Les empreses xineses, antigament beneficiàries d’un mercat intern dinàmic, troben cada cop més difícil vendre els seus productes als consumidors nacionals. Aquesta realitat ha provocat un canvi d’estratègia que està reconfigurant el comerç internacional i generant tensions geopolítiques. A diferència de la narrativa comuna que situa els Estats Units com el principal adversari econòmic global, una anàlisi més profunda revela que és la Xina qui representa el veritable desafiament per a l’estabilitat del sistema comercial mundial.
Dificultats en el Mercat Nacional Xinès:
Crisi Econòmica i Disminució del Consum Intern
L’economia xinesa travessa una crisi de confiança sense precedents. Els consumidors xinesos, preocupats per la inestabilitat econòmica, han adoptat una postura conservadora, incrementant les seves taxes d’estalvi i reduint dràsticament el consum. Les estadístiques més recents mostren que el consum minorista ha crescut significativament per sota de les expectatives, amb un augment anual de només el 2,7% el 2023, molt lluny del 8% que caracteritzava l’economia xinesa abans de la pandèmia.
Aquesta retracció del consum intern no és merament conjuntural, sinó que respon a factors estructurals. La població xinesa envelleix ràpidament, amb una taxa de natalitat en mínims històrics, cosa que genera preocupacions sobre el futur sistema de pensions i provoca que més famílies optin per estalviar en lloc de consumir.
L’Enfonsament del Sector Immobiliari
L’esfondrament del sector immobiliari xinès, que va arribar a representar gairebé el 30% del PIB del país, ha estat catastròfic per a l’economia nacional. Gegants com Evergrande, Country Garden i desenes d’altres promotores han entrat en fallida, deixant milions d’habitatges sense acabar i consumidors que havien pagat per avançat les seves propietats sense rebre el producte final.
Aquest col·lapse ha erosionat la riquesa de la classe mitjana xinesa, el patrimoni de la qual estava majoritàriament invertit en propietats. Amb la caiguda dels preus immobiliaris, moltes famílies s’han vist sobtadament empobrides, cosa que ha intensificat encara més la contracció del consum.
Atur Juvenil i Pèrdua de Confiança
Les xifres d’atur juvenil a la Xina van assolir nivells alarmants, superant el 20% el 2023, fet que va provocar que el govern deixés de publicar aquestes dades per evitar el malestar social. Milions de joves graduats universitaris no troben feina d’acord amb les seves qualificacions, generant un clima de pessimisme generalitzat.
Aquesta situació ha originat expressions com “tumbar-se plans” (tang ping) o “deixar d’esforçar-se” (bai lan) entre els joves xinesos, que reflecteixen una renúncia a les aspiracions de consum i creixement personal que caracteritzaven generacions anteriors.
L’Estratègia d’“Inundació d’Exportacions”:
Sobreproducció com a Resposta a la Crisi
Davant la impossibilitat de vendre al seu mercat intern, les empreses xineses, moltes amb el suport de subsidis estatals, han optat per una estratègia agressiva d’exportacions. Aquesta política, anomenada per alguns analistes “inundació d’exportacions”, consisteix a produir volums molt superiors a la demanda interna i abocar aquest excedent als mercats internacionals, sovint a preus per sota del cost de producció.
Les dades confirmen aquesta tendència: mentre el consum intern xinès creix a taxes inferiors al 3%, la capacitat productiva continua expandint-se a un ritme proper al 7% anual. Aquesta discrepància genera un excedent que inevitablement es dirigeix als mercats internacionals.
Sectors Estratègics Afectats
Aquesta estratègia se centra especialment en sectors considerats estratègics pel govern xinès, com ara:
• Vehicles elèctrics: La Xina ha quintuplicat la seva capacitat de producció en els darrers cinc anys, superant àmpliament la seva demanda interna. Empreses com BYD, NIO i SAIC estan inundant els mercats europeus amb vehicles a preus que cap fabricant occidental pot igualar.
• Energies renovables: El 80% dels panells solars produïts globalment provenen de la Xina, amb una capacitat productiva que excedeix la demanda mundial total.
• Semiconductors: Tot i les restriccions occidentals, la Xina està augmentant agressivament la seva producció en els segments no restringits, generant excedents que exporta a preus reduïts.
• Productes manufacturats: Des d’acer fins a tèxtils, la Xina manté capacitats productives excessives que pressionen a la baixa els preus internacionals.
