En el partit d'avui, el Granollers s'ha vist superat durant pràcticament tota la primera part per l'equip cordovès de la ciutat del mític entrenador que ens va donar el primer títol internacional: Joaquín Crespo "Quini". L'equip no ha estat gaire fi en defensa i no ha jugat amb la intensitat a què ens té acostumats. Probablement el cansament i el fet de jugar partits entre setmana, viatges i tensions, ho han pagat avui els nois d'Antonio Rama que, en el fons, compta amb una plantilla molt justa i molt jove.
Tot i això, el partit ha arribat al descans amb un 18-17 per als locals. Després d'aquest merescut descans, hem vist una repetició dels primers minuts de la primera part, però a la segona. El Puente Genil tornava a pressionar i aprofitava la debilitat defensiva per carregar el joc sobre el central Simonet (6 gols) i l'extrem Bernabéu (uns altres 6) i anaven sempre un o dos gols per davant. En aquell moment, tot depenia de la capacitat golejadora del jugador argentí de l'equip vallesà, Andrés Moyano, que va fer un altre partidàs i va aconseguir 7 gols.
Semblava que el Granollers es centrava més i les instruccions de Rama de pressionar en defensa els tres atacants de la primera línia i tallar línies de passada començaven a donar fruits, forçant la recuperació de pilotes en defensa fins a aconseguir, al minut 18:40 de la segona part, l'empat a 28, amb una magnífica contra culminada per Pablo Urdangarín (4 gols). Fins i tot van arribar a posar-se per davant amb una altra excel·lent acció de Castillo, 29-28. El partit semblava anar una mica més de cara per als catalans.
Però no era així, només un miratge. Pablo Simonet va empatar a 29 a falta de 9 minuts. La por es notava en la pell dels jugadors dels dos equips. Les defenses s'esforçaven més i costava trobar bones opcions de passada i de tir. Es cometien més errors del normal. Però semblava que la fortuna i dues intervencions del porter Roberto Rodríguez proporcionaven el 31-30 aconseguit per Tarsicio Freitas, en el seu únic gol del partit, a falta de 5 minuts exactes.
Diuen que quan el cansament apreta la sang no arriba al cervell d'un esportista que va al 1000 per cent i li resulta molt difícil veure les millors opcions i prendre les millors decisions. I, vist el d'avui, això és el que va passar. Per ambdós bàndols. Després del 31-30, els cordovesos es topen amb una nova aturada de Roberto i Simonet perd la pilota en el següent atac. Per la banda local, Antonio García, que sol ser decisiu, llença des de 9 metres sense potència i obliga el porter de l'equip andalús, Fradj Ben Tekaya, a aturar una de les 5 pilotes que va interceptar en tot el partit.
Bernabéu, des de l'extrem, aconsegueix empatar a 31, faltant 3 minuts de joc. Freitas perd absurdament la pilota en atac però Roberto, en plan salvador, atura el llançament de Mosquera a falta d'1 minut i 40 segons. En el següent atac, Tiago Sousa es passa de frenada davant de Ferran Castillo i els àrbitres assenyalen els 7 metres i l'exclusió del jugador visitant. 32-31, de penal, a falta d'1,30 amb gol de Deumal i amb un jugador més per als vallesans, que es pensaven que ja ho tenien tot fet per als 90 segons restants.
Temps mort de l'entrenador del Puente Genil, Paco Bustos, amb un gol en contra i 1:11 per al final del partit. Els cordovesos es jugaven la possibilitat d'aconseguir algun punt i sortir de la zona de descens. En el següent atac, els àrbitres exclouen Ferran Castillo. S'equilibren les forces i ja només queden 54 segons perquè el Granollers pugui mantenir l'avantatge. Però no és possible, els cordovesos van empatar, a falta de 38 segons, a 32 en un partit que s'assemblava molt a un capítol de pel·lícula de nervis.
Ara el temps mort és d'Antonio Rama. Queden 18 segons. Els vallesans surten intentant fer arribar la pilota a l'extrem, sense sort, els andalusos forcen la falta amb el rellotge aturat i, evidentment, no hi va haver miracle en el llançament forçat d'Antonio García amb tota la barrera formada.
Empat a 32 i a pensar ja en l'equip danès Silkeborg, que ens visita dimarts vinent a la Europe League. Previsiblement el joc serà millor, la sort també i la mentalitat serà positiva mentre el cansament s'oblida. És el que té alternar partits de suposat tràmit, com el d'avui, amb aquells en què et jugues passar a la següent fase de la competició europea.
