Segons l’acord adoptat pel Consell de Ministres d’Espanya, presentat per la ministra comunista de Sumar, Yolanda Díaz, i que de moment només compta amb el suport dels ministres socialistes, els treballadors espanyols han de treballar 2,5 hores menys a la setmana per garantir la seva “salut”, benestar i no se sap quantes meravelles més. Però, no ho oblideu, cobrant com si en fessin 40, perquè les butxaques dels treballadors no se’n ressentin. Bonic i just, però absurd quan qui ha de pagar “el regal” són els empresaris contractants.
Sembla que aquesta mesura compta amb el suport unànime de l’esquerra (inclosa una entusiasta ERC, que ha sortit a aplaudir corrents com si aquesta mesura fos el bàlsam de Fierabrás) i de les centrals sindicals subvencionades de rigor, CCOO i UGT, faltaria més! Els gamberos, com diu molta gent d’ells.
La situació és molt diferent entre els petits empresaris, que aguanten el negoci familiar de tota la vida i veuen com se’ls priva de la possibilitat de contractar nou personal en aquestes condicions. Com a màxim, indiquen, hauran de contractar per hores. I poques, no fos cas que tinguin problemes.
Tot això fa pensar als propietaris de negocis familiars i als petits comerços del centre i dels barris de Granollers que aquesta mesura, aprovada per Socialistes, Sumar i ERC i que sembla que també comptarà amb el suport de Junts per Puigdemont, només aconseguirà destrossar el poc teixit comercial català que queda, afavorint les cadenes i grans empreses amb enormes plantilles, que poden rotar sense parar i amb elevats marges de benefici.
I no els falta raó. Tots els interlocutors amb qui hem parlat mostren la seva desesperança davant la continuïtat a mitjà termini dels seus negocis per pèrdua de rendibilitat i beneficis. Fins i tot un d’ells, que prefereix mantenir l’anonimat perquè “a Granollers ens coneixem tots”, es mostra realment enfadat “amb aquells que ens haurien de defensar, com Junts, perquè aproven una llei que destrossarà els que tradicionalment els hem votat, si finalment la voten a favor”. Incomprensible, però com ell mateix remarca: “no entenc aquesta dreta que vota polítiques d’esquerra per destrossar el teixit comercial de Catalunya”.
En qualsevol cas, mala papereta per a Puigdemont, que després de forçar certs pactes amb els socialistes i d’aconseguir demandes en benefici propi o del seu partit, ara sembla que ha decidit quedar-se en silenci, donant la impressió que accepta el dictamen del Consell de Ministres en aquest etern quid pro quo en què s’ha convertit el joc entre socialistes i puigdemontistes.
La realitat és que aquesta nova modificació del nombre d’hores setmanals (2,5 hores menys a la setmana) no afecta especialment les grans empreses de producció o serveis, que poden jugar amb el volum de la seva producció i repercutir aquest sobrecost en les vendes. Qui en surt realment perjudicat són les petites empreses, els comerços i els autònoms.
Com tots sabem, Catalunya, i Granollers en concret, es basen en un teixit de comerços i empreses de petit i mitjà format. I, com em deia avui mateix una perruquera d’un barri humil de la meva ciutat, que té una treballadora al seu càrrec: “Si perdo mitja hora de producció al dia perquè la meva col·laboradora ha de sortir abans, el que realment perdo és un servei diari, o 20 com a mínim al mes. I aquest ingrés, aquest import, és el que em permet pagar el lloguer. Què faig ara?”
Aquesta és la gran pregunta: què faran les nostres pimes? Reduir o eliminar la contractació és una de les solucions per no perdre diners. L’altra opció és tancar el negoci. De veritat aquest és un govern d’esquerres que es preocupa per la gent?
Perquè no estem parlant de corporacions gegants ni de comerços o indústries massificades. Parlem de la perruqueria, la fleca, la fruiteria, el petit colmado, el mecànic que repara bicicletes, cotxes o motos, o la botiga de roba de tota la vida del teu barri o del centre, on vas a comprar sempre i en sap teu nom.
El món a l’inrevés.
