Almenys després de la negativa rotunda dels “fills de Colau”, que ara encapçala Janet Sanz, qui ahir va manifestar que no continuaran negociant els pressupostos, ja que, segons la gent de BcnComú, el govern socialista està "al servei de les elits i no de la ciutadania". Per la seva banda, el quart tinent d’alcalde d’Economia de Barcelona, el socialista Jordi Valls, va indicar que no tenen suports suficients per tirar endavant la seva proposta de 3.854 milions d’euros. "Portem cinc mesos i més de trenta reunions debatent els pressupostos i hem anat incorporant demandes d’ERC i dels comuns, però ens hem trobat amb un grup que s’ha dedicat a posar constants línies vermelles, i a estressar i tensionar la negociació. No podem eternitzar aquest debat", al·ludint directament als Comuns. Després d’aquesta declaració, Valls ha anunciat que el govern de Collboni trenca les negociacions i assumeix que haurà de prorrogar els pressupostos municipals.
A l’altra banda de la Plaça de Sant Jaume, les coses no és que estiguin gaire millor. Canvien una mica els artistes, però la música, lletra i guió són pràcticament els mateixos. El portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, ha anunciat aquest dimarts al Govern que hi haurà "conseqüències" si no aconsegueixen un acord sobre el règim sancionador en matèria d’habitatge. Afegint: "Nosaltres tenim una data límit per arribar a un acord, que és el 31 de gener. A partir d’aquí, si el PSC incompleix l’acord, que està signat i verbalitzat al Parlament, això tindrà conseqüències". És a dir, blanc i en ampolla: o el PSC cedeix o es queda sense pressupostos a la Generalitat per al 2025.
També cal recordar que els representants d’ERC, que ara lidera, de nou, Oriol Junqueras, tenen tants problemes i vies d’aigua obertes dins la seva formació, que l’últim que els importa és el que passi als socialistes ni a Illa a curt termini. Per això, la negociació del pressupost segueix en "stand by" i sense presses per barallar-se per massa detalls que aixequin butllofes internes abans d’hora.
Davant d’aquest “pastís” i el retard evident per poder pactar pressupostos, ambdues administracions socialistes hauran de trobar mecanismes interns de continuïtat pressupostària i “inventar” fórmules administratives per poder activar les inversions que tenien previstes per al 2025, com ara la inversió en obra nova per a habitatges socials (lloguer o venda), sanitat i educació.
I tot això amb les mans lligades per negociar amb altres grups polítics (fonamentalment el PP, que ja va posar en el seu dia Collboni com a alcalde), ni a l’Ajuntament ni a la Generalitat, perquè Pedro Sánchez té la seva cadira, també, en subhasta perpètua i amb molt moviment provocat per Puigdemont i la resta de nacionalismes. Són mals temps per a la lírica socialista.
