià que li fa aixecar-se cada dia a les 5 de la matinada per a fer “uns llargs” de 20 quilòmetres d'ara endavant, amb la finalitat d'anar aclarint idees. Els maratonians una altra cosa no ho sé, però això de pensar entre gambades ho tenen molt desenvolupat. De tal mode que mai reparen en l'instant si no que el que fan és per a aconseguir la meta. I la meta de Salvador Illa no és només presidir la Generalitat si no fer-ho fent callar tots els corrents i evitant, en la mesura del possible, les mossegades dels rivals abans d'hora.
De tal mode que ha confeccionat un govern compost, a part de per el seu guàrdia de corps socialista natural on es veuen reflectides les dues sensibilitats (tant la centrista i espanyolista com la nacionalista que conviuen en el PSC), per dos alts càrrecs d'Esquerra republicana que no tenien notorietat pública però sí bones crítiques en gestió com Francesc Xavier Vila (política lingüística) o Sonia Hernández (Cultura), com a tribut al pacte amb ERC, un exconseller de Unió (ex CiU per tant) com Ramón Espadaler (Justícia), un exconseller de Junts com Joan Samper (Empresa i Treball) i per l'actual director general de Comunicació i Portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, un home que va començar la seva carrera com a cap de la sala de premsa i portaveu del llavors president del Parlament Europeu José María Gil-Robles (PP). Duch dirigirà la cartera d'Acció Exterior.
El primer Govern d'Illa
En total són 16 les conselleries que formaran part d'aquest govern, compost per 9 dones i 7 homes (Illa seria el vuitè). Amb una particular singularitat, que no tindrà vicepresidències per a evitar guerra d'egos, almenys de moment. Les carteres noves són la de Política Lingüística que dirigirà un esquerrá com Vila i la d'Esports que dirigirà l'exjugador de bàsquet Berni Alvarez, fins ahir segon tinent d'alcalde i coordinador de l'Àrea d'Esports, Educació i Turisme Esportiu a l'Ajuntament de Tarragona. Així queda el primer govern presidit per Illa:
• Albert Dalmau, conseller de la Presidència
• Miquel Sàmper, conseller d'Empresa
• Alícia Romero, consellera d'Economia i Hisenda
• Eva Menor, consellera d'Igualtat i Feminismes
• Esther Niubó, consellera d'Educació i Formació Professional
• Sílvia Paneque, consellera de Territori i Medi Ambient, i portaveu del govern
• Olga Pané, consellera de Salut
• Nuria Parlon, consellera d'Interior
• Mònica Martínez, consellera de Drets Socials i inclusió
• Óscar Ordeig, conseller d'Agricultura
• Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica
• Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística
• Berni Álvarez, conseller d'Esports
• Nuria Montserrat, consellera d'Universitat i recerca
• Sònia Hernández, consellera de Cultura
• Jaume Duch, conseller d'Acció Exterior
Les primeres crítiques
Resulta curiós que no hagi passat ni mitja hora des de la presa de possessió dels nous consellers i ja sorgeixin les critiques cap a aquests, sobretot per part de Junts x Puigdemont que considera un acte de “traïció” que els robin a dos antics exconsellers, encara que s'apartessin del seu “credo” fa temps. També cal valorar l'empipament que ha generat en les files de Comuns i de Podemos el fitxatge del democratacristià Ramón Espadaler, fins al “sopes” Echenique no ha volgut perdre l'oportunitat de criticar-los.
I, llavors, després d'aquestes opinions i moltes altres més adverses, és quan hem de preguntar-nos el perquè Salvador Illa ha confeccionat un govern tan multicolor i variat i donarem en la clau que era això el que pretenia, aconseguir totes les sensibilitats i deixar sense arguments als seus rivals de dreta a esquerra i viceversa. Quan els presumptament “teus” es passen al “enemic” és que aquest enemic no ho era i els “teus” s'estan enfonsant. Com va dir Pío Cabanillas davant l'enfonsament imminent del seu UCD de llavors: “de cara a terra que venen els meus”.
Aquesta és la realitat que estan transmetent Salvador Illa i el PSC als votants i càrrecs moderats nacionalistes: fugiu de Puigdemont i tornar al costat menys fosc de la Catalunya política. Qui deia que no sabia fer màgia el nou President?
