Collboni s’ha llençat a una piscina sense aigua i sense flotador comprant la Casa Orsola

La Casa Orsola, un preciós edifici modernista en ple Eixample barceloní, va ser comprat per una societat d’inversió anomenada Lionees Inversiones l’any 2021 i estava en procés de renovació dels contractes de lloguer o actualització als preus de mercat actuals dels seus inquilins. Evidentment, i excepte alguns casos molt especials, els veïns que encara queden en aquest edifici del centre de Barcelona no són dels que encaixarien com a “necessitats”, ja que són persones normals, amb els seus sous, les seves feines, amb ingressos fixos suficients que els han permès viure al centre de Barcelona durant anys.

Davant d’aquest dret de la propietat, ha arribat la reacció d’alguns veïns i dels grups antidesnonaments i anti-lloguers i no sé antiquantescosesmés. Entre tots han aconseguit que Collboni s’espantés i es posicionés donant el vistiplau per a la compra parcial d’aquest edifici a la seva actual propietat per 9,2 milions d’euros. Més de tres milions més cars del que li va costar a la societat inversora fa només 4 anys. Tot un negoci per als inversors, evidentment. El 49% (4,5 milions) seran de titularitat municipal, mentre que el 51% restant i, teòricament majoritari, els gestionarà una coneguda fundació anomenada Hàbitat3 que, no ho oblidem, viu de les subvencions i aportacions d’administracions i tercers.

De fet, la Fundació Hàbitat3 és una gestora d’habitatge social que treballa amb les entitats socials i les administracions públiques per garantir el dret a un habitatge digne per a les persones en situació de vulnerabilitat, com indiquen a la seva pàgina web oficial. Fins i tot remarquen a la seva web, com a reclam per captar pisos de lloguer de propietaris privats, "Te’l lloguem amb totes les garanties". Potser haurien de canviar aquesta frase per "Primer fem que Collboni compri, i després nosaltres el lloguem".

Collboni ha explicat que el consistori ha adquirit la propietat de 17 unitats, així com els quatre locals comercials, mentre que la resta seran propietat d’Hàbitat3, que gestionarà la "part majoritària de la finca". A la Casa Orsola hi ha 7 habitatges amb lloguer indefinit, 7 de temporada, 5 amb contracte de lloguer vigent, 5 en procés de demanda o procediment judicial i 2 buits. Així doncs, després de la compra, l’Ajuntament podrà posar un total de 9 pisos al parc públic d’habitatge: els dos buits i els set de lloguer de temporada.

La gran pregunta que es genera ara, davant l’actitud intervencionista de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona en aquest tema —que els grups en pro dels lloguers justos, antidesnonaments i altres col·lectius han mogut molt bé per aconseguir ressò social i mediàtic—, és l’obligació que tindrà Collboni, d’ara endavant, de resoldre totes les polèmiques d’aquest tipus posant-hi diners públics. Diners que, per descomptat, no són seus, sinó dels barcelonins.

Sembla que s’ha obert la veda perquè les entitats públiques adquireixin edificis per subarrendar-ne la gestió i el cobrament, en un presumpte benefici social que, en realitat, no és res més que el somni daurat d’Ada Colau.

No s’haurà excedit l’alcalde socialista de Barcelona obrint la capsa de Pandora i generant un nou sistema de pressió per al qual ni ell ni cap administració local o nacional estarà preparat per afrontar? Només el temps té la resposta i, sembla, que no serà una de bona. Però el que avui és obvi és que Collboni s’ha llençat a una piscina sense aigua i sense flotador.