Per què, si no, els magnats de la digitalització i els gurús de la IA prohibeixen a la seva prole l’ús de mòbils i altres aparells amb connexió a internet fins a una edat força avançada? No pretenc ser alarmista ni anar a contracorrent, però hi ha coses que comencen a clamar al cel, i milers de veus que comencen a deixar-se sentir per denunciar aquesta inundació de tecnologia.
Tots coincidim a afirmar que vivim en una societat consumista, i el consum del món digital no n’és cap excepció. Els que creen, dissenyen i promouen els avenços digitals ens intenten convèncer dels seus beneficis i ens creen una necessitat (que no existia ahir) per al seu ús i consum. Sota la consigna que "la digitalització ens facilita la vida", acabem consumint cada dia més aplicacions, més programes, més IA, i això, tard o d’hora, acabarà amb la creativitat, el disseny, l’art, l’esforç, el pensament... i ens esclavitzarà al seu ús.
Reflexionem sobre alguns punts:
Qui és el màxim beneficiari, gairebé l’únic, de l’ús de la tecnologia digital? La resposta és clara: els multimilionaris que la creen i la dissenyen. Els petits inventors i creadors independents (si n’hi ha) són ràpidament absorbits per les grans empreses, que no poden permetre’s la competència. I els usuaris només obtenen recompenses immediates basades en la comoditat. "Pa per avui i gana per demà".
Quin benefici n’obtenen? A més de la venda dels seus productes, ja siguin maquinari o programari (acompanyats sempre dels ingressos que els generen els anunciants), el control de les nostres dades. El temut BIG DATA existeix i és molt poderós.
Amb els milions de dades recollides es creen algoritmes, i aquests algoritmes es poden utilitzar per condicionar la gent fins al punt que perdin la seva llibertat i capacitat de triar.
A ningú li sorprèn que els cercadors d’internet ens redirigeixin en una determinada direcció, que ens suggereixin pel·lícules "del nostre gust" segons els operadors de televisió de pagament, o que sempre ens apareguin anuncis d’alguna cosa que hem buscat abans a internet?
Això és gràcies als algoritmes. Els seus creadors analitzen dades i, mitjançant ordres, els cercadors ens orienten segons els SEUS interessos, no pas els nostres. I com a comodons que som, fins i tot agraïm la seva feina. En general, la gent no analitza ni qüestiona el que veu, llegeix o escolta, i accepta les "veritats" que li suggereixen les pàgines web on ens dirigeixen.
A cap dissenyador, artista o creador de continguts no li dol veure com qualsevol persona pot utilitzar la IA al seu ordinador personal per dissenyar un logotip, crear un poema, una cançó o fins i tot escriure una novel·la en un minut i sense esforç?
Com ho fa la IA? Amb les dades recollides al BIG DATA, la IA roba la propietat intel·lectual de milers de creadors i artistes que van dedicar esforç a fer les seves obres. Aleshores... què en quedarà, de la creació i l’esforç?
Ara pensem en les conseqüències del seu ús en edats primerenques
Tothom pot veure com avui dia els pares distreuen els seus fills en restaurants, sales d’espera o qualsevol lloc posant-los una pantalla amb dibuixos animats.
Davant d’això, moltes veus de pediatres, oftalmòlegs i neuròlegs ja han alertat dels grans problemes que aquesta pràctica pot causar als nens. Sens dubte, l’exposició a pantalles a una edat tan tendra provoca greus trastorns en el cervell i la vista dels infants. Però encara no s’ha generalitzat l’alerta, i els pares prefereixen entretenir-los amb pantalles abans d’esforçar-se a jugar amb ells o a portar-los joguines més adequades. I no parlem de l’addicció que provoquen les pantalles. Heu provat de treure el mòbil a un adolescent enganxat al seu ús? És com treure-li el menjar a un tigre famolenc.
Ja existeixen intents d’usar la IA i els algoritmes per avaluar en educació, per assignar o no beques o subvencions, per concedir o no una hipoteca... i no continuo...
Tots hi perdrem, excepte els multimilionaris propietaris de les companyies tecnològiques, que tenen una cotització que supera de molt el pressupost anual de molts països del món.
Mentrestant, els nostres fills, hiperansiosos i contínuament pendents del mòbil, es perdran l’aliment que suposa per a l’ànima una conversa tranquil·la amb algú en persona, un passeig pel bosc, o l’esforç i la dificultat de crear alguna cosa bella com un poema, una cançó, un dibuix... o simplement la plenitud de rebre o donar una abraçada.
L’excés de tecnologia i la hiperdigitalització ens prometen una vida millor per imposar-se. Sens dubte, la vida serà més còmoda, però també menys humana i menys lliure.
