Si parlem d'Educació, ufff… gairebé millor ni nomenar-ho. La garrotada que ha suposat l'informe PISA per als dirigents polítics catalans dels últims 25 anys, que ha portat als nostres estudiants poc menys que a la ignorància, hauria de fer-los caure la cara de vergonya a tots ells i no tornar a tenir responsabilitat política mai més. Mentrestant els realment danyats, els professionals de l'educació, continuen demanant-li a crits als polítics que se'ls escolti i se'ls deixi treballar, però amb poc èxit.
Si parlem d'estructures, gairebé millor demanem directament unes crispetes i un refresc i ens asseiem en qualsevol andana del ferrocarril de Catalunya que vulguin, a veure quan s'espatlla la línia que sigui o quant de tarda arriba qualsevol tren de rodalíes. Tenim “juerga palomitera” assegurada per a anys…. Encara que, és obvi que tots sabem que “la culpa és de Madrit” i si no ho és se li assigna, fins i tot si et roben el coure de l'estesa ferroviària davant dels teus nassos, o la dels pobres mossos, que al final “van enxampar” perquè d'ells és la responsabilitat de la custòdia dels nostres enclavaments estratègics.
La (in) Seguretat Ciutadana
Però on si que han tret els polítics catalans de qualsevol signe al llarg de la història recent matrícula d'honor és en la gestió de la seguretat (de la inseguretat per la seva culpa). Són un autèntic desastre. La veritat és que dubto que sàpiguen que en el món hi ha gent dolenta, lladres, xoriços, dolents, reincidents i que tenen punyals a les mans o pistoles. Tal és la barbàrie de la seva pèssima inacció que, a la falta de mitjans i errors en decisió i gestió, cal sumar el “escalfament global” que s'ha produït a l'agost i que està ocasionant un increment desmesurat d'accions violentes a Catalunya i, fonamentalment, a Barcelona ciutat i província.
L'impacte de la situació d'inseguretat que generen els apunyalaments s'ha posat a l'ordre del dia i està sent motiu de portada de tots els mitjans de comunicació, un dia sí i un altre també. Si ens fixem només en el divendres passat 16, per posar un exemple, Barcelona ciutat va sofrir quatre accions violentes que van acabar amb apunyalaments. Una barbaritat. De tal mode que s'ha creat una web per part d'alguns ciutadans preocupats, denominada “el apuñalómetro” on es mesuren els agressions des del 9 d'agost que es produeixen a Espanya. En total 95 apunyalaments s'han registrat en l'últim mes, 26 d'ells a Catalunya i 10 d'ells a Barcelona ciutat. Veure resum en el següent fitxer de excel: Análisis apuñalamientos en España durante agosto 2024
El 40% dels barcelonins veuen l'inseguretat com el gran problema
I perquè vegin que no és un fet aïllat el temor dels barcelonins al que està ocorrent, em basaré en el Dibarómetro publicat aquest agost per la Diputació de Barcelona. Allí s'especifica el temor del 40% dels barcelonins!! que posen a la (in) Seguretat ciutadana com el major dels seus problemes, seguits de la neteja (10%) i dels problemes generats amb la immigració (8%). Si l'estadística la traslladem a la província de Barcelona la (in) Seguretat ciutadana també és el major dels problemes, però amb la meitat d'incidència (20%), seguits de la neteja (11%) i dels problemes generats amb la immigració (6%).
Ve al cas recordar als nostres polítics socialistes de la Generalitat presidida per Salvador Illa i de l'Ajuntament de Barcelona per Jaume Collboni, que és seva la responsabilitat de la Seguretat ciutadana i dels ciutadans i que, per tant, han de redoblar esforços per a mitigar “l'ona” i posar remei. Quant a l'alcalde de Barcelona Collboni es dubta de la seva capacitat perquè en el seu poc més d'un any de mandat municipal només ha vist incrementar la taxa de delinqüència i d'apunyalaments, per la qual cosa les associacions i els ciutadans critiquen obertament la seva capacitat de gestió en aquesta àrea.
Però sí que s'espera que Illa “activi” als mossos d’Esquadra, una vegada que ja s'han adonat que Puigdemont s'ha escapolit de nou i no han de perseguir-ho més, i elabori un pla de xoc anti delinqüència, immediatament. Les Festes de la Mercè les tenim molt a la vora i no hi ha associació veïnal que no estigui espantada pensant en un increment de casos de violència, batusses i/o apunyalaments que es poden produir amb milers de persones als carrers festejant la patrona de Barcelona. És moment de deixar de fer política i que Illa, Nuria Parlón i el novament director general de la Policia catalana, el major Trapero, posin el fil en l'agulla i comencin a treballar per a la seguretat dels catalans. A això se'n diu gestió i és el que esperem els catalans dels que ens dirigeixen.
