Però la realitat, els fets, ens indiquen que el que ens espera aquest 2025 és “més del mateix”. Si vam votar el que vam votar a les darreres eleccions generals, no podem esperar que “voli” l’impresentable president que ens ha tocat i que, de sobte, aquest país faci olor de suavitzant i destil·li afecte, amor, comprensió i treball per tots els seus porus.
Òbviament, no esperem que les guerres que assolen el nostre planeta (més de 50) frenin de cop i s’evaporin com l’aroma d’una poció nadalenca. Per cert, estic fins "el monyo" de tants anuncis de perfums i colònies: ¿tan bruts som els espanyols que ens han de posar un anunci d’aquests fins a les postres? Com deia, no esperem que els egocèntrics, bojos i esquizofrènics líders mundials pensin en el proïsme i aturin les guerres, perquè aquests polítics creuen que passaran a les pàgines de la Història com a “salvapàtries” en lloc d’assassins, que és el que són.
Tampoc poden esperar els nostres germans valencians que el president de la seva Generalitat es torni resolutiu, de cop, i solucioni tot allò que ha embrutat (i mai més ben dit) anteriorment. Com tampoc poden esperar que el Govern d’Espanya els solucioni via subvenció la reconstrucció de les seves vides, perquè no ho faran i posaran totes les traves possibles per continuar “enfangant” el tauler polític en busca d’una alternança en el poder de València.
La raó és senzilla: ells saben que no en trauran rèdit electoral. Per tant, ¿per a què gastar si no em votaran? La resposta: millor me’ls gasto amb els nacionalistes catalans i bascos, que aquests em mantenen al càrrec, pensen Sánchez i la seva cort. I no els falta raó. Perquè el que és acostar-se per València no sembla una bona idea per a cap càrrec del PSOE, Sumar, etc., del Govern Central en aquest moment.
Si sortim de València i anem cap a la resta d’Espanya, han de saber tots vostès que aquest any nou 2025 serà un any d’impostos, de pujades d’impostos directes i indirectes (IVA inclòs) i, per tant, de tenir menys diners a la butxaca, al compte bancari o a la targeta de crèdit. Nosaltres, no ells, que continuaran alimentant els seus amics amb bons sous i càrrecs a dit, gambes a banda.
El Govern ho disfressarà com vulgui, però la realitat és que puja l’IVA de l’electricitat del 10% al 21%. Les exempcions fiscals en inversions per reduir el consum elèctric, per exemple, pràcticament desapareixen. Estrenarem un nou tribut sobre les escombraries a les ciutats de més de 5.000 habitants, per si ens semblava poc l’actual. Pugen les cotitzacions a la Seguretat Social tant d’empreses com de treballadors. I així, que sapiguem, fins a 12 impostos seran incrementats l’1 de gener, cosa que suposarà 18.000 milions més de recaptació. O el que és el mateix: uns 380 euros més per llar durant el 2025 en impostos.
Com que un no és tan malpensat, m’imagino que aquestes quantitats es dedicaran a acció social, a sanitat, a educació, a l’ordre públic i a lluitar contra el tràfic modern d’esclaus, que ara es diu immigració il·legal amb pastera. Però sembla que no serà, per desgràcia, així. Almenys en les quantitats i proporcions que ens agradaria a tots.
Els espanyols tenim clar que, abans de beneficiar cap autonomia, el que hem de fer és donar-los llar, aliments, roba i molta ajuda als valencians, als manxecs o als andalusos que ho necessitin després de les devastadores inundacions d’octubre i novembre. I que no ens vinguin amb romanços de “si no hi ha pressupostos, no hi ha ajudes”, perquè tampoc han tingut pressupostos per apujar els impostos i ho han fet meravellosament per als seus interessos polítics.
I recordin, senyores i senyors, que la tapa del vàter que acabem d’aixecar (2025) continua acumulant molta “merda” en forma de casos judicials oberts: que si Koldo, Berni, Ábalos, Aldama, Número 1, el germà i la senyora. Tant és així que els socialistes, en voler superar el PP, han donat tres voltes als seus casos de corrupció. Maleït rècord. I després de tants casos als jutjats i tanta “m” acumulada, la pudor es pot fer insuportable. I després volen que els votem... quin avorriment!
Per cert, baixin la tapa del vàter i passin absolutament d’aquesta raça de polítics que només pensen en ells, els seus càrrecs i els seus amiguets, i fixin-se exclusivament en aquells, que n’hi ha i molts (sobretot als pobles), que són molt bona gent i es preocupen per vostès i, a sobre, saben com es diuen i on viuen. I creuin els dits perquè mai traspassin el Rubicó i vagin cap al Govern Central, que allà es perden tots, tots, tots... fins i tot els que no manen.
Feliç 2025!, malgrat els mals polítics.
