L'argument principal de “1984” es desenvolupa en un món totalitari fictici on l'Estat, liderat pel Partit i el seu líder omnipresent, conegut com el Gran Germà, controla tots els aspectes de la vida de les persones. La història segueix un empleat del Ministeri de la Veritat la tasca del qual és alterar els registres històrics perquè coincideixin amb la versió actual del Partit. Aquest empleat comença a qüestionar la veritat oficial i es rebel·la contra el control opressiu de l'Estat. La novel·la tracta temes com la manipulació del llenguatge (a través del «neollenguatge»), la vigilància massiva, el revisionisme històric i el control del pensament. “1984” es veu com un advertiment sobre els perills del totalitarisme i la pèrdua de llibertat individual.
Any 2024. Espanya, governada per una coalició de partits d'esquerres i “neocomunistes” de tall totalitari. Recolzada en vots per la dreta nacionalista de bascos i catalans a canvi de noves prerrogatives d'amnisties i concessions inconfessables. Aquests grups professen una reverencial admiració i seguiment del “relat” i controlen la majoria de televisions públiques i la premsa “del moviment”, creant un corró difícil de desviar. Són capaços de capgirar una realitat històrica i convertir-la en mentida per donar cabuda a la seva “nova realitat”.
No em diguin que això no s'assembla a un intent d'adormir i entontejar el pensament del poble sobirà. Només ens falten els vestits i indumentàries grises per ser com els protagonistes del llibre d'Orwell, encara que ja veuran com poc hi falta per a això…
Un dels últims “regals” que ha aconseguit la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea ha estat assolir un acord provisional sobre el Reglament Europeu de Llibertat de Mitjans de Comunicació (European Media Freedom Act, EMFA) amb el suposat objectiu de «contrarestar la desinformació, en el marc del Pla d'Acció per a la Democràcia Europea, destinat a apoderar els ciutadans i a construir democràcies més resilients a tota la Unió Europea».
Clar, un llegeix això tal com està i li sembla bonic, fins que percep un llenguatge en què es llegeixen paraules com “desinformació”, “empoderar” o “resilient”, i sorgeixen dues preguntes: qui ho presenta? i qui tindrà el poder de ser el jutge? Llavors és quan començo a tremolar… Qualsevol cosa que presenti un comunista autèntic, que mai s'amaga, com el català Ernest Urtasun, actual titular de la cartera de Cultura, em fa pensar.
Perquè, entre l’odi que aquesta gent té als mitjans de comunicació o a la premsa que “no és seva” i el fet que qualsevol pugui escriure i opinar lliurement, escapant del “relat” oficial, i les ganes que demostren diàriament de voler dirigir tot allò dirigible (jutges i fiscals, per exemple) per poder manipular-ho a la seva conveniència, passo del tremolor a la por absoluta.
Vestiran el reglament europeu com un portal de transparència i bondat absoluta. I Europa, que en general és indolent i només es preocupa pels diners, ho acceptarà. O potser també estan interessats a manipular-nos fins a deixar-nos sense idees pròpies. No ho sé. Amb aquesta Europa ingènua, que cada cop és més absurda, m’ho puc imaginar tot… i més.
Per si de cas, enviaré el “vestit gris” a la tintoreria per estar preparat el dia que els sesuts “policies del pensament” de la novel·la de George Orwell ressuscitin i ens obliguin a esborrar la història, reescriure’n una de nova i estructurar un pensament únic en què el “Gran Germà”, d’esquerres, per descomptat, ens vigili.
Aquest article es va publicar a www.elcatalan.es el passat 23 de desembre del 2023, amb la meva signatura. Malauradament, avui encaixa perfectament amb l'argument i no fa més que demostrar que Pedro Sánchez és previsible i que el comunisme de Sumar i Podemos, representat per Urtasun, també ho és.
Avui és un dia molt trist per a la premsa lliure, per a la llibertat d'expressió. Perquè els diaris, ràdios, televisions, bloggers o qualsevol que vulgui dir alguna cosa (dins de la llei i amb l’ètica professional deguda, per descomptat) ho pugui fer amb absoluta llibertat, sense témer per la seva tasca professional, el seu negoci o el seu modus vivendi. Avui el periodisme ha mort, almenys tal com l'enteníem. Avui som molt més pobres d'esperit. Avui som menys lliures. Avui estem a la diana. Demà potser ens posaran un pijama de ratlles.
