Tot i això, aquesta dada, tot i ser certa, es posa en qüestió, ja que la consellera ha calculat una mitjana aritmètica basada en les mitjanes comarcals i no ponderant els casos reals. Això és significatiu, ja que les comarques amb més retard són també les més poblades i amb un volum més alt de casos. Aquest fet, òbviament, elevaria la mitjana real, que se situaria per sobre dels 21 mesos.
De fet, la comarca amb més mesos d’espera (29 mesos, o uns 900 dies) és el Vallès Occidental, amb les seves capitals, Sabadell i Terrassa. En segon lloc, hi ha l’Alt Penedès (Vilafranca), amb un retard mitjà de 24 mesos. El Barcelonès (Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs) ocupa el tercer lloc amb 23 mesos de demora. També hi ha un grup important de comarques amb retards de 22, 21 i 20 mesos, com ara l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Berguedà, el Garraf, les Garrigues, el Maresme, la Noguera, la Segarra, el Segrià, l’Urgell i el Vallès Oriental. Les úniques comarques que s’apropen mínimament al termini que fixa la llei, amb un retard de sis mesos, són l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès.
El portaveu del PP al Parlament, Juan Fernández, ha criticat amb contundència aquesta situació, afirmant que “mentre la Generalitat dedicava els seus esforços a construir un estat propi imaginari, els serveis públics de la comunitat que realment existeix s’anaven enfonsant”. Fernández ha qualificat d’“escàndol” els més de 500 dies d’espera per valorar i reconèixer el grau de discapacitat d’una persona. A més, ha recordat que la llei estableix un màxim de tres mesos, cosa que implica que el Govern de la Generalitat està “actuant al marge de la llei” i vulnerant els drets d’un “col·lectiu especialment vulnerable”.
Per la seva banda, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mónica Martínez, en la carta que inclou la resposta a la pregunta formulada pel PP, reconeix “una mitjana aproximada de 500 dies” i manifesta la seva voluntat de reduir els temps d’espera, afirmant que “és una prioritat per al departament, motiu pel qual estem duent a terme una sèrie d’actuacions de millora i estudiant altres alternatives”.
Tanmateix, la pregunta que es planteja és què han fet els governs anteriors de la Generalitat (Junts i ERC) en els darrers anys per evitar que cada qüestió plantejada per l’oposició generi alarmes degut el desastre de gestió dels seus predecesors. Habitatge, sanitat, educació, drets socials, seguretat... Miris on miris, Catalunya sembla feta un formatge Gruyère.
