Perquè, és clar, no és com si portéssim anys sabent que El Prat estava arribant al seu límit de capacitat. Oh, no. La notícia que l’aeroport va registrar 55.034.955 passatgers el 2024 va caure del cel com una revelació divina, sorprenent tots els experts que, pel que sembla, mai no van aprendre a sumar.
L’art de no fer res mentre sembla que fas alguna cosa
Aena, amb la seva infinita saviesa, ens presenta el seu “Pla d’Optimització”, aquest exercici magistral de reorganitzar cadires a la coberta del Titànic. 750 milions d’euros per fer que les cues siguin més eficients! No per eliminar-les, no. Per fer-les més “eficients”. Potser instal·laran pantalles que t’indiquin exactament quant de temps et queda de patiment.
Mentrestant, el projecte d’ampliació de 1.700 milions dorm el son dels justos, arxivat entre carpetes titulades “Massa Complicat Políticament” i “Ho Deixem per al Proper Govern”. Per què resoldre problemes avui si podem deixar-los fermentar fins que siguin completament ingovernables?
El Delta del Llobregat: aquest obstacle per al progres
És clar, no oblidem els nostres amics ecologistes, aquests esgarriacriatures que insisteixen que un aiguamoll creat artificialment per humans i protegit té algun valor. Quina exageració! Com si els ocells migratoris no poguessin simplement agafar un taxi fins a un altre hàbitat natural. O millor encara, que agafin un vol! Encara que amb l’aeroport saturat, probablement haurien de fer escala a Madrid, i cap ocell català amb dignitat acceptaria una humiliació semblant.
La Generalitat: mestres de l’equilibrisme polític
La postura del nostre govern autonòmic mereix un premi a la coherència. “Sí, però no, però potser, però ara no és el moment”. Una obra mestra de l’art de no enfadar ningú i, de passada, no solucionar absolutament res. A hores d’ara, resultaria més eficient consultar una bola màgica per prendre decisions sobre infraestructures crítiques.
El futur brillant (o no tant)
Mentre Barcelona aspira a ser una “ciutat global”, la seva principal porta d’entrada internacional funciona com un embut. Els 12 milions de passatgers que ja han passat per El Prat en el primer trimestre del 2025 segur que apreciaran l’estètica de les cues interminables i els retards constants com a part de l’“experiència Barcelona”.
Per al 2030, potser haurem avançat i tindrem un pla... per elaborar un altre pla. O potser podrem construir un aeroport paral·lel al Metavers, on l’ampliació no afecti cap ocell virtual.
Conclusió: continuarem informant
Mentrestant, l’economia catalana perd potencialment 1.800 milions d’euros anuals. Però, ei, això és només diners. Al cap i a la fi, qui necessita creixement econòmic quan tenim debats interminables i comissions d’estudi?
L’única cosa que creix sense límits a El Prat és la frustració dels viatgers i el nombre de reunions per discutir el problema. Tots dos baten rècords històrics any rere any.
I recordeu, estimats lectors: si planegeu volar des de Barcelona, trieu rutes i destinacions properes, per si al final el vostre vol es cancel·la per saturació de l’aeroport. Així podreu buscar un altre mitjà de transport que us porti fins al vostre destí de somni i probablement hi arribareu abans.