Impacte en el Sistema Comercial Internacional:
Desequilibris Comercials i Reaccions Proteccionistes
L’estratègia xinesa està generant desequilibris comercials sense precedents. La Unió Europea ha vist com el seu dèficit comercial amb la Xina s’ha duplicat en només tres anys, assolint xifres rècord de 396.000 milions d’euros el 2023. Els Estats Units, malgrat els seus aranzels, mantenen un dèficit que supera els 400.000 milions de dòlars anuals.
Aquests desequilibris estan provocant reaccions proteccionistes globals. La UE ha iniciat investigacions anti-dumping contra els vehicles elèctrics xinesos i ha imposat aranzels de fins al 35%. Els Estats Units mantenen restriccions comercials significatives, i fins i tot socis tradicionalment propers a la Xina, com el Brasil o Indonèsia, estan implementant barreres per protegir les seves indústries locals.
Competència Deslleial i Destrucció d’Indústries
A diferència dels Estats Units, que competeixen majoritàriament seguint regles de mercat, la Xina ha perfeccionat un sistema híbrid on les empreses aparentment privades reben subsidis massius, finançament preferencial, accés privilegiat a matèries primeres i exempcions reguladores.
Aquest sistema permet a les empreses xineses operar indefinidament amb pèrdues mentre eliminen competidors internacionals. Un exemple paradigmàtic és la indústria solar europea, que pràcticament va desaparèixer en una dècada a causa de la competència xinesa subsidiada, deixant Europa dependent de les importacions xineses per a la seva transició energètica.
Captura de Cadenes de Valor Completes
L’estratègia xinesa va més enllà d’exportar productes barats. L’objectiu és capturar cadenes de valor completes, des de les matèries primeres fins als productes finals, creant dependències crítiques. En el sector de bateries per a vehicles elèctrics, per exemple, la Xina controla el 80% del processament global de liti, el 77% de les cel·les de bateria i més del 60% dels components crítics.
Aquesta concentració de poder econòmic representa un risc més gran que qualsevol desequilibri comercial amb els Estats Units, ja que afecta la seguretat econòmica i l’autonomia estratègica de múltiples nacions.
El Paper d’Espanya i Europa:
Vulnerabilitat i Dependència
Espanya es troba particularment exposada davant aquesta estratègia xinesa. Amb un dèficit comercial que va assolir els 34.000 milions d’euros el 2023, Espanya importa de la Xina cinc vegades més del que exporta. Sectors tradicionals espanyols com el calçat, tèxtil, ceràmica i acer han patit contraccions significatives a causa de la competència xinesa.
La situació es complica per la dependència espanyola en tecnologies verdes, on la Xina controla components essencials per a la transició energètica espanyola. Més del 80% dels panells solars instal·lats a Espanya són importats de la Xina, creant una vulnerabilitat estratègica.
Respostes i Alternatives
Europa i Espanya estan començant a implementar respostes coordinades:
• Diversificació de proveïdors: Programes com el "Global Gateway" europeu busquen desenvolupar cadenes de subministrament alternatives a l’Àfrica, Amèrica Llatina i el Sud-est Asiàtic.
• Reindustrialització estratègica: Espanya ha llançat iniciatives com el PERTE VEC (Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica del Vehicle Elèctric i Connectat) per recuperar capacitats productives.
• Reciprocitat comercial: La UE està implementant el Mecanisme d’Ajust a Frontera pel Carboni i altres eines per garantir condicions equitatives.
Conclusió:
El veritable desafiament per al sistema comercial global no prové dels Estats Units, que operen majoritàriament dins les regles establertes del comerç internacional, sinó de la Xina, el model econòmic de la qual genera desequilibris estructurals insostenibles.
La incapacitat de les empreses xineses per vendre en el seu propi mercat nacional, combinada amb l’estratègia estatal de mantenir la producció a tota costa, està creant distorsions globals que amenacen indústries senceres i l’estabilitat econòmica de múltiples regions.
Espanya i Europa es troben en una cruïlla que requereix decisions estratègiques. La col·laboració amb la Xina és necessària en múltiples àmbits, però ha d’estar condicionada a una major reciprocitat i respecte per les regles del comerç internacional. En cas contrari, sectors sencers de l’economia espanyola podrien veure’s permanentment compromesos per una competència que no respon a lògiques de mercat.
El desafiament de les properes dècades no serà gestionar la influència nord-americana en el comerç global, sinó trobar un equilibri sostenible amb una Xina que, davant els seus problemes interns, ha optat per exportar els seus desequilibris a la resta del món.
