Les últimes dades d'ús del mes de juny, oferts per l'informe mensual d'afiliats del Servei Públic d'Ocupació Estatal SEPE, mostren com les afiliacions a la seguretat social del sector de l'ocupació domèstica han descendit en 3.638, respecte del mes d'abril quan, amb 371.538 altes, s'havia arribat al nivell més baix des de 2012. Des del sector ocupador s'assisteix un mes més al daltabaix de les xifres en afiliades en el règim de la llar familiar, que continua el seu descens des de finals de 2022 després de l'adopció de la prestació per desocupació i insisteixen en la necessitat de recolzar en la contractació a les famílies ocupadores perquè tot aquest avanç en plens drets de les empleades de la llar, en un sector on l'economia submergida és palesa, no caigui en sac foradat.
Les mesures adoptades pel Ministeri no incentiven la contractació
Aquestes xifres reflecteixen la tendència que l'Associació Espanyola de Serveis Personals i Domèstics ve intentant prevenir des que, amb les mesures de millora laboral que s'estan implementant des del Ministeri de Treball, arran de la ratificació del conveni 189 de la OIT sobre el treball decent de les treballadores i treballadors domèstics, s'està requerint a les famílies ocupadores, unes càrregues tant econòmiques com derivades del compliment de les noves obligacions de la seva condició d'ocupador, de manera unilateral, sense tenir en compte la seva condició de família o persona particular, amb les limitacions que això comporta, tant a nivell de pressupost com a nivell de mitjans per a poder fer front a aquesta nova situació.
Aquest degoteig porta ja així un any i mig i no sembla tenir remei de no haver-hi cap mesura que incentivi les contractacions, a través de mesures que incrementin tant les bonificacions de la seguretat social, com que acullin desgravacions fiscals de part dels costos per contractar aquestes cures dins de l'economia formal.
Només contracta qui té poder adquisitiu què passa amb la resta de famílies?
Les persones i famílies que empren dins de l'economia regulada, estan apostant per fer realitat aquestes reivindicacions que busquen equiparar els drets d'aquestes treballadores amb qualsevol altre sector laboral, no obstant això, davant la falta d'opcions a l'hora de poder obtenir ajuda per a contractar aquests tràmits i el seu ja escàs múscul econòmic que els permeti contractar el tipus de servei de cures i el nombre d'hores que realment necessitarien en el seu dia a dia, està suposant que només una petita part de la població pugui permetre-li-ho, relegant aquest sector a una part de la població amb majors mitjans econòmics i deixant desprotegits a una immensa majoria que continua apanyant-se com pot, tirant de relacions veïnals i familiars, especialment dels majors en el cas de la cura dels seus nets durant les setmanes estiuenques.
El sector segurament amb un dels nivells més alts d'economia submergida de la nostra economia, ha de ser objecte d'una mirada integral que abasti a tots els actors implicats i que, en redactar les seves normatives, es tingui en compte l'impacte que aquestes generaran tant en aquells subjectes receptors directes de la nova regulació però igualment a aquells que seran destinataris col·laterals d'aquesta, i sobretot quan estem en un sector tan sensible com és el dels serveis de cura i suport en les llars que requereix la nostra societat. No es pot deixar enrere a una part de la població per afavorir a una altra, si precisament una és codependent de l'altra per a veure els seus drets protegits.
